Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
el Banat
Geografia històrica
Regió de l’Europa oriental estesa entre els Alps de Transsilvània (Romania), el Danubi i els rius Tisza (Hongria i Sèrbia) i Mureş (Hongria i Romania).
És una àrea de plantes fèrtils, essencialment agrícoles La part occidental, que prolonga l’agrera terra baixa hongaresa, malgrat que resta seca a l’estiu, produeix excellents collites de blat, moresc, tabac, cànem, verdura i fruita, combinades amb la cria de bestiar i la sericicultura i, en petits sectors, amb el conreu de l’arròs A l’est s’estén una àrea muntanyosa monts del Banat , amb vessants coberts pel bosc i amb dipòsits de mineral de ferro i de carbó, base d’una indústria siderúrgica i metallúrgica local El principal centre econòmic i cultural és Timişoara Romania Conté una gran…
península Balcànica
Península
La més oriental de les tres penínsules meridionals d’Europa, que inclou els actuals estats d’Albània, Grècia, Bulgària, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Serbia i Montenegro i Macedònia, a més de la Turquia europea.
El seu límit septentrional és format per la terminació oriental dels Alps centrals, la plana hongaresa i la conca del Danubi És voltada d’est a oest per les mars Adriàtica, Jònica, Egea, de Màrmara amb els estrets dels Dardanels i del Bòsfor i Negra La península és constituïda per un nucli central de terrenys antics, flanquejats a l’oest i a l’est per serralades de plegament alpí els Alps Dinàrics i els Balcans Aquest nucli central té forma triangular, i en el seu vèrtex nord-occidental conflueixen serralades joves Alps Dinàrics, Alps de Transsilvània, Balcans, que formen una àrea d’intensa…
Bačka
Divisió administrativa
Regió de la Vojvodina, Sèrbia, entre el Danubi i el Tisza inferior.
És una plana amb turons i dunes, de sòl molt fèrtil que la converteix en una de les regions agrícoles més riques de la federació Per al regatge són utilitzades les aigües dels canals Danubi-Tisza, Novi Sad-Mali Stapor Els principals nuclis de població són Novi Sad, Subotica i Sombor La Bačka, que havia participat en les diverses vicissituds de l’Alföld avançades de la frontera romana, invasions húnnica i àvara, fou poblada per magiars fins que la major part dels habitants l’abandonà, fugint de la conquesta turca, al segle XV A part alguna colonització sèrbia, el…
Alföld
Pla
Nom donat a la plana d’Hongria que comprèn la major part del país, el N de Sèrbia i el N de Romania.
Enfonsat en el Terciari, fou una mar interior, que més tard recobrí una capa d’alluvions les arenes alternen amb argiles o amb terres negres procedents dels llims alluvials o de la descomposició de la vegetació La serralada dels Bakony el travessa obliquament al NW, separant el Kisalföld, petita plana occidental, del Nagy Magyar Alföld, gran plana que ocupa més de la meitat oriental d’Hongria El Danubi comunica les dues planes tot obrint-se pas al N de la serra de Pilis amb els seus afluents i especialment el Tisza, també de direcció N-S, drena la regió formant nombrosos meandres i sovint…
Aleksinac
Ciutat
Població de Sèrbia, vora el Morava Meridional, prop d’unes mines de lignit (51.863 h [2011]).
Fruška
Muntanya
Muntanyes de Vojvodina, Sèrbia.
S'estenen d’oest a est per la vora dreta del Danubi Altitud màxima 539 m Jaciments de carbó a Vrdnik, Cerevic i Beočin
portes de Ferro
Congost
Gorges formades per l’erosió antecedent del Danubi sobre materials calcaris dels Alps de Transsilvània, esteses al llarg d’uns 130 km, a la frontera de Romania i Sèrbia.
Per tal de poder establir comunicació naval entre la plana danubiana i l’alt Danubi, hom construí, entre el 1890 i el 1913, diversos canals laterals i, per a la producció d’energia hidroelèctrica, una resclosa, amb la collaboració d’ambdós estats fronterers 1963 acabada el 1971, funciona des del 1972, i produeix un total d’11300 milions de kWh
Dàcia
Geografia històrica
Província romana constituïda l’any 107, després de la destrucció del regne dels dacis.
L’antic nom romà designa aproximadament l’àrea de la moderna Romania, bé que el regne dels dacis ocupà, a més, terres al sud del Danubi i al nord dels Carpats, i que la província romana tingué una extensió més àmplia en alguns períodes Trajà sotmeté els dacis al poder de Roma i convertí la Transsilvània i la Valàquia en província romana 107 els límits eren el Dnièster, el Tisza, el Danubi inferior i la mar Negra Durant la dominació romana la Dàcia restà separada de la província de la Mèsia pel Danubi i fruí de prosperitat per l’explotació de la terra i de les mines d’or i de sal Adrià la…
Kragujevac
Ciutat
Ciutat de la república de Sèrbia.
Important nucli industrial, amb indústria de l’automòbil, maquinària i material elèctric
Raška
Geografia històrica
Antic regne de Sèrbia, establert originàriament al territori banyat pel riu homònim.
Regit per un governador dependent de Bizanci, al s XI passà sota el domini de Dioclea, país del qual s’emancipà amb Petrislav 1060-73 En crear-se el reialme serbi hi restà inclòs