Resultats de la cerca

Situada en un ric camp petrolífer al N de Bucarest, té refineries de petroli i oleoductes que el condueixen a Constanţa, a la mar Negra i als ports del Danubi Té un museu de petroli i escoles superiors d’enginyeria petroliera

Important centre de la indústria química, amb adoberies, tallers de maquinària i fusteries Jaciments de petroli

Indústria del petroli i metallúrgica Seu metropolitana ortodoxa Del s XV al XVII fou residència dels gospodars de Valàquia

Entre 1965-90 rebé el nom de Gheorghe-Gheorghiu-Dej Nou centre industrial desenvolupat durant els anys cinquanta indústries químiques cautxú sintètic, central tèrmica, refineria de petroli

Nucli industrial siderúrgia, maquinària agrícola i tèxtil, refineria de petroli, és alhora una localitat turística dels Alps de Transsilvània i un important nus de comunicacions Centre d’ensenyament superior Universitatea din Braşov, creada el 1971 Fundada el 1211 pels cavallers de l’orde Teutònic, esdevingué un dels centres de colonització germànica a la Transsilvània Posteriorment es convertí en un centre cultural de primera importància, sobretot a partir del s XVI, en installar-s’hi les primeres impremtes El 1918 passà a formar part de Romania La ciutat rebé el nom de Stalin…

S'estén des del vessant sud dels Carpats Meridionals fins a la vall del Danubi, i des de la vall de l’Olt, a l’oest, fins a la Dobrudja septentrional, a l’est El nord, sector subcarpàtic, és format per depressions i muntanyes modestes modelades en les formacions paleozoiques i miocèniques hi ha jaciments amb unes grans reserves de petroli, gas natural i sal Però la major part de Muntènia és formada per la gran plana danubiana, constituïda per sòls alluvials i cobert per una espessa capa de loess, que en fa una zona molt fèrtil Nombrosos rius, afluents del Danubi, la drenen de nord a sud És…

Situada a la regió de Dobrutja, vora la mar Negra, al sud del llac Siut A més de capital regional de Dobrutja, és un gran centre comercial, cap d’un gran oleoducte té el principal port del país exporta petroli, cereals, fusta, ciment i productes químics i importa maquinària i productes alimentaris Té una important indústria alimentària i drassanes i és un gran centre turístic Seu episcopal ortodoxa Correspon a la colònia grega de Tomis s VI aC en època romana fou un establiment militar de primera importància hi fou exiliat Ovidi Conserva nombroses restes Al s IV fou reconstruïda per Constantí…

És una plana formada pels alluvions d’aquest riu al peu de les terrasses plistocèniques que voregen els estreps meridionals de la serralada carpàtica, i solcada de N a S pels nombrosos afluents de l’esquerra del Danubi La vall de l’Olt la divideix en dues subregions l'Oltènia o Petita Valàquia W i la Muntènia o Gran Valàquia E És una regió agrícola cereals, bleda-rave, tabac i també industrial, on hi ha els principals jaciments de petroli de Romania Ha estat sempre una regió d’atracció humana La capital —que ho és també de Muntènia i de tot l’estat— és Bucarest Altres ciutats importants són…

La part sud-occidental, muntanyosa, constituïda per gresos i conglomerats, s’estén sobre els Carpats, i la part nord-oriental, formada per dipòsits alluvials, s’estén sobre la plana dels rius Prut i Siret El clima és continental, amb hiverns molt freds -4°C de temperatura mitjana al mes de gener i estius molt calorosos 25°C de mitjana el mes de juliol i una pluviositat escassa uns 635 mm anuals, que cauen sobretot a l’estiu És drenada per nombrosos rius Moldova, Siret, Prut, i el Dnièster en constitueix el límit septentrional Els sòls, molt fèrtils, són la base d’una agricultura pròspera, i…

Travessen la ciutat el riu Dîmboviţa, que la divideix en dues parts gairebé iguals, i el seu afluent, el Colentina El clima és continental temperatura mitjana anual, 11,3°C amplitud mitjana anual, 25,7°C precipitacions anuals, 532 mm El nucli antic de la ciutat és a la vora esquerra del Dîmboviţa, però a la vora dreta hi ha els edificis més típics, que permeten de veure els límits de la població al segle XVI la ciutat té més de vint parcs i jardins públics, com el Herǎstrǎu 107 ha, a les vores del llac del mateix nom El riu Colentina forma al nord nombroses llacs Bǎneasa, Herǎstrǎu, Floreasca…