Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
regne de Mallorca
©
Geografia històrica
Territori que comprenia Mallorca, Eivissa, els comtats de Rosselló i Cerdanya, la senyoria de Montpeller i altres territoris occitans, i poc més tard també Menorca, creat a la mort de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1276.
La conquesta de Mallorca, el 1229, afegí un nou territori a la corona catalanoaragonesa sota Jaume I de Catalunya-Aragó En el seu testament, atorgat el 21 d’agost de 1262 i confirmat deu anys després, deixà al seu segon fill, Jaume, el regne de Mallorca, que comprenia Mallorca, Menorca encara en mans dels sarraïns, la part reial d’Eivissa i les Balears menors, més els comtats de Rosselló, Cerdanya, Conflent i Cotlliure, Vallespir i Montpeller, amb el vescomtat de Carladès El primogènit, Pere II, considerà excessives les donacions fetes al seu germà Després de la mort de Jaume I…
l’Hospitalet Vell
KaischiB (CC BY-SA 2.0)
Talaiot
Jaciment arqueològic
Poblat del municipi de Manacor (Mallorca) iniciat al final del període talaiòtic i que perdurà, de forma més o menys continuada, fins a l’època islàmica.
Les excavacions, a càrrec de G Rosselló, han localitzat, fins ara, un talaiot de planta quadrada amb columna central que dóna suport a les grans pedres radials que fan de cobertura de l’edifici, diverses habitacions adossades al talaiot i un edifici rectangular de dimensions considerables amb murs fets de grans blocs de pedra poligonals que, per les seves característiques arquitectòniques, és considerat únic a l’illa Hom en desconeix la funció inicial, encara que posteriorment fou compartimentat i foren habilitades com habitatges almenys dues habitacions
Sant Honorat
Ermita
Ermita del puig de Randa, situada prop d’un precipici al seu vessant meridional, dins el municipi d’Algaida (Mallorca).
Fou edificada entre el 1394 i el 1397 per a servei dels ermitans, en especial Arnau Desbrull i Mateu Catllar, que feia anys que hi feien vida eremítica Es reedificà entre el 1654 i el 1661, quan ja no hi residien ermitans El 1763 s’hi establí la congregació de Sant Pau i Sant Antoni, que residí al lloc fins a la fi del s XIX El 1890 fou cedida a Joaquim Rosselló i Ferrà, que hi fundà la congregació de missioners dels Sagrats Cors El 1962 l’església i la seva residència foren ampliades i reformades
castell de Santueri
Castell
Castell del municipi de Felanitx (Mallorca), al cim escarpat del puig de Santueri
(402 m), dins el sector meridional de les serres de Llevant, al SE de la ciutat, al S mateix del puig de Sant Salvador.
El recinte, que ocupa 426 àrees i té una forma triangular, és format per un mur encara emmerletat en molts dels seus trams flanquejat per torres La torre mestra és de planta circular La propietat i la jurisdicció d’aquest castell pertangué, des de la conquesta, al comte Nunó Sanç de Rosselló i Cerdanya aquest castell fou el darrer reducte musulmà de Mallorca que caigué en poder de Jaume I, durant la segona estada a l’illa El 1241 el castell retornà al rei la corona hi establí durant més de quatre segles una guarnició destinada, principalment, a la defensa de la costa llevantina de Mallorca El…
Banyalbufar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, situat al vessant nord-occidental de la serra de Tramuntana i obert a la mar per la costa escarpada que va del port del Canonge al racó de s’Algar.
El terme és molt accidentat, i l’elevació principal és la mola de Planícia 920 m alt Hi ha 332 ha de pinedes, 484 d’alzinars i 292 de garrigues amb pasturatges hivernencs Hi ha 63 ha de regadiu, que aprofita l’aigua de fonts El 1982 l’extensió de cultiu era de 319 ha, que representa un 17,8% Al secà es fan garrofers 53 ha cereals 27 ha, ametllers 21 ha, i oliveres 281 ha la vinya era antigament molt important, així com l’elaboració de vi malvasia, pàmpol rosat La propietat, força repartida, és explotada en el 70,5% per administració directa, en el 15,1% per arrendataris i en el 14,4% per…
castell de Bellver
© B. Llebaria
Castell
Castell situat a 2,5 km de Palma (Mallorca), a l’oest, sobre un turó cobert de bosc de pins, dominant la costa.
Fou construït per l’arquitecte Ponç Descoll per ordre de Jaume II de Mallorca, com a residència reial i fortalesa alhora Les obres començaren vers el 1300 La construcció, amb carreus, és d’estil gòtic, de vastes proporcions i de planta circular Assentat sobre dos murs concèntrics, el perímetre és interromput per tres torres semicirculars unides al cos principal, a més de la de l’homenatge, exempta, que hi comunica a través d’un pont i que posseeix als soterranis la famosa presó coneguda per l' Olla El pati d’armes, molt ampli, és voltat d’una doble galeria, d’arcs de mig punt la baixa i d’…
Sant Llorenç des Cardassar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi litoral de Mallorca, entre els d’Artà (N) i Manacor (S i W).
L’angle NW, limítrof amb Petra, pertany as Pla La resta s’insereix dins es Llevant El massís d’Artà s’eleva a 487 m al puig d’Alpare, límit entre Sant Llorenç i Artà Els relleus mesozoics, sovint liàsics, de les serres de Llevant travessen el terme puig d’en Sard, 412 m alt es Telègraf, 415 fins al límit amb Manacor, on la serra de Calicant assoleix 474 m Aquests relleus, discontinus, són tallats per la plataforma miocènica de sa Marina, de 2-3 km d’ample La façana litoral és coneguda per l’arrodonida punta de n'Amer, ben destacada entre la badia de Son Cervera o d’Artà, al N, que pertany a…
Mallorca
Illa
La més gran de les Illes Balears, que ocupa la posició central dins l’arxipèlag.
És situada entre els parallels 39° 15´ 45´ punta de ses Salines i 39° 57´ 15´ cap de Formentor de latitud N, i els meridians 2° 21´ 23´ punta Negra de Sant Elm i 3° 39´ 22´ cap de Pera de longitud E És separada uns 37 km de l’altra balear, Menorca, al N, i 81 km de les antigues Pitiüses, mentre que la distància de la costa continental supera els 200 km aquesta situació li confereix un grau elevat d’insularitat Les dimensions màximes de l’illa són 96 km d’E a W i 76 km de N a S amb una superfície de 3625,77 km 2 el 72,3% de la total de l’arxipèlag i 416 km de costa La geografia El clima…
Palma
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem del raiguer de la serra de Tramuntana, a la plana estesa entre la serra de na Burguesa, a l’W, i sa Marina de Llucmajor, a l’E, que limita al S la costa més resguardada de la badia de Palma.
La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’ambivalència d’…