Resultats de la cerca
Es mostren 7954 resultats
Dependència Ross
Territori no independent
Territori de l’Antàrtida que constitueix una dependència de Nova Zelanda des de l’any 1923.
S'estén entre els meridians 160° E a 150° W, al sud del parallel 60° S en una superfície de 414400 km 2 i 330000 km 2 de glaç permanent ice-shelf Comprèn la mar de Ross, part de la Terra Victòria regió costanera i el sector proper al pol L’any 1957 una expedició dirigida per sir Edmund Hillary hi establí una base i l’any 1958 una altra expedició neozelandesa dirigida pel mateix Hillary arribà al pol sud Entre el 1957 i el 1979 hom dugué a terme una gran tasca cartogràfica i d’exploració
mar de Ross
Mar
Mar de l’oceà Antàrtic entre el cap Adare —Terra de Victòria (W)— i el cap Colbeck —península d’Eduard VII (E)—.
Limitada al S per la barrera de Ross i l’ inlandsis del mateix nom Prop de la barrera, a l’ illa de Ross 793 km 2 , hi ha el volcà Erebus 3794 m A l’octubre del 2016 vint-i-quatre estats incloent-hi la Xina, Rússia i els Estats Units i la Unió Europea arribaren a un acord per a prohibir la pesca comercial a la mar de Ross durant trenta-cinc anys Amb un total d’1,5 milions de quilòmetres quadrats, esdevenia l’àrea protegida marina més gran del món És especialment rica en espècies de cetacis, pingüins i ocells marins, i presenta una gran concentració de nutrients i de krill
barrera de Ross
Regió
Part anterior d’un gran inlandsis
del continent antàrtic situada al llarg del paral·lel 78° S aproximadament.
Forma com una enorme muralla de gran llargada —uns quants centenars de quilòmetres— i gruix considerable Fou descobert per James Clark Ross
mar Roja
Mar
Braç de l’oceà Índic que s’estén de l’estret de Bāb al Mandab a la península del Sinaí, separant Àsia i Àfrica (2.600 m de fondària).
Al N, amb la península del Sinaí, forma els golfs d’'Aqaba i de Suez Estructuralment forma part del gran sistema de fosses tectòniques, que s’estén per l’Àfrica oriental fins a la vall del Jordà Rift Valley Deu el nom a les taques vermelles algues que apareixen a certes èpoques a la superfície Voltat de regions desèrtiques, rep poca aigua dolça, per la qual cosa té una forta salinitat més del 4% i una alta temperatura Les costes són baixes i arenoses Abunden les illes i els baixos corallins en cinturons adjacents a la costa illes Farasān, Dahlak, etc Principal ruta marítima dels antics, fou…
Gävle
Ciutat
Capital del län de Gävleborg, Suècia, a l’entrada del golf de Bòtnia.
El riu Gävle la divideix en dues parts al nord, el centre comercial i de negocis, de construcció moderna, i al sud, el nucli antic És un nucli industrial paper, pasta de paper, indústria química, articles de cuir i porcellana, construccions navals Port l’avantport de Frederiksskans importa carbó, petroli i matèries primeres i exporta fusta, pasta de paper, ferro i acer
Gällivare
Paisatge de Gällivare
© Staffan Widstrand/imagebank.sweden.se
Ciutat
Ciutat del län
de Norrbotten, Suècia, al SE de Kiruna.
És un centre miner important que explota els jaciments de ferro de Malmberget, els més grans del país, i els de Koskullskulle
Dalarna
Vista del llac Siljan, a Dalarna
© Jacque de Villiers/Imagebank.sweden.se
Regió
Regió lacustre del centre de Suècia que s’estén de NW a SE des de la frontera amb Noruega fins a l’Österdal.
S'hi destaca el llac Siljan, al SE Les principals fonts de riquesa són l’explotació forestal, l’agricultura i la ramaderia
Dal
Riu
Riu de Suècia que neix de la confluència del Västerdal i l’Österdal (500 km).
Forma diversos llacs i nombrosos salts d’aigua, aprofitats per a la producció hidroelèctrica Desguassa al sud del golf de Bòtnia
ducat de Bremen
Geografia històrica
Territori del Sacre Imperi, al cercle de la Baixa Saxònia, creat en ésser secularitzat el principat episcopal de Bremen a la pau de Westfàlia (1648) i adjudicat a Suècia.
El 1712 passà a Dinamarca, i el 1720, a Hannover