Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Uppsala

Paisatge rural de la regió d’Uppsala
© Mark Harris/imagebank.sweden.se
Bergslagen
Sector o indret
Regió de Suècia central compresa en el län
de Västmanland, el sud de la regió de Dalarna i entre el golf de Bòtnia i el llac Vänern.
És una regió minera i industrial, amb jaciments de ferro molt rics explotats des del s XIII, i jaciments d’argent, or, zinc, coure, manganès i plom actualment l’explotació dels minerals és ajudada pel desenvolupament de l’energia hidroelèctrica La regió és coberta de bosc i les poblacions són a les clarianes els centres industrials importants són Falun, Sandviken, Borlänge, Grängesberg i Karlskoga
Bòtnia
Regió
Regió de l’Europa septentrional, que s’estén aproximadament des del riu Ume, a Suècia, fins a la desembocadura del riu Kyrö, a Finlàndia.
Constitueix la zona costanera del golf de Bòtnia Comprèn els län de Västerbotten i Norrbotten, a Suècia i, a Finlàndia, l’antiga Bòtnia Oriental Pohjanmaa els lääni de Vaasan, Oulun i Lapin És formada per roques cristallines i dipòsits glaciofluvials, i ha emergit del golf de Bòtnia des del final de l’última glaciació a causa de moviments isostàtics És drenada pels rius Ume, Skellefte, Pite, Lule i Kalix, a Suècia i el Torne —que fa de frontera—, Kemi, Kiimingi, Oulun, Siika, Pyhä, Kala, Lesti, Perho, Lapua i Kyrö, a Finlàndia El clima hi és molt fred, amb una estació vegetativa de durada…
Fennoscàndia
Regió
Regió fisiogràfica del nord d’Europa que comprèn l’escut bàltic, estès per Suècia, Finlàndia, Carèlia i la península de Kola, a Rússia, i la major part de Noruega, afectada pel cicle orogènic del Caledonià.
Hi predominen els materials cristallins del Precambrià, no alterats des del Cambrià, coberts només per llacs d’origen glacial i, a la regió d’Escània Suècia, per materials sedimentaris El nom de Fennoscàndia li fou donat pel geòleg finlandès W Ramsay, el 1898
Lapònia

Lapònia Llac de Ladtjojaure
© Fredrik Broman/imagebank.sweden.se
Regió
Regió del N d’Europa, dividida entre Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia.
Els límits de Lapònia són difusos, però, d’una forma aproximada, hom coincideix a situar-los en el territori actualment habitat pels lapons lapó o samis la meitat septentrional de Noruega i Suècia, les terres de Finlàndia situades per damunt del cercle polar àrtic, i la península de Kola Rússia Les muntanyes, d’origen caledonià, són molt erosionades i la costa és seccionada per llargs i profunds fiords Hi abunden els llacs morènics Inari Els rius que flueixen a la mar de Noruega i a l’oceà Àrtic són de curs breu i ràpid, mentre que els de la Bàltica són més llargs i cabalosos Kemi, Muonio, i…
Ångerman
Riu
Riu de Suècia, tributari del golf de Bòtnia, a la mar Bàltica (450 km).
El seu curs, accidentat per nombroses cascades aprofitades per centrals hidroelèctriques, s’estén per la regió de Norrland i ha donat nom a l’antiga província d’Ångermanland, inclosa en els län de Vasterbotten i Vasternorrland
Östersund
Ciutat
Capital del län de Jämtland, Suècia, a la costa occidental del llac de Storsjön.
Si bé és bàsicament centre i mercat agrícola i també centre turístic, disposa d’indústria química, de construcció de maquinària, mobles i articles de cuir té el museu arqueològic i etnogràfic de Jämtland Destaca també el museu a l’aire lliure de Fornbyn Jämtli, d’edificis tradicionals de la regió del s XV al XVIII
Hälsingland

Paisatge de Hälsingland
© Helena Wahlman/imagebank.sweden.se
Sector o indret
Regió del N de Suècia.
És muntanyosa i coberta per boscs La població és dispersa i es dedica a la cria d’ovelles La indústria principal és la derivada de la fusta
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina