Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
s’Evangèlica
Elevació (449 m alt.) damunt la costa occidental (penyal de s’Evangèlica) de Mallorca (Andratx).
Hom bastí prop seu, al nord-est, el 1617, una torre de defensa anomenada torre Nova de s’Evangèlica
sa Boaleda
Possessió del municipi de Santa Margalida (Mallorca), al nord-est de la vila, a la dreta del torrent de son Bauló.
Era, en època islàmica, un petit llogaret
es Barracar
Barri
Barri de la ciutat de Manacor (Mallorca), raval agrícola situat al nord i nord-est, format entre els ss XVII i XIX.
es Rafal
Barri
Barri de Palma (Mallorca), al nord-est del nucli antic, al llarg de la carretera d’Inca, abans d’arribar a So N’Ametler.
Font de ses Aiguades
Cova
Jaciment arqueològic
Cova i jaciment arqueològic a la badia d’Alcúdia (Mallorca), prop de l’illot d’Alcanada.
És una cova natural inundada en la seva major part per les aigües freàtiques, amb l’entrada situada a uns 6 m sobre el nivell del mar i a un centenar de metres de la línia de costa La fondària màxima és de 21 m, 15 m dels quals per sota del nivell de l’aigua En una primera capa, l’aigua és dolça, per tal com procedeix de precipitacions a la superfície terrestre, mentre que la capa inferior és aigua salada del mar En el seu recorregut uns 180 m de longitud total, consta de diverses cavitats més o menys dilatades que reben el nom de sala de les Àmfores, galeria de les Typhlocirolana moraguesi…
serra de Cornavaques
Serra
Serra (544 m alt.) del municipi de Pollença (Mallorca), que forma part de l’alineació muntanyosa de l’extrem nord-est de la serra de Tramuntana, entre les serres de la Font i de Sant Vicent.
Separa les valls de Ternelles i del Castell de les de Cuixac i de Sant Vicent
Sant Jordi
Poble
Poble del municipi de Palma (Mallorca), situat al nord-est del terme, en un extrem del fèrtil pla de Sant Jordi, l’antic prat de Sant Jordi, que s’estenia entre els turons de Marratxí i de Sant Jordi fins a la ciutat i la mar i que fou dessecat a partir del 1849.
Havia pertangut a la baronia del bisbe de Barcelona des de la conquesta catalana fins al 1314, que fou venut i formà part de la possessió de ses Arnaldes Damunt el turó de Sant Jordi hi havia una església testimoniada el 1451, dependent de la parròquia de Santa Eulària de Palma, i un petit nucli de cases el 1863 començà a tenir culte regular El 1887 esdevingué vicaria in capite i el 1934 fou erigida en parròquia i s’inicià la construcció d’una nova església s’Aranjassa i sa Casa Blanca formen part de la seva demarcació
Bàlitx
Grup de possessions situades prop de la costa nord-est de Mallorca, al vessant ) de la serra de Tramuntana, entre la muntanya de Bàlitx
(579 m alt.), a l’oest, i la de Moncaira, a l’est, a la vall del torrent de Bàlitx,
termenal dels municipis de Sóller (on hi ha Bàlitx d’Amunt
i Bàlitx d’Enmig
) i de Fornalutx (on hi ha Bàlitx d’Avall
).
Palma
Vista de la ciutat de Palma
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem del raiguer de la serra de Tramuntana, a la plana estesa entre la serra de na Burguesa, a l’W, i sa Marina de Llucmajor, a l’E, que limita al S la costa més resguardada de la badia de Palma.
La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’ambivalència d’…