Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
son Ferrandell
Talaiot
Jaciment arqueològic
Emplaçament pretalaiòtic del municipi de Valldemossa (Mallorca) amb ceràmica campaniforme abundant.
Consisteix en un recinte tancat que ocupa 3 600 m 2 , on es localitzen cabanes i una conducció d’aigua de més de 70 m de llargada Fora del recinte també es construïren cabanes i una cisterna La vida del poblat s’inicià entorn del 2000 aC i fou abandonat abans del 1200 aC És el primer poblat pretalaiòtic a l’aire lliure localitzat a l’illa de Mallorca W Waldren en fou el descobridor i l’excavador Les excavacions foren iniciades el 1979
sa Riera
Riera
Curs d’aigua intermitent de Mallorca que neix al vessant oriental del serrat de Galatzó, dins el municipi de Puigpunyent, passa per aquesta vila i per la d’Establiments i es dirigeix vers Palma, on desemboca a la mar.
L’antic llit hi penetrava i, seguint l’actual Rambla, es Mercat Vell i es Born, el dividia en la Vila Alta i la Vila Baixa, però en construir el darrer recinte emmurallat, el curs de sa Riera fou desviat vers l’W, al peu de les muralles
castell de l’Almudaina
Història
Alcàsser dels valís de Mallorca, a Palma, bastit damunt un esperó que domina la badia de Palma i la desembocadura del torrent de la Riera.
Del seu recinte, quasi rectangular, se'n veuen trossos encara, especialment a la torre més alta, que, des del segle XIV, és anomenada la torre de l’Àngel Després de la conquesta de l’illa 1229, l’edifici fou retocat i arranjat, per tal de fer-ne una residència reial Jaume II, des del 1305 fins al 1313, hi feu obres, i transformà tota la torre de la fortalesa musulmana en departament personal del rei L’any 1337 hi fou afegit un oratori anomenat la capelleta del Mirador De l’edifici actual, dit el Palau de l’Almudaina , el més característic és, a part el recinte amb les torres, que han estat…
ses Païsses
Talaiot
Jaciment arqueològic
Prehistòria
Poblat prehistòric de la cultura talaiòtica situat al municipi d’Artà (Mallorca), a 1 km de la vila.
És emmarcat per un recinte de muralles, a la part més visible del qual hi ha una porta monumental, un talaiot a la part del centre edificat com a torre de defensa del conjunt i les cases Fou excavat parcialment els anys cinquanta per una missió italiana dirigida per l’arqueòleg sard Giovanni Lilliu, treball que serví a l’autor per a establir un assaig de divisió cronològica de la cultura talaiòtica
castell del Temple
Castell
Antic castell de Palma (Mallorca), conegut a l’època de la conquesta catalana com a castell de la Gomera, situat vora el sector oriental de les muralles de la ciutat.
Era voltat de dotze torres quadrangulars tenia dues portes, una a l’interior i l’altra a l’exterior del nucli urbà Serví de dipòsit al botí pres durant la conquesta Amb el repartiment correspongué als templers a la dissolució de l’orde, passà als hospitalers 1314 Expropiat el 1820, el seu recinte fou aprofitat per a la construcció de cases de veïns una gran part de la capella fou enderrocada i construïda de nou el 1885, de manera que de la construcció primitiva només resten l’atri i dos arcosolis interiors, romànics
Capocorb Vell
Jaciment arqueològic
Poblat prehistòric
Prehistòria
Poblat prehistòric de la cultura dels talaiots, un dels més grans i més ben coneguts de Mallorca, situat a l’antiga possessió de Capocorb.
Fou excavat parcialment per l’Institut d’Estudis Catalans 1918-20 sota la direcció de Josep Colomines el 1959 hi fou elevat un obelisc a la seva memòria Els materials són al Museu d’Arqueologia de Barcelona El sector de ruïnes més destacades ocupa uns 7000 m 2 , que corresponen a la part sud del poblat Es conserva una bona part del recinte emmurallat, amb dos talaiots adossats i un grup d’habitacions, així com altres talaiots solts Sembla que fou habitat des de les primeres fases de la cultura talaiòtica fins als segles IV-III aC Bartomeu Font i Obrador hi ha fet noves excavacions
puig de sa Morisca
Talaiot
Jaciment arqueològic
Poblat talaiòtic del terme municipal de Calvià (Mallorca).
El jaciment és situat damunt d’un turó a la cala de Santa Ponça Un primer assentament, datat dels s VIII-VII aC, se situà en un coll entre dos petits cims del puig, protegit per dos trams de muralla que s’estenien de cim a cim Al s VI aC es bastí un recinte emmurallat en el cim mateix, dotat de quatre torres semicirculars La proximitat a la mar devia facilitar els intercanvis comercials, i les nombroses troballes de ceràmiques ebusitanes mostren que mantingué una intensa relació amb l’Eivissa púnica, sobretot al s IV aC, en què devia ésser un dels assentaments talaiòtics més…
sa Calatrava
Barri
Barri de Palma (Mallorca), a la parròquia de Santa Eulària, al SE de l’antic recinte emmurallat, centrat pel carrer de sa Calatrava.
Era el barri dels assaonadors coneguts a Mallorca també amb el nom de calatravins Al s XIII hom hi establí el convent de Santa Clara
castell de Santueri
Castell
Castell del municipi de Felanitx (Mallorca), al cim escarpat del puig de Santueri
(402 m), dins el sector meridional de les serres de Llevant, al SE de la ciutat, al S mateix del puig de Sant Salvador.
El recinte, que ocupa 426 àrees i té una forma triangular, és format per un mur encara emmerletat en molts dels seus trams flanquejat per torres La torre mestra és de planta circular La propietat i la jurisdicció d’aquest castell pertangué, des de la conquesta, al comte Nunó Sanç de Rosselló i Cerdanya aquest castell fou el darrer reducte musulmà de Mallorca que caigué en poder de Jaume I, durant la segona estada a l’illa El 1241 el castell retornà al rei la corona hi establí durant més de quatre segles una guarnició destinada, principalment, a la defensa de la costa llevantina de Mallorca El…
Santa Clara de Mallorca
Convent
Convent de monges clarisses o urbanistes del segon orde de Sant Francesc situat a Palma (Mallorca), a llevant del recinte de l’Almudaina i prop del barri de Calatrava.
Fou fundat el 1256, amb l’autorització de Jaume I, amb dues monges procedents de Tarragona, sobre un terreny adquirit a Bernat de Santa Eugènia Adquirí tot seguit una gran importància, que li permeté de construir un gran claustre gòtic, emparentat amb el de Sant Francesc convent que tingué sempre una tutoria sobre el de les clarisses, l’església, que fou ampliada i transformada al s XVIII, una sala capitular i altres dependències que revelen la seva primitiva excellència Fou sempre un recés de filles de la petita noblesa El nombre de monges, ja, vers la fi del s XIII, era de 50, i arribà a 72…