Resultats de la cerca

Fou suprimit vers el 650 i dividit en dos ducats el d’Alsàcia i el de Suàbia També fou anomenat ducat de Suàbia

La capital és Chur Confina amb els cantons de Sankt Gallen, Glarus, Uri i Ticino, amb Itàlia Llombardia i Trentino-Alto-Adige, Àustria Tirol i Vorarlberg i Liechtenstein És una regió molt muntanyosa amb un relleu constituït pels Alps Grisons occidentals cadenes de Tödi, Piz Sardona i grup de l’Adula i pels Alps Grisons orientals grups d’Albula, Silvretta, Rhätikon, Plesur, Bernina i Offen Pass L’elevació mitjana de les valls és notable 1300 a 1800 m Les neus perpètues i les glaceres cobreixen només un 5% del territori Hidrogràficament el cantó es divideix entre les…

Situada a les vores del Steinbach, tributari del llac de Constança, té indústria tèxtil, que fou cèlebre ja a l’edat mitjana La ciutat sorgí segle X a l’entorn del monestir de Sankt Gallen , fundat al començament del segle VII i que fou el centre principal de la cultura de l’Alemanya del segle VIII al XI Adoptà la regla benedictina 747 per voluntat de Pipí En la seva escola ensenyaren mestres cèlebres el cant litúrgic hi fou conreat per obra, sobretot, de Notker Bàlbul Sostret a la jurisdicció eclesiàstica de Constança 818 i protegit pels Otons, passà a les mans de Frederic I…

Destacat centre industrial i comercial, és la segona ciutat del cantó, i té importants indústries mecàniques, papereres, tèxtils, del calçat i alimentàries cervesa Fundada al s XII pels comtes de Kyburg, passà després 1264 als Habsburg, i finalment a Zuric 1467 Cal destacar la Laurenzkirche, d’estil gòtic tardà

La capital és Frauenfeld 20 200 h est 1994 Situat a les vores occidentals del llac de Constança, comprèn l’extrem oriental de la regió mitjana de Suïssa, i és una regió de turons que s’estenen al peu dels Prealps molàssics i que són tallats per àmplies valls obertes pel Thur afluent del Rin i els seus afluents La població 222 h/km 2 és de llengua alemanya i es concentra a les valls i a les vores del llac en petites ciutats És un dels cantons amb una renda per habitant més alta de Suïssa Riquesa agrícola amb producció de fruita, tabac i farratge És important la ramaderia bestiar boví La…

L’antiga Aventicum Helvetiorum , situada sobre la via romana que travessava els Alps pel Gran Sant Bernat, era la ciutat principal dels helvètics Conserva importants restes de l’època de la seva florida als primers segles de l’era cristiana Fou destruïda pels alamans 259-260 i sofrí successives invasions fins que perdé la seva importància

És alimentada pels circs dels Finsteraarhorn 4 274 m, de la Jungfrau 4 158 m i de l’Aletschhorn 4 195 m, les llengües dels quals s’uneixen a Concordia Platz La llengua resultant 2 km d’ample i 16 km de llarg davalla fins a l’Aletschwald, que és parc nacional L’Aletsch alimenta el Roine a través del seu afluent Massa Al seu peu hi ha els centres d’esports de Belalp i de Riederalp

Hom dóna a vegades aquest nom a la totalitat del territori suís

La capital és Friburg El relleu és muntanyós al SE, format pels contraforts septentrionals dels Alps Bernesos, on la ramaderia de bovins, orientada cap a la indústria làctia formatge de Gruyère, constitueix la principal activitat econòmica La resta del cantó, drenat pel Saane Sarine i els seus afluents el Glâne n'és el principal, és plana i agrícolament molt rica cereals, farratge, arbres fruiters La població, elevada 131 h/km 2 est 1994, resideix en nuclis de població petits i dispersos

La capital és Bellinzona 17300 h est 1994 Correspon a l’alta conca del riu homònim oberta dins els Alps Lepontins, al vessant meridional dels Alps, i s’estén des del Sant Gotard fins al llac de Lugano, que inclou en bona part Es divideix en dos sectors Sopra Ceneri, al NW, el més gran i que correspon a la conca del llac Major, i Sotto Ceneri, al SE, més petit i densament poblat i que correspon a la conca del llac de Lugano La major part del territori és coberta de bosc i pastures les terres conreades són ocupades en gran part per la vinya, gràcies a un clima benigne Hi ha també ramaderia i…