Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Lapònia

Lapònia Llac de Ladtjojaure
© Fredrik Broman/imagebank.sweden.se
Regió
Regió del N d’Europa, dividida entre Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia.
Els límits de Lapònia són difusos, però, d’una forma aproximada, hom coincideix a situar-los en el territori actualment habitat pels lapons lapó o samis la meitat septentrional de Noruega i Suècia, les terres de Finlàndia situades per damunt del cercle polar àrtic, i la península de Kola Rússia Les muntanyes, d’origen caledonià, són molt erosionades i la costa és seccionada per llargs i profunds fiords Hi abunden els llacs morènics Inari Els rius que flueixen a la mar de Noruega i a l’oceà Àrtic són de curs breu i ràpid, mentre que els de la Bàltica són més llargs i cabalosos…
Skellefteälv
Riu
Riu de Suècia al N del país (410 km).
Neix prop de la frontera amb Noruega i desguassa al Bottenviken, al golf de Bòtnia
Ljusnan
Riu
Riu de Suècia (430 km).
Neix a la frontera noruega i desemboca al golf de Bòtnia Hi ha transport de fusta, pesca de salmons i producció d’energia elèctrica
Ume
Riu
Riu del centre-nord de Suècia (460 km).
Neix al vessant sud del mont Ammar, prop de la frontera amb Noruega, i desguassa aigües avall d’Umeå, al golf de Bòtnia, a la Bàltica
Karlstad
Ciutat
Capital del län de Värmland, Suècia.
Situada a la riba N del llac Vänern, és un important centre comercial i un nucli industrial indústria derivada de la fusta, paperera i de la cellulosa, i construcció de maquinària El 1905 hom hi celebrà la convenció de Karlstad , on fou reconeguda la independència de Noruega
Kalmar
Ciutat
Capital del län de Kalmar, Suècia, davant l’illa d’Ölan, a la mar Bàltica.
Fundada al s XI, conserva un castell del s XII la catedral és del XVII El 1397 s’hi reuní l’anomenada dieta de Kalmar , assemblea de delegats de Suècia, de Dinamarca i de Noruega, per redactar l’estatut d’unió d’aquests tres regnes sota el ceptre d’Enric VII de Dinamarca, respectant les institucions tradicionals de cada regne
Suècia

Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…
Kjølen
Muntanya
Conjunt muntanyós de la península Escandinava, entre Noruega i Suècia.
Situat al N del cercle polar, el cobreixen nombroses glaceres, i hi ha la màxima altitud de Suècia, el cim Kebnekaise 2 123 m
Kilpisjärvi

Vista del Kilpisjärvi
Finnish Tourist Board
Llac
Llac a la frontera de Suècia i Finlàndia, prop del límit territorial amb Noruega.