Resultats de la cerca
Es mostren 6275 resultats
canal de Sant Jordi
Canal marí
Braç de mar entre Gal·les i Irlanda, i entre la mar d’Irlanda al N i l’oceà Atlàntic al S.
Té una amplada de 80 a 150 km
Safi
Ciutat
Capital de la província de Safi, Marroc.
És el port de pesca principal de la costa atlàntica i un centre industrial molt destacat Indústries derivades de la pesca conserva de sardines, química, adobs i indústria tèxtil
Pentland Firth
Estret marí
Braç de mar que separa la costa nord d’Escòcia de les illes Òrcades i uneix la mar del Nord amb l’oceà Atlàntic.
Té 23 km de llarg i de 10 a 13 d’ample
al Qarawiyyīn
La ciutat de Fes, seu de la famosa universitat Quaraouyine
© Corel Professional Photos
Mesquita
Mesquita de Fes, al Marroc.
Construïda el 862, fou ampliada en temps de Yūsuf ibn Tašfīn i, sota els benimerins, convertida, a més, en universitat, en la qual es formà ibn Haldūn
golf de San Matías
Golf marí
Golf de l’Argentina, a la costa de la Patagònia, que s’estén entre la punta Bermeja, al N, i la punta Norte, a la península Valdés, que el tanca pel S.
San Antonio n'és el principal port
San Jorge
Golf marí
Golf de la costa meridional de l’Argentina, entre les províncies de Chubut i de Santa Cruz, situat entre el cap Dos Bahías al N i el cap Tres Puntas al S.
Juntament amb els sectors veïns és una de les conques petrolíferes més importants de l’estat
Salé
Ciutat
Ciutat de la prefectura urbana de Rabatsalé, Marroc, a la costa atlàntica i a la riba nord del Bou Rageg, que constitueix un suburbi de Rabat.
Manufactures de catifes, marroquineria, ceràmica, etc Coneguda ja al s IX amb el nom de Xella , havia adoptat el nom de la Sala púnica i romana, al sud de l’actual Rabat Capital d’un petit regne s XI, fou presa pels almohades 1132, bé que aviat 1150 perdé importància, arran de la construcció de Rabat Amb l’arribada dels moriscs expulsats d’Andalusia s XVII, esdevingué base de corsaris, i del 1627 al 1641, juntament amb Rabat, constituí un república independent
Rif
Rif
© Piccaya / Fotolia.com
Muntanya
Cadena muntanyosa del NW d’Àfrica que en forma d’arc s’estén des de l’estret de Gibraltar fins a la vall del riu Moulouya, vorejant la costa mediterrània del Marroc; no ultrapassa els 2.500 m alt. (Tidighine, 2.456 m).
Formada a l’acabament del Terciari, presenta una estructura complexa A l’W, la serra calcària tallada per fondes gorges al S, les muntanyes embarrancades són travessades per grans valls Ouergha, densament poblades a l’E, el relleu és diferent, més sec i estèpic la zona és poblada per pastors seminòmades Habitat per tribus nòmades i berbers, fou dominat per Cartago segles IV-III aC i, més tard, per Roma, que l’integrà a la Mauretania Tingitana Envaït pels vàndals segle IV, després passà als bizantins, que l’incorporaren a la Mauretania Secunda Sotmès pels àrabs des del segle VI, al segle XV…