Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Novi Pazar
Ciutat
Ciutat de Sèrbia.
Situada a la vall del riu Raška, a l’emplaçament de l’antiga ciutat de Rascia Centre principal de la Sèrbia antiga, al segle XV fou conquerida pels turcs Coneguda pels austríacs arran de l’ocupació de Bòsnia i Hercegovina per la monarquia austrohongaresa 1878, poc temps després tornà a poder del soldà de Turquia El tractat de Bucarest 1913, signat després de les guerres balcàniques 1912 i 1913, tornà la ciutat a Sèrbia, que el 1945 esdevingué una de les sis repúbliques de la República Popular Federativa de Iugoslàvia En resten els banys romans i l’església de Sant Pere, del segle…
Nišava
Riu
Riu de Sèrbia, afluent del Morava per la dreta (218 km de longitud).
Neix als Balcans, a Bulgària
Niš
Ciutat
Ciutat de Sèrbia, Iugoslàvia, vora el riu Nišava meridional.
Important nucli industrial i centre comercial indústries tèxtils, alimentàries, electrotècniques, de mobles etc, és coneguda també pels seus tapissos Correspon a l’antiga Naissus romana, on nasqué Constantí I Destruïda pels huns i els àvars, fou reconstruïda per Justinià I
Morava
Riu
Riu de Sèrbia, afluent del Danubi per la dreta (616 km).
És format per la unió del Morava del Sud de més de 300 km i del Morava de l’Oest de gairebé 300 km, que s’uneixen a Stalać Travessa Sèrbia de S a N regant una rica zona agrícola tabac, cànem, pruneres i vinya, i uns 245 km després de la seva unió conflueix al Danubi, aigua avall de Smederevo
Mèsia
Geografia històrica
Província romana del baix Danubi, estesa des dels Balcans, el Pont i el Danubi fins als confins de la Dalmàcia i de la Pannònia.
Habitada per uns pobladors de raça tràcia, fou definitivament conquerida per Marc Licini Cras el 29 aC El territori fou constituït districte militar dependent administrativament de la Illíria i governat per un legat imperial amb rang de cònsol L’organització provincial, iniciada per Tiberi, culminà amb l’administració de Claudi 44 dC Diverses incursions dels dacis i dels sàrmates 68-70 determinaren la intervenció de Domicià, que, l’any 86, la dividí en dues parts la Mèsia superior a Occident i la Mèsia inferior a Orient Trajà féu servir la província com a base de les operacions contra els…
Lepenski Vir
Jaciment arqueològic
Assentament mesolític i neolític prop de Donji Milanovac (Sèrbia).
Els nivells més antics, datats al VII millenni aC, han revelat la presència d’un gran assentament uns 3000 m 2 ja sedentari de caçadors i pescadors que habitaven en un centenar de cases trapezoidals i produïen una curiosa escultura modelada en marès Posteriorment hi ha una fase plenament neolítica, del VI millenni aC, que es caracteritza pel coneixement de l’agricultura i la ceràmica, i per la presència de cases quadrades o rectangulars de tàpia que ocupen una superfície de 5,5 ha
Vojvodina
Divisió administrativa
Regió autònoma de la república de Sèrbia.
La capital és Novi Sad, seguida en importància per Subotica Comprèn una part de la Bačka, Sirmia i el Banat, i és formada per la gran plana alluvial del baix Tisza entre Romania i Hongria i limitada pel Danubi i el baix Sava És una fèrtil àrea agrícola, amb alts rendiments de bleda-rave, tabac, cànem i cereals És poblada per una majoria de serbis, amb minories importants d’hongaresos, croats, romanesos i eslovacs Al segle IX formà part de l’imperi hongarès A partir del segle XI hi és esmentada per primera vegada la presència de pobles d’origen eslau Amb la conquesta dels Balcans pels turcs,…
Zrenjanin
Ciutat
Ciutat de la regió autònoma de la Vojvodina, Sèrbia.
Centre comercial i industrial d’una rica zona agrícola a la vora del Nrarad, petit afluent del Danubi, té refineria de petroli i indústria alimentària sucre
Belgrad

Vista de Belgrad (Sèrbia)
© Comunitat Europea
Ciutat
Capital de Sèrbia.
És situada entre l’àrea de turons del nord de la Šumadija i l’angle de confluència dels rius Sava i Danubi, on l’antiga fortalesa del Kalemegdan domina la ciutat Vers el nord-oest, a la vora esquerra del Sava, hom construí després de la Segona Guerra Mundial, el Belgrad Nou Novi Beograd, fusionada amb Zemun, més al nord La ciutat té hiverns freds pel gener, 2°C de mitjana i estius calorosos pel juliol, 22,8°C, amb una temperatura mitjana anual d’11,5°C, i 666 mm de pluges anuals A la ciutat antiga s’han afegit grans construccions parlament, teatre nacional, universitat, casa de la ciutat i ha…
Baranya
Regió
Regió de l’Europa central, situada entre els monts Mecsek i els rius Danubi i Drava i repartida entre Hongria (megye de Baranya), Croàcia i Sèrbia.
Constitueix un massís granític molt degradat, cobert pel bosc Els recursos econòmics són l’agricultura cereals, vi, tabac i la mineria del carbó i d’urani Com a nuclis urbans hi destaquen Pécs i Mohács, a Hongria Baranya fou una de les regions d’Hongria que restaren gairebé despoblades després de la conquesta turca segle XV Des del segle XVI començà a ésser colonitzada per serbis, però el repoblament no es completà fins que, a partir del 1720, s’hi installaren colons croats, magiars i, sobretot, alemanys El tractat del Trianon 1920 atribuí l’extrem sud-est de Baranya a Iugoslàvia, i dins d’…