Resultats de la cerca

El 1977 li han estat annexats els municipis del Bellestar de la Tinença, el Boixar, Coratxà i Fredes L’antic terme és dividit en dues parts la principal, al voltant del poble, que ocupa la petita conca alta del riu de la Pobla nom que ací té el riu de la Sénia, entre el tossal Gros al N i la pena de Bel al S el sector de Malagraner i del Molí de l’Abat és separat del sector principal pel terme de Bellestar i correspon a les antigues propietats directes del monestir de Benifassà, on són enclavats aquest i les ruïnes del castell de Benifassà, que domina el monestir des del cim del turó de Santa…

Pertangué fins avançada l’edat moderna al territori de Tortosa Té l’origen en la donació que feu Pere I 1208 del castell i dela comarca deBenifassà a Guillem de Cervera, més tard monjo de Poblet El 1233 Jaume I confirmà la donació i encomanà als monjos de Poblet la fundació d’un monestir filial Dos anys més tard s’hi traslladaren des de Poblet dotze monjos i l’abat nomenat, i començaren les obres el 1250 pogueren ja installar-se a les…

Comprèn les valls altes dels rius de la Sénia i del Tastavins, i és formada per les darreres serralades ibèriques serra de les Albardes, el Montnegrell, serra de Sant Cristòfol, tossal d’en Canader 1 393 m alt, que superen els 1 300 m Són muntanyes generalment cretàcies i liàsiques, orientades en direcció SW-NE Les aigües del vessant nord-occidental pertanyen a la conca de l’Ebre a través del Tastavins les del vessant sud-oriental arriben directament a la Mediterrània pel riu de la Sénia Les precipitacions anuals sobrepasen els 600 mm, i són superiors a les zones altes Aquest fet…

Neix dins el terme delaPobladeBenifassà Baix Maestrat, on rep el nom de riu delaPobla , i en són importants afluents de capçalera el barranc del Salt, que davalla del tossal de Cantaperdius 1 245 m, des de Fredes, i el barranc dela Fou, que davalla dels ports de Beseit la Sénia, amb els quals forma el pantà d’Ulldecona, construït acabat el 1985 per a palliar l’escàs i irregular…

És accidentat pels contraforts meridionals dels ports de Beseit i els septentrionals de les serres del Maestrat puig Negret, 1 344 m puig de Fredes, 1 238 m i drenat pel riu dela Sénia, el barranc dela Tenalla i d’altres cursos d’aigua Formà part dela tinença del monestir deBenifassà El 1838, durant la primera guerra Carlina, hi foren afusellats 50 liberals Fou annexat a laPoblade…

L’església depèn delade Boixar La carta de poblament fou atorgada el 1237 per Balasc d’Alagó Pertangué al monestir deBenifassà Al segle XVII, durant la guerra dels Segadors, fou destruït per les tropes franceses Municipi fins el 1972, fou annexat a laPobla

L’església parroquial dels Sants Màrtirs depèn dela del Boixar Fou fundat en 1261-69 pel monestir deBenifassà, a la jurisdicció del qual pertangué Durant la guerra dels Segadors fou pràcticament destruït pels francesos Fou municipi independent fins el 1977 que fou annexat a laPobladeBenifassà

L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció Molt afectat per l’èxode rural, fou municipi fins l’any 1977

La geografia Cap de comarca, Vinaròs Ocupa l’angle nord-est del País Valencià el seu límit septentrional és el riu de la Sénia, línia divisòria amb el Principat al sud, la rambla de les Coves la separa de la Plana Alta aquesta mateixa rambla i l’anticlinal de Vallibona la separen, respectivament, de l’Alt Maestrat i dels Ports La plana costanera o plana de Vinaròs és formada per materials sedimentaris quaternaris, i la zona interior, per materials cretacis, sobretot calcaris, que es presenten en plecs a la Tinença de Benifassà i en blocs fallats a la resta entre aquests blocs apareixen…