Resultats de la cerca

Històricament, i des del món grecoromà, hom ha donat a aquestes illes el nom de Pitiüses El 1998 la població era de 84044 h a l’illa d’Eivissa, el 40% dels quals vivien al municipi d’Eivissa 31582 h el 1998 i 5859 h a l’illa de Formentera El 2001 la població era de 93629 h, xifra que representa un increment de 9585 h respecte al 1998 El 2001 el saldo vegetatiu fou del 5,9‰ Els municipis d’Eivissa 34826 h i Santa Eulàlia des Riu 19808 h, a l’illa d’Eivissa, concentraven el 58,3% de la…

És el més petit dels cinc en què és dividida l’illa, tot i algunes annexions el 1963 a expenses de dos municipis veïns Sant Josep de sa Talaia, a l’est, i Santa Eulària del Riu, al nord, i només en representa l’1,94% de la superfície Situat al sud-est de l’illa, la seva costa comprèn part de la cala de Talamanca amb tota la platja del mateix nom, les anomenades illes Plana, Grossa i des Botafoc unides avui a Eivissa, naturalment la primera i mitjançant dics les altres, el port d’Eivissa, el sortint…

El municipi de Formentera comprèn, a més, les caseries de ses Salines de Sant Ferran, la Savina i es Caló Juntament amb l’illa d’Eivissa, del sud de la qual és separada per l’estret des Freus, de 7 km, forma el conjunt anomenat pels antics de les Pitiüses  Entre les Balears, ocupa la posició més meridional La morfologia de Formentera és simple una plataforma estructural terciària, en part recoberta per materials quaternaris, que es disposa en dues unitats de relleu a l’est, les terres altes de la Mola 202 m alt, voltades d’espadats, on hi ha el far de Formentera , de llum blanca i 30 milles…

La geografia Té una extensió de 567,51 km 2 11,3% de la total de l’arxipèlag, 170 km de costa i unes distàncies màximes de 41 km de N a S i de 15 km d’E a W Per la seva importància física i humana ocupa el tercer lloc entre les Balears, després de Mallorca i Menorca, respecte a les quals presenta diferències ben marcades, tant en el paisatge com en les activitats humanes Forma, per factors geogràfics de formació i veïnatge i sobretot de dependència lligams humans —de poblament, històrics, etc—, econòmics i administratius, la unitat administrativa suprainsular d’Eivissa i Formentera, conjunt…

Comprèn les illes d’Eivissa la Pitiüsa Major , a vegades denominada també l’ illa Pitiüsa i de Formentera la Pitiüsa Menor , amb una munió d’illes petites, les més extenses de les quals són s’Espalmador, sa Conillera, Tagomago, s’Espardell, es Vedrà, etc El nom de Pitiüses, d’origen grec, ha continuat emprant-se, en obres, mapes i escrits de caràcter científic, fins avui Respon, en efecte, a una necessitat de diferenciació històrica i geogràfica d’Eivissa i Formentera respecte a Mallorca i a Menorca, les antigues Balears gran i petita Fins a la romanització, el procés històric de les…

Té 2 925 m de llargària, 800 m d’amplada i 22 m d’alt La volten les illes més petites des Porcs, de sa Torreta, de Castaví i de s’Alga A la costa té una inflexió anomenada sa Torreta i l’anomenat racó de s’Alga, que és l' ancoratge o fondejador de s’Espalmador La punta des Pas o de ses Savines n'és l’extrem meridional Hi ha una torre del 1749 Forma part del municipi de Formentera Ha estat declarada, juntament amb s’Espardell, espai natural de protecció oficial

Comprèn les parròquies de Sant Josep de sa Talaia, Sant Agustí des Vedrà, Sant Jordi de ses Salines, Sant Francesc de ses Salines o Sant Francesc de Paula i la Mare de Déu del Carme o des Cubells La costa s’inicia, al N, al fons de la badia de Sant Antoni o de Portmany i arriba fins al S de la vila d’Eivissa Els principals accidents són dins la badia de Portmany, les cales del port des Torrent de Bon i de Bassa a la costa occidental, les cales Corral, Tarida i Vedella a continuació ve el sector espadat del SW de l’illa…

Comprèn les parròquies de Sant Joan de Labritja, Sant Miquel de Balansat, Sant Llorenç de Balàfia i Sant Vicent de sa Cala Presenta un relleu mogut, amb alçades de fins a 410 m a es Fornàs, al límit amb el terme de Santa Eulària i la talaia de Sant Joan , 360 m, que domina el poble per ponent La costa és acinglerada i amb pocs bons refugis, els accidents principals de la qual són, d’E a W, la cala de Sant Vicent, el cap des Llamp, la punta Grossa, la punta Galera, la cala de Portinatx i la cala i la punta Xarraca, el port de Sant Miquel, la punta de sa Creu i el cap de Rubió Les activitats…

Comprèn les parròquies de Sant Antoni de Portmany, Sant Rafel de Forca, Santa Agnès de Corona i Sant Mateu d’Aubarca El sector septentrional és un dels més elevats d’Eivissa 398 m alt al promontori que domina la punta de sa Torreta i hom l’anomena es Amunts terres elevades i marginals, de difícil accés els materials són principalment calcaris, l’erosió dels quals ha donat lloc a formes càrstiques molt destacades polja circulars de Corona i d’Aubarca, penjats entre puigs El fons dels polja , cobert d’argiles de descalcificació, és de color vermellós, entre les calcàries La colonització d’…

Entre el cap Blanc, al sud, i es Cavall, al nord, hi ha una distància de 2125 m El cap de s’Àguila avança a ponent L’illa té un far i 68 m d’altitud màxima És davant la badia de Portmany Forma part dels anomenats  illots de Ponent , i des del 2002 s’inclou en les  reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent