Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Cala Major
Barri
Barri residencial i turístic de Palma (Mallorca), a l’oest del port, entre Portopí i Cas Català, al voltant de la platja sorrenca de cala Major.
Hi han estat construïts prop de 50 hotels i nombrosos apartaments
Cas Català
Barri
Barri de la costa meridional de Mallorca, al límit dels termes de Calvià (en el qual terme tenia, el 1981, 1083 h) i de Palma, dins el qual fou construït (1940-45) el port esportiu de Cala Nova.
És un important centre turístic, amb predomini dels hotels de luxe
Palmanova
El nucli turístic de Palmanova
© Fototeca.cat
Urbanització
Urbanització i nucli turístic del municipi de Calvià (Mallorca), estesa al sector de ponent de la badia de Palma, al voltant de la platja de Palmanova
, al N de la punta de sa Porrassa.
Hi ha nombrosos hotels, restaurants i cases d’estiueig En gran part formava part de la possessió de ses Planes La primera urbanització fou dirigida per Josep Goday
es Port d’Andratx
Nucli
Poble i nucli turístic del municipi d’Andratx (Mallorca), situat a la riba meridional del profund port d’Andratx (obert entre la punta de na Moragues i el cap de la Mola).
És un antic nucli de comerç i, sobretot, de pesca el 1659 fou fundada la confraria de pescadors amb 9 patrons i 67 mariners i pescadors al començament del s XX hi residien unes 25 famílies El 1919 s’hi installà una comunitat d’agustines i el 1933 l’església del Carme esdevingué vicaria in capite El turisme s’ha desenvolupat modernament, i hom hi ha construït diversos hotels
Portopetre
Llogaret
Llogaret del municipi de Santanyí (Mallorca), situat al fons del profund port natural de Portopetre (obert entre les cales Llonga i Montdragó), subdividit en set calons, un dels quals ha estat utilitzat tradicionalment com a port per a embarcacions mitjanes (a la fi del s XIX hi havia encara duana), fins que els dipòsits de sorra el limitaren modernament a embarcacions de pesca (és el segon centre pesquer del municipi) i d’esbarjo.
Lloc tradicional d’estiueig dels veïns de Cas Concos i de s’Alqueria Blanca, ha esdevingut recentment un centre turístic el 1986 tenia tres hotels amb 86 places i un club de vacances amb 872 i diversos càmpings A la bocana del port fou construïda al s XVII la torre de Portopetre , per a defensa dels atacs de mar La seva església el Carme, construïda el 1954, depèn de la parròquia de s’Alqueria Blanca
el Port de Pollença
Nucli
Poble i nucli marítim del municipi de Pollença (Mallorca), situat a l’extrem septentrional de la badia de Pollença, a ponent de la punta de l’Avançada (on el 1905 fou bastit el far del port de Pollença), a l’inici de la península de Formentor.
Creada el 1928 la vicaria in capite Sant Pere, esdevingué parroquial el Carme el 1938 l’església fou edificada en 1934-40 El nucli sorgí com a barri de pescadors, i el 1912 fou fundada la confraria de pescadors, i en 1920-24 el pòsit el primer de l’illa Alguns artistes, com el pintor Anglada i Camarasa, s’hi establiren i popularitzaren l’indret, que ha esdevingut un dels més importants centres turístics de Mallorca el 1986 hi havia 30 hotels amb 2 884 places vora seu s’han creat les noves urbanitzacions del Vilar, Can Cingala, Gotmar, Bóquer i, ja més lluny, Formentor
Santa Ponça
Urbanització
Urbanització del municipi de Calvià (Mallorca), al S del terme, entre la cala de ses Penyes Roges i la cala de Santa Ponça, que s’obre vers ponent al sector meridional de la península d’Andratx, al S de Peguera.
A la vora septentrional de la bocana s’alça la torre de defensa dita castellot de Santa Ponça , obra del s XIV, que, igual com la veïna possessió de Santa Ponça, pertanyia, a mitjan s XVIII, al marquès de Bellpuig S'hi ha desenvolupat modernament un important centre turístic amb més de vint hotels i un gran nombre d’apartaments En aquest indret, el 10 de setembre de 1229 desembarcaren les tropes catalanes que anaven a conquerir Mallorca Inicialment hom havia elegit Pollença com a punt de desembarcament, però calgué improvisar-lo a Santa Ponça a causa d’una tempesta Tot i que els sarraïns s’…
Sant Vicent
Caseria
Caseria i centre turístic del municipi de Pollença (Mallorca), al N del terme, vora la profunda cala de Sant Vicent, oberta a la costa septentrional de l’illa, entre els promontoris de la punta de les Coves Blanques (extrem de la serra de Sant Vicent, que culmina a 480 m alt.), i el morro de Bóquer (format per la serra del Cavall Bernat), a ponent de la península de Formentor.
És la continuació dins la mar de la vall de Sant Vicent , que procedeix de Pollença El nucli turístic és establert al voltant de les tres petites cales cala de les Barques, cala Clara i cala Molins, les dues darreres separades pel promontori de la Torre o punta dels Ferrers que formen la colàrsega de la cala Fins a mitjan segle XX hi havia un petit nucli de pescadors, visitat i pintat per diversos artistes entre els quals Anglada i Camarasa, Cittadini i Montenegro, que s’hi installaren, Bagaria, Rusiñol, Sorolla, Llorenç Cerdà a partir del 1950 esdevingué un important centre…
Portocristo
Portocristo
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Manacor (Mallorca), situat a la riba septentrional de la cala o port de Manacor, via sinuosa i profunda, a la desembocadura del torrent de Cap des Toll, que en època romana (hom ha trobat restes d’un antic moll) arribava gairebé 1 km i mig més endins.
A la vora septentrional de la bocana hi ha les restes de l’antiga basílica de sa Carroja, testimoni de la importància del port en època romana, l’anomenada del qual encara es mantenia al s XIII El 1580 fou bastida la torre de cala Manacor a la vora meridional de la bocana, més enllà del morro de sa Carabassa, on el 1957 fou installat un far però el lloc continuà despoblat fins al darrer quart del s XIX El 1882 s’hi establí la primera família de pescadors, el moll fou construït en 1935-36 i el pòsit fou fundat el 1942 actualment hi ha una discreta activitat pesquera i unes petites drassanes La…
s’Albufera d’Alcúdia
Aiguamoll
Zona d’aiguamolls al NW de la badia d’Alcúdia, dins els municipis d’Alcúdia, Muro i sa Pobla (Mallorca).
Separada de la mar per un cordó litoral d’uns 8 km, originalment els aiguamolls ocupaven una superfície d’unes 2 600 ha en un perímetre de 32 km Alimentada per torrents diversos el d’Almadrà i el de Sant Miquel i l’aqüífer de Sa Pobla, a l’estiu és inundada en part per l’aigua de la mar La vegetació és típica de maresma salicòrnies, joncs, canyars, tamarius, oms, àlbers, etc i té una gran riquesa ornitològica flamencs, agrons, arpelles, fotges, nombroses espècies d’anàtides i de moixons, etc El 1863 la societat britànica New Majorca Land Co obtingué la concessió per a emprendre la dessecació…