Resultats de la cerca
Es mostren 693 resultats
Sant Salvador de Felanitx
Santuari
Santuari del municipi de Felanitx (Mallorca), dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador, al SE de la ciutat, al cim del puig de Sant Salvador de Felanitx (509 m alt.), un dels cims del sector meridional de les serres de Llevant, que consta ja amb aquest nom el 1348, en què fou autoritzada a la vila de Felanitx pel rei Pere III de Catalunya-Aragó, senyor alodial de la muntanya, la construcció de la capella, probablement per tal de protegir la població de la pesta, que tanta mortaldat havia produït aquell any.
El retaule de pedra, fet per a l’altar major de la primitiva capella, amb tota la història de la passió de la imatge del Crist de Berit, és obra del s XV en la nova església, construïda del 1707 al 1716, el retaule presideix una capella lateral Decaiguda la devoció al Crist de Berit, l’altar major del nou santuari, amb un retaule de l’escultor valencià Pere Codonyer, fou dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador , imatge trobada segons la tradició, la veneració de la qual era ja preponderant des de mitjan s XVI La confraria de la Mare de Déu de Sant Salvador era ja constituïda el 1601 L’…
Sant Salvador d’Artà
Santuari
Santuari d’Artà (Mallorca), dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador, patrona de la vila, que s’alça al N mateix del nucli urbà, dins el recinte emmurallat de s'Almudaina d'Artà, al cim del puig de Sant Salvador de s’Almudaina d’Artà
.
Ja el 1282 consta l’existència de culte a sant Salvador dins la fortificació, i de mitjan s XIV són les primeres notícies de l’església Havent servit s’Almudaina d’Artà d’hospital durant la terrible pesta del 1820, fou cremat tot el que contenia aquella fortificació, excepte la imatge de la Mare de Déu, que havia estat custodiada a l’església parroquial a partir del 1825 fou construït l’actual santuari, consagrat el 1832
Sant Pere d’Escorca
Antiga església
Antiga església parroquial i centre del municipi d’Escorca (Mallorca), situat vora la possessió d’Escorca, a ponent del monestir de Lluc, actual centre eclesiàstic i administratiu del terme.
Fou una de les primeres parròquies creades a l’illa després de la conquesta l’edifici, una de les més interessants esglésies bastides pels repobladors, ha estat restaurat el 1943
colònia de Sant Pere d’Artà
Nucli
Nucli de població del municipi d’Artà (Mallorca), situat a la costa, a ponent del cap de Ferrutx.
Fou fundada el 1880 pels propietaris de la possessió de sa Devesa de Ferrutx com a colònia agrícola hi anaren a viure 108 famílies L’oratori de SantPere esdevingué el 1927 vicaria in capite
Sant Nofre
Ermita
Ermita del municipi de Sant Joan de Sineu (Mallorca), al N de la vila, al límit amb el terme de Sineu, prop del cim del puig de Sant Nofre (255 m).
És esmentada el 1400 i el 1414 consta ja que hi residia un ermità
Sant Miquel de Montuïri
Eremitori del municipi de Montuïri (Mallorca), a l’E de la vila, al cim del puig de Sant Miquel (o puig des Bous, a 259 m alt.), on es venera la Mare de Déu de la Bona Pau, esmentada ja al segle XVI (hom ha suposat que fou la primera església de l’extens terme musulmà de Montuïri després de la conquesta cristiana).
Hi hagué ermitans fins a la fi del segle XIX
Sant Miquel de Campanet
Església
Església del municipi de Campanet (Mallorca), al N del terme, al raiguer de la serra de Tramuntana.
És una petita i rústega església gòtica, del s XIV, amb coberta de fusta, que fou parròquia del terme de Campanet, traslladada el 1425 al nou nucli de Campanet, l’actual vila Conserva un interessant retaule gòtic de Sant Miquel
Sant Martí de la Cova
Antiga església
Antiga església del municipi d’Alcúdia de Mallorca (Mallorca), al S de la ciutat, vora l’albufera d’Alcúdia.
Fou bastida aprofitant una cova oberta al vessant del puig de Sant Martí, dita cova de Sant Martí o de son o çon Sant Martí malgrat que la tradició la fa d’origen preislàmic, els elements arquitectònics i escultòrics conservats no són més antics dels segles XIII o XIV L’església és esmentada ja el 1268 Arruïnada des del 1827, fou restaurada el 1956 el 1886 ho havia intentat ja, infructuosament, la Societat Arqueològica Lulliana