Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
Yverdon-les-Bains
Ciutat
Ciutat del cantó de Vaud, Suïssa.
Centre comercial i industrial a l’extrem meridional del llac de Neuchâtel, a la desembocadura del Thièle, té indústria siderúrgica, mecànica, d’instruments de precisió i d’elaboració de tabac El seu castell s XIII fou seu 1805-25 de l’institut de JHPestalozzi
Valais
Divisió administrativa
Cantó del s. de Suïssa, al límit amb França i Itàlia.
La capital és Sion Correspon aproximadament a l’alta conca del Roine, i constitueix una de les individualitats més peculiars de Suïssa S'estén des del Sant Gotard, a l’E, fins al llac de Ginebra, a l’W el límit N és format per la línia de crestes de l’Oberland bernès i els Alps de Friburg, mentre que el límit s passa per la línia de crestes dels Alps Penins Hi ha un sector muntanyós, amb cims de més de 4 000 m, format pels Alps Bernesos al N i pels Penins al S, amb les màximes altituds del país Monte Rosa, 4 645 m Cerví, 4 482, i entre ambdós s’estén la vall pròpiament dita, ampli solc d’…
Uri
Divisió administrativa
Cantó del centre de Suïssa.
La capital és Altdorf 8 300 h 1994 És situat al sector alpí, i correspon a l’alta conca del Reuss, que s’estén des del SE del llac dels Quatre Cantons fins al coll del Sant Gotard El territori és molt muntanyós, amb cims superiors als 3 000 m, i perd altura vers el N La vall del Reuss, que és seguida per la via que mena al coll del Sant Gotard, n'és l’eix La riquesa, abans basada en la ramaderia, és actualment dominada pels serveis, dels quals el trànsit a través del Sant Gotard i el turisme especialment els esports d’hivern són les branques principals És també important la producció d’…
Unterwalden
Divisió administrativa
Cantó del centre de Suïssa, al S del llac dels Quatre Cantons.
Comprèn els semicantons sobirans d' Obwalden , a l’W, més gran i menys poblat 491 km 2 32 225 h est 2000, i de Nidwalden , a l’E, més petit i més poblat 276 km 2 37 657 h est 2000 Ocupa la zona prealpina que s’estén des de la riba meridional del llac fins al N de l’Oberland, formada per un relleu de muntanyes mitjanes que assoleixen la màxima altitud al S Titlis, 3 243 m És solcat per les valls de l’Aa d’Engelberg i de l’Aa de Sarnen, immissaris del llac dels Quatre Cantons La ramaderia per a la producció de llet, base econòmica tradicional, té avui molta menys importància si bé a Obwalden…
Winterthur
Ciutat
Ciutat del cantó de Zuric, Suïssa, situada a la riba del Töss, afluent del Rin, uns 25 km al NE de Zuric.
Destacat centre industrial i comercial, és la segona ciutat del cantó, i té importants indústries mecàniques, papereres, tèxtils, del calçat i alimentàries cervesa Fundada al s XII pels comtes de Kyburg, passà després 1264 als Habsburg, i finalment a Zuric 1467 Cal destacar la Laurenzkirche, d’estil gòtic tardà
Wetterhorn
Muntanya
Muntanya dels Alps Bernesos, Suïssa, a l’W de Grindelwald, amb diversos pics: Mittelhorn (3701 m), Rosenhorn (3689 m) i Wellhorn (3192 m).
Weisshorn

Weisshorn
Björn S (CC BY-SA 2.0)
Muntanya
Muntanya dels Alps Penins, al cantó de Valais, Suïssa, al NW de Zermatt (4.512 m).
Interlaken

Vista panoràmica del canal d’Interlaken
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del cantó de Berna, Suïssa.
Situada entre els llacs Thun i Brienz, sobre un con de dejecció, és un centre turístic important Indústries tèxtils Restes d’una abadia del s XII
Herens
Vall
Vall de Suïssa, al Valais, per on corre el Borgne, afluent del Roine.
Hi ha ramaderia bovina de raça negra, coneguda pel mateix nom, i és zona turística El principal centre és Évolène
Herens
Cim
Cim dels Alps Penins, anomenat Dent d’Herens, en el Valais, a tocar de la frontera italosuïssa, entre el Cerví i el Monte Rosa (4.470 m).