Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Capella Sixtina

Fragment dels frescos de de la Capella Sixtina, de Miquel Àngel
© Fototeca.cat-Corel
Capella
Edificació de planta rectangular que forma part del conjunt de Sant Pere del Vaticà.
Construïda el 1474 per l’arquitecte florentí Giovannino de'Dolci per encàrrec del papa Sixt IV, fou destinada a la celebració dels conclaves La distribució de l’espai, cobert amb volta de canó rebaixat i llunetes, és extremament simple els murs són dividits horitzontalment en tres zones, la mitjana de les quals serveix de galeria, i, verticalment, en requadres separats per pilastres i per sis finestres a cada costat a la part alta Quant a la decoració, fou encomanada als pintors més destacats del quatre-cents toscà i d’Úmbria 1481-83, murs perimetrals Botticelli, Ghirlandaio, Pinturicchio,…
Sant Pere del Vaticà

Plaça de Sant Pere del Vaticà
© Fototeca.cat-Corel
Basílica
La més gran de les quatre basíliques majors de Roma, construïda als segles XVI-XVII, en substitució de l’antiga basílica que Constantí erigí (segle IV) sobre la tomba de sant Pere, al Vaticà.
Nicolau V 1447-1455 n'encarregà un projecte —de creu llatina— a LB Alberti, i B Rossellino —restaurador de l’església de Sant Francesc a Assís— començà a erigir el nou cor La mort del papa féu suspendre l’obra, que, en gran part, fou destruïda Juli II 1503-13 n'encarregà un nou projecte —de planta central— a Bramante i en collocà la primera pedra 1506 L’obra fou continuada i retocada successivament pels arquitectes Rafael, Peruzzi, Sangallo i, finalment, per Miquel Àngel A la mort d’aquest 1564 hi mancava només la cúpula Al començament del segle XVI, sota Sixt V, fou novament…
Salamina
Ciutat
Antiga ciutat de Xipre, fundada pels grecs a la costa oriental de l’illa.
Colonitzada vers el segon millenni aC, aconseguí la màxima esplendor sota el regnat d’Evàgores ~410 aC Després fou una possessió estratègica dels Ptolemeu Rica colònia judaica, fou centre d’una revolta 116-117 dC en la qual els grecs foren pràcticament exterminats i la ciutat destruïda Reconstruïda per Constanci II, fou novament enderrocada pels àrabs 648 dC S'hi conserven restes d’edificis romans notables, entre els quals el fòrum d’Adrià, i monuments bizantins
Pafos
El port de Pafos, al sud-oest de l’illa de Xipre
© Corel Professional Photos
Capital del districte de Pafos, Xipre.
Port petit, situat a la part SW de l’illa, és un centre comercial important de fusta, vi i olives Hi ha indústria sedera A uns 15 km hi ha l’antiga ciutat homònima, nucli de població micènica i centre del culte a Afrodita, la qual, segons la llegenda, havia nascut a les seves riberes Santuari famós, tingué un temple, al voltant del qual han estat descobertes valuoses restes arqueològiques En època cristiana fou erigida en seu episcopal
diòcesi d’Orient
Geografia històrica
Divisió administrativa de l’imperi Romà que comprenia la Síria, la Palestina, el Sinaí i una franja meridional de l’Àsia Menor, amb capital a Antioquia.
L’organització eclesiàstica cristiana hi acomodà també pràcticament el patriarcat d’Antioquia, els titulars del qual porten sempre el títol de “patriarca d’Antioquia i de tot l’Orient”
Nicòsia
Ciutat
Capital de Xipre i del districte homònim.
Situada a l’interior de l’illa, a la plana de Messaria i a la ribera del riu Pedies, és un important centre comercial mercat de seda, cotó, vi i fruita i un nucli industrial manufactura de tabac, licors i sabó És seu del govern de l’illa i de l’arquebisbe de l’església autocèfala de Xipre Factoria comercial dels llatins durant les croades, passà després als Lusignan 1192, que la convertiren en capital de llur regne amb el nom franc de Nicòsia deformació del nom grec Ocupada pels genovesos el 1365, posteriorment, el 1372 en una acció en què tingué un paper important Elionor de Prades, reina…
Khirokitia
Poblat neolític de l’illa de Xipre.
El jaciment ocupa una superfície d’1,5 ha i està protegit per una muralla que tanca l’únic accés a l’esperó rocós on és situat Les cases eren formades per diverses construccions circulars de grandària variable de 2,30 m a 9,80 m de diàmetre i funcions diferenciades, agrupades al voltant d’un pati central Fou ocupat al VII millenni aC i ha permès demostrar l’existència a Xipre d’un Neolític preceràmic, anàleg al que es documenta al Pròxim Orient i probablement arribat des d’aquesta zona Una part de l’assentament ha estat objecte d’una interessant reconstrucció experimental
Xipre

Illa
Estat
Estat insular de la Mediterrània oriental, situat uns 100 km al S de Turquia.
El 1974, la invasió turca del nord de Xipre donà lloc a dues entitats polítiques separades de fet d’una banda, la República de Xipre, reconeguda internacionalment i que constitueix el mateix estat anterior 5896 km 2 675000 h est 2001 De l’altra, la República Turca de Xipre del Nord 3355 km 2 198000 h est 2001, proclamada el 1983 i només reconeguda per Turquia La capital, Nicòsia, es troba dividida també entre un sector grec i un sector turc La geografia física Costa nord de l’illa de Xipre, on es localitzen nombroses platges © Corel Professional Photos Tercera en extensió de les illes de la…