Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Escorca
Municipi
Municipi de Mallorca, situat a la costa (entre els termes de Sóller i de Pollença), on predominen els espadats, que la fan inaccessible amb excepció de les cales Tuent i de sa Calobra, on desemboca el torrent de Pareis.
El terme, molt extens, ocupa la part més accidentada de la serra de Tramuntana, amb les màximes altures puig Major, 1 443 m puig de Massanella, 1 348 m puig Tomir, 1 102 m puig Roig, 1 002 m s’hi destaquen les formes de relleu de tipus càrstic, com el canyó del torrent de Pareis, el polje de la coma de son Torrella, els camps de lapiaz de la vall de Turixant i de sa Calobra, nombrosos avencs i coves, algunes d’un gran interès arqueològic El relleu i la pluviositat relativament alta dins la isoieta de 1 000 mm justifiquen la localització dels pantans de Cúber i del gorg Blau que donen aigua a…
Llubí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca del pla de Mallorca, entre els termes de Muro (E) i Inca (W).
Ocupa terres planeres, de pendents suaus 171 m d’altura màxima, al SE, i terres baixes uns 20 m al N, on enllaça amb l’horta de sa Pobla En aquest sentit se succeeixen els materials margosos del Burdigalià marí, els de l’Helvecià-Tortonià marí i els quaternaris, tots els quals proporcionen sòls de bona qualitat És travessat pel torrent de Muro, dit ací de Vinagrella Els conreus ocupen el 87,2% del terme 2 322 ha El regadiu, al sector septentrional, ocupa el 7% de la terra conreada El secà és destinat a ametllers 1 225 ha, cereals 1 088 ha, figueres 326 ha i garrofers, vinya i arbres fruiters…
Maria de la Salut
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, en es Pla.
Les margues del Burdigalià marí Miocè inferior, que recobreixen una bona part del terme, són tingudes entre les millors terres cerealícoles de l’illa els rendiments són també alts, en part per la manca de conreus arboris intercalats, cosa que hi ha facilitat la mecanització El 1982 la superfície conreada era de 1 950 ha el 76,6% del total del terme hi predominen els conreus herbacis 1 455 ha, els fruiters de secà 476, la vinya 13 i l’olivera 2 El 80,8% de la terra és explotada directament pels propietaris La ramaderia comprèn uns 90 caps de bestiar boví, uns 375 d’oví, i més de 300 caps de…
Felanitx
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la costa SE de l’illa.
El terme és dividit de nord a sud pel sector meridional de les serres de Llevant puig de Sant Salvador, 509 m el sector oriental, o sa Marina, és format per la plataforma estructural vindoboniana, que acaba en una costa rectilínia i esquerpa, amb espadats de poca altura, on s’encaixen antics torrents, que a la desembocadura formen cales i resguards, entre els quals, de nord a sud, es destaquen cala s’Algar, Portocolom el més important, cala Marçal, cala sa Nau, cala Mitjana i cala Ferrera al sector occidental hi ha les terres més fèrtils, formades per alluvions quaternaris de terra rossa i…
Sóller
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca.
Ocupa la vall transversal més típica al vessant de mestral de la serra de Tramuntana i que s’obre a mar per un port natural es Port de Sóller, que ha estimulat la singularitat de Sóller dins l’illa Al límit amb els termes d’Escorca i Bunyola la serra de Tramuntana forma un murallam impressionant que voreja els 1 000 m alt serra d’Alfàbia, 1 068 m alt, que davalla uns 900 m en 1,5 km A mig aire, una alineació parallela, interrompuda per la vall de Sóller , culmina a 907 m al puig de sa Galera, ja en terme de Deià Domina el litoral una tercera alineació, que té per fites la muntanya de Bàlitx…
Palma
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem del raiguer de la serra de Tramuntana, a la plana estesa entre la serra de na Burguesa, a l’W, i sa Marina de Llucmajor, a l’E, que limita al S la costa més resguardada de la badia de Palma.
La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’ambivalència d’…