Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
castellania d’Amposta
Priorat
Nom que prengué el priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem a la corona catalanoaragonesa quan, després de la cessió del castell d’Amposta als hospitalers (1154) per part del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, el preceptor d’aquella casa, que es titulava castellà d’Amposta, fou instituït, pel gran mestre de Rodes, cap de les cases de l’orde a Catalunya i a Aragó, separades així del priorat de Sant Gil de Provença.
Amb Gaufred de Bresol començà, el 1157, la sèrie de castellans d’Amposta A part d’aquesta dignitat que no residia habitualment a Amposta, hi hagué un comanador que administrava els béns de la circumscripció d’aquella casa dita comanda d’Amposta L’any 1280 el rei recuperà Amposta, però subsistí l’organització de la castellania Amb la dissolució de l’orde del Temple 1312, els béns d’aquest al Principat de Catalunya i al regne d’Aragó passaren en bloc de l’orde de l’Hospital, i els que tenia al regne de València, al de Montesa, llevat de dues cases que també foren cedides als hospitalers…
Cervera del Maestrat
Cervera del Maestrat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a la vall mitjana de la rambla de Cervera o riu Sec, a l’indret on aquesta travessa els contraforts septentrionals de la serra de Vall d’Àngel i de les Talaies d’Alcalà, formant una sèrie de petits meandres.
El terme és drenat, a més, per diversos barrancs de Sant Mateu, de la Garrofa, afluents de la rambla de Cervera, i pel de la Garrotxa, de la rambla d’Alcalà El terreny és abrupte, i més de la meitat del terme és improductiu, cobert de pasturatges aprofitats pel bestiar cabrum 1500 caps Els conreus de secà 4000 ha són gairebé exclusius i dedicats a garrofers, oliveres, ametllers i vinya la terra és explotada directament pels propietaris Hi són abundants les pedreres de marbre, amb diverses varietats Vista de la vila de Cervera del Maestrat al voltant de l'església parroquial © CIC-Moià La vila…
Benifassà
Abadia
Antiga abadia cistercenca (Santa Maria de Benifassà), al Baix Maestrat, al centre de la Tinença de Benifassà, fundada el 1233 com a filial de Poblet..
Pertangué fins avançada l’edat moderna al territori de Tortosa Té l’origen en la donació que feu Pere I 1208 del castell i de la comarca de Benifassà a Guillem de Cervera, més tard monjo de Poblet El 1233 Jaume I confirmà la donació i encomanà als monjos de Poblet la fundació d’un monestir filial Dos anys més tard s’hi traslladaren des de Poblet dotze monjos i l’abat nomenat, i començaren les obres el 1250 pogueren ja installar-se a les noves construccions Jaume I feu donació a l’abadia dels delmes de Vallibona i d’Herbers, de terres i cellers a Tortosa, i de franquícies a les possessions…
gran priorat de Catalunya
Priorat
Monestir
Priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem creat el 1319 com a escissió de l’antiga castellania d'Amposta, després de la incorporació de part de les cases de l’extingit orde del Temple a la corona catalanoaragonesa.
Comprenia les cases hospitaleres del Principat de Catalunya, excloses les de la dreta de l’Ebre, i les del regne de Mallorca i comtats de Rosselló i de Cerdanya Els grans priors solien habitar a Barcelona i reberen com a dotació, a mitjan s XVI, quatre cambres priorals les comandes de Barberà, Corbins i Gardeny i les cases antigues de Lleida Les comandes rosselloneses es mantingueren, després del tractat dels Pirineus, sota la jurisdicció dels grans priors de Catalunya fins a la Revolució Francesa el català fou llengua oficial del gran priorat fins a la seva extinció, esdevinguda…