Resultats de la cerca

Tot seguit adquirí una gran importància en la vida ciutadana, sobretot pel caràcter dels dominicans de procuradors de la inquisició, i foren notables els seus atacs contra la comunitat jueva de la ciutat, tolerada pels reis i les autoritats Entre el 1296 i el 1359 construïren una gran església gòtica de set trams de voltes ogivals, amb un absis poligonal i deu capelles per banda Fou planejada pel mestre de cases Jaume Fabre i feta amb l’ajuda del cardenal Nicolau Rossell, antic frare del convent Fou demolida el 1835 amb l’exclaustració El 1972 els dominicans s’establien de nou en un altre…

Fou fundat el 1890 pels terciaris carmelitans de Santa Catalina com a centre de vida eremítica Des de l’any 1926 depèn del sector d’Esporles el qual li donà el nom, i fa les funcions de santuari

Fou fundat el 1530 per monges procedents del Puig de Santa Magdalena d’Inca, en una primitiva església del s XIII, dita Santa Maria de l’Olivar , i perdurà en aquell lloc fins el 1549, que es traslladaren a la ciutat de Mallorca

És un centre residencial i d’estiueig L’església fou construïda al final del s XVIII, al lloc d’un oratori fundat el 1472 pels carmelitans, dedicat a sant Antoni, on havia estat erigit un altar a la Mare de Déu de la Bonanova Des del 1836 al 1860 fou església de Gènova

Fou fundat el 1497 pel franciscà exclaustrat Miquel Galmés sobre l’ermitatge on havia habitat alguns anys abans Antoni Calders, que feu esculpir la imatge gòtica de fusta, que encara és venerada, i bastir el primer edifici Una nova església fou construïda a mitjan segle XVIII el 1700 ja hi havia l’hostatgeria

Té l’origen en l’església de Santa Maria s XIII, dita Santa Maria de l’Olivar , on al s XVI fou fundat el primitiu convent de l'Olivar de monges clarisses 1530-49 conserva d’aquesta època una taula atribuïda a Joan Daurer El 1911 hi fou establerta una vicaria in capite , dependent d’Esporles, amb demarcació també dins els termes de Valldemossa, Bunyola i Palma, Mallorca

Situat al peu dels primers turons que limiten la plana de Palma pel NE, fou fundat el 1745 per l’ajuntament de Marratxí a l’antiga garriga de son Caulelles, prop de l’emplaçament de l’església de Sant Marçal de Marratxí, on havia estat traslladada a mitjan s XV la parròquia des de l’antiga església de Santa Maria Un dels romiatges més populars de Mallorca és el de Sant Marçal La indústria característica és la manufacturera de siurells A la possessió de son Verí, a l’W del poble, es conserva una notable collecció d’art pintura i enteixinats mudèjars

Fou fundat el 1256, amb l’autorització de Jaume I, amb dues monges procedents de Tarragona, sobre un terreny adquirit a Bernat de Santa Eugènia Adquirí tot seguit una gran importància, que li permeté de construir un gran claustre gòtic, emparentat amb el de Sant Francesc convent que tingué sempre una tutoria sobre el de les clarisses, l’església, que fou ampliada i transformada al s XVIII, una sala capitular i altres dependències que revelen la seva primitiva excellència Fou sempre un recés de filles de la petita noblesa El nombre de monges, ja, vers la fi del s XIII, era de 50,…

Al fons hi ha l’estreta cala que constituí el primitiu port de Palma, protegit a banda i banda per les torres de Paraires o d’en Carròs i de Senyals per un privilegi del 1380 aquest port era tancat, amb una cadena estesa entre aquestes dues torres, per tal de protegir-lo d’incursions corsàries Al sector septentrional s’alçava l’antiga església de Sant Nicolau de Portopí , donada el 1249 per Jaume I als jurats de Mallorca, on el 1582 fou fundat un efímer monestir de mínims i que fou reformada el 1621 entre el 1880 i el 1890 fou enderrocada a causa de l’extracció de pedra de la pedrera de…

Format inicialment pes Jonquet, petit promontori sobre la badia, fou ocupat molt aviat per pescadors i moliners L’antic hospital dels orfes, del principi del s XIV, amb l’església de Sant Magí, donà pas el 1867 a l’actual parròquia de la Immaculada i l’hospital de pobres de Santa Catalina, fundat el 1343 per Bernat Salelles, donà nom a la barriada Aquest edifici, que al s XVI serví al gremi de corders i el 1607 passà a ésser convent de trinitaris, fou enderrocat cap al 1770 per motius estratègics Les servituds imposades per la murada afectaren també el creixement del barri, que…