Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Gällivare

Paisatge de Gällivare
© Staffan Widstrand/imagebank.sweden.se
Ciutat
Ciutat del län
de Norrbotten, Suècia, al SE de Kiruna.
És un centre miner important que explota els jaciments de ferro de Malmberget, els més grans del país, i els de Koskullskulle
Luleå
Ciutat
Capital del län de Norrbotten, Suècia.
Situada al golf de Bòtnia, a la desembocadura del riu Lule, és un port d’exportació de fusta, pells, formatge i ferro Fou fundada el 1621 per Gustau Adolf II
Gävle
Ciutat
Capital del län de Gävleborg, Suècia, a l’entrada del golf de Bòtnia.
El riu Gävle la divideix en dues parts al nord, el centre comercial i de negocis, de construcció moderna, i al sud, el nucli antic És un nucli industrial paper, pasta de paper, indústria química, articles de cuir i porcellana, construccions navals Port l’avantport de Frederiksskans importa carbó, petroli i matèries primeres i exporta fusta, pasta de paper, ferro i acer
Bergslagen
Sector o indret
Regió de Suècia central compresa en el län
de Västmanland, el sud de la regió de Dalarna i entre el golf de Bòtnia i el llac Vänern.
És una regió minera i industrial, amb jaciments de ferro molt rics explotats des del s XIII, i jaciments d’argent, or, zinc, coure, manganès i plom actualment l’explotació dels minerals és ajudada pel desenvolupament de l’energia hidroelèctrica La regió és coberta de bosc i les poblacions són a les clarianes els centres industrials importants són Falun, Sandviken, Borlänge, Grängesberg i Karlskoga
Nyköping
Ciutat
Capital del län de Södermanland, Suècia, port de la mar Bàltica, a la desembocadura del Nyköpingsån.
Hi ha indústries d’antiga tradició, del ferro i del llautó aparegueren més tard la producció de farines, la indústria tèxtil i la fabricació de mobles La construcció naval ha declinat a favor de la d’Oxelösund Conserva ruïnes restaurades del castell de Nyköpingshus, entorn del qual sorgí la ciutat al s XI, i que actualment allotja el museu de Södermanland, i l’església de Sant Nicolau, del s XII
Västerås
Ciutat
Capital del län de Västmanland, al SE de Suècia.
Situada a la costa NW del llac Mälar, és un centre comercial i un nucli industrial, amb indústria electrotècnica, paperera i del vidre Fundada al s XI i bisbat des del s XII, durant l’edat mitjana fou un centre important d’exportació de ferro El 1527 hi fou celebrada la dieta que, sota Gustau Vasa, decidí la introducció de la Reforma a Suècia Cal destacar-ne la catedral s XIII-XV i el castell s XVI
Eketorp
Jaciment arqueològic
Assentament de l’edat del ferro i medieval de l’illa d’Öland (Suècia).
És un dels jaciments més ben estudiats d’Escandinàvia El primer període d’ocupació s’estén des del s IV fins al s VII i es caracteritza per l’existència de cases de pedra d’una sola habitació i estables adossats radialment a una muralla circular La superfície total era d’uns 5 000 m quadrats Vers l’any 1000 el lloc fou reocupat, aquesta vegada amb cases de fusta formades per diversos recintes i amb una nova muralla, més potent i complexa Ha estat objecte d’una interessant reconstrucció experimental
Lapònia

Lapònia Llac de Ladtjojaure
© Fredrik Broman/imagebank.sweden.se
Regió
Regió del N d’Europa, dividida entre Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia.
Els límits de Lapònia són difusos, però, d’una forma aproximada, hom coincideix a situar-los en el territori actualment habitat pels lapons lapó o samis la meitat septentrional de Noruega i Suècia, les terres de Finlàndia situades per damunt del cercle polar àrtic, i la península de Kola Rússia Les muntanyes, d’origen caledonià, són molt erosionades i la costa és seccionada per llargs i profunds fiords Hi abunden els llacs morènics Inari Els rius que flueixen a la mar de Noruega i a l’oceà Àrtic són de curs breu i ràpid, mentre que els de la Bàltica són més llargs i cabalosos Kemi, Muonio, i…
Suècia

Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…