Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Skellefteälv
Riu
Riu de Suècia al N del país (410 km).
Neix prop de la frontera amb Noruega i desguassa al Bottenviken, al golf de Bòtnia
Ljusnan
Riu
Riu de Suècia (430 km).
Neix a la frontera noruega i desemboca al golf de Bòtnia Hi ha transport de fusta, pesca de salmons i producció d’energia elèctrica
Ume
Riu
Riu del centre-nord de Suècia (460 km).
Neix al vessant sud del mont Ammar, prop de la frontera amb Noruega, i desguassa aigües avall d’Umeå, al golf de Bòtnia, a la Bàltica
Kilpisjärvi
Vista del Kilpisjärvi
Finnish Tourist Board
Llac
Llac a la frontera de Suècia i Finlàndia, prop del límit territorial amb Noruega.
Bòtnia
Regió
Regió de l’Europa septentrional, que s’estén aproximadament des del riu Ume, a Suècia, fins a la desembocadura del riu Kyrö, a Finlàndia.
Constitueix la zona costanera del golf de Bòtnia Comprèn els län de Västerbotten i Norrbotten, a Suècia i, a Finlàndia, l’antiga Bòtnia Oriental Pohjanmaa els lääni de Vaasan, Oulun i Lapin És formada per roques cristallines i dipòsits glaciofluvials, i ha emergit del golf de Bòtnia des del final de l’última glaciació a causa de moviments isostàtics És drenada pels rius Ume, Skellefte, Pite, Lule i Kalix, a Suècia i el Torne —que fa de frontera—, Kemi, Kiimingi, Oulun, Siika, Pyhä, Kala, Lesti, Perho, Lapua i Kyrö, a Finlàndia El clima hi és molt fred, amb una estació vegetativa de durada…
Dalarna
Vista del llac Siljan, a Dalarna
© Jacque de Villiers/Imagebank.sweden.se
Regió
Regió lacustre del centre de Suècia que s’estén de NW a SE des de la frontera amb Noruega fins a l’Österdal.
S'hi destaca el llac Siljan, al SE Les principals fonts de riquesa són l’explotació forestal, l’agricultura i la ramaderia
Suècia
Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…