Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Unterwalden
Divisió administrativa
Cantó del centre de Suïssa, al S del llac dels Quatre Cantons.
Comprèn els semicantons sobirans d' Obwalden , a l’W, més gran i menys poblat 491 km 2 32 225 h est 2000, i de Nidwalden , a l’E, més petit i més poblat 276 km 2 37 657 h est 2000 Ocupa la zona prealpina que s’estén des de la riba meridional del llac fins al N de l’Oberland, formada per un relleu de muntanyes mitjanes que assoleixen la màxima altitud al S Titlis, 3 243 m És solcat per les valls de l’Aa d’Engelberg i de l’Aa de Sarnen, immissaris del llac dels Quatre Cantons La ramaderia per a la producció de llet, base econòmica tradicional, té avui molta menys…
Andermatt
Localitat
Localitat de Suïssa, al cantó d’Uri, a la vall del Reuss (1 345 h [2001]).
Centre d’esports d’hivern
Avenches
Localitat
Localitat del cantó de Vaud, Suïssa (2 235 h [1972]), al sud del llac de Morat.
L’antiga Aventicum Helvetiorum , situada sobre la via romana que travessava els Alps pel Gran Sant Bernat, era la ciutat principal dels helvètics Conserva importants restes de l’època de la seva florida als primers segles de l’era cristiana Fou destruïda pels alamans 259-260 i sofrí successives invasions fins que perdé la seva importància
Solothurn
Divisió administrativa
Cantó del NW de Suïssa.
La capital és Solothurn 15 600 h est 1994 De límits molt irregulars, s’estén entre les muntanyes del Jura que accidenten el sector occidental i el Mittelland, que són les terres planes que ocupen el sector oriental, i que és regat per l’Aar Té dos enclavaments, Kleinlützel i Metzerlen, al semicantó de Basilea i al cantó de Berna, fronterers amb França Els principals recursos econòmics són la indústria 51% dels actius de la qual sobresurt la siderúrgia, la maquinària, la fabricació de rellotges, tèxtil, calçat i l’alimentària, i que es concentra a la capital, Zuchwil i Olten,…
Basilea-Camp
Divisió administrativa
Semicantó de Suïssa.
La capital és Liestal 12 028 h 1983
Appenzell-Inner-Rhoden
Divisió administrativa
Subcantó de Suïssa.
La seva capital és Appenzell 5 500 h est 1994
Appenzell-Ausser-Rhoden
Divisió administrativa
Subcantó de Suïssa.
La seva capital és Herisau 16 000 h est 1994
Zug
Divisió administrativa
Cantó del centre de Suïssa.
La capital és Zug 21 900 h 1994 Situat a la dreta del Reuss, s’estén als voltants del llac homònim, a la zona de contacte entre els Prealps i el Mittelland, format per petites conques separades per relleus molàssics La proximitat de Zuric fa que sigui un dels cantons més poblats 378 h/km 2 est 1994, i, juntament a una rica agricultura, amb conreus de fruiters, farratge i cereals, s’hi desenvolupa una important indústria tèxtil, metallúrgica diferenciada i d’aparells elèctrics Esmentat per primera vegada el 858, el 1273 fou comprat per Rodolf d’Habsburg, i el 1352…
Nidwalden
Divisió administrativa
Semicantó de la Suïssa Central.
Juntament amb el semicantó d’Obwalden formà el cantó d'Unterwalden La capital és Stans 5 629 h 1983
Obwalden
Divisió administrativa
Semicantó de la Suïssa central.
Juntament amb el semicantó de Nidwalden, formava un sol cantó, Unterwalden La capital és Sarnen 7 590 h 1983