Resultats de la cerca

La geografia L’illa de Puerto Rico 8897 km 2 té una forma allargada i una extensió màxima de 179 km d’E a W i 58 km de N a S El 71% de la superfície de l’illa és de terres altes, marca el relleu una serralada central que la travessa d’W a E i culmina al Cerro Punta 1333 m A la zona muntanyosa, petites conques deprimides Caguaz, Cayey i Coamo ofereixen bones terres agrícoles Els rius són nombrosos però estacionals Clima tropical, càlid i humit, especialment al N i l’E, que rep la influència dels alisis La població té la ciutadania nord-americana, però sense dret a vot en les eleccions és…

És famosa per les seves grutes d’estalactites, de les més grans del món, conegudes des del 1213 i illuminades i arranjades des del segle XIX hi ha fins i tot un ferrocarril elèctric La gruta principal té 4300 m de llarg i l’extensió de galeries descobertes fins avui és de 22 km

Situada al NE de l’illa, la ciutat primitiva és emplaçada en una petita illa corallífera, unida per diversos ponts a la costa interior, per la qual s’estén la ciutat moderna, en creixement constant Ciutat turística, s’hi troba molt desenvolupada la indústria hotelera Es destaca per la seva activitat comercial, i el seu port és un dels més importants de les Antilles Refineria de petroli, indústria tèxtil, de tabacs i alimentària Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universidad de Puerto Rico, fundada el 1966, i Inter-American University of Puerto Rico, el 1912 Arquebisbat…

Refineries de petroli, indústries químiques, papereres, tèxtils, refineries de sucre i manufactures de tabac Universitat

Situada a la vall de Caguas , la vall interior més gran de Puerto Rico Tractament industrial de la canya de sucre i el tabac

La geografia física Llevat de l’extrem NE, on s’inicien les planes danubianes, el territori és muntanyós, accidentat per les serralades que formen l’extrem sud-oriental de l’arc alpí El conjunt és format per massissos i altiplans dislocats separats per diverses fosses tectòniques Al NW hi ha les crestes calcàries dels Karawanken, que continuen cap a l’est, pels Macelj, i voregen el massís cristallí de Pohorje Els Alps Julians, separats per la vall alta del Sava, on massissos i altiplans calcaris alternen amb depressions d’esquists, culminen al Triglav 2863 m i pel SE voregen la conca de…

A més de l’Àustria pròpia, la Cisleithània comprenia els territoris de Bohèmia, Moràvia, Silèsia, Galítzia, la Bukcovina, Ístria i Dalmàcia Aquesta divisió estigué en vigor fins a la definitiva disgregació de l’imperi austrohongarès el 1918

La formen una sèrie d’altiplans calcaris, on abunden les formacions càrstiques