Resultats de la cerca

També és anomenada Terra Santa El nom es relaciona amb els antics filisteus Actualment, fora de l’àmbit historiogràfic i en el seu ús més corrent sol designar els territoris de Gaza i Cisjordània  controlats per Israel i habitats per una població de llengua àrab i religió quasi exclusivament musulmana “palestins” L’estatut legal d’aquests territoris és disputat i motiu d’un dels conflictes més sagnants i amb més repercussions del món contemporani La geografia Al N queda delimitada pels darrers contraforts de l’Hermon i les muntanyes de l’Hauran 1830 m, i al S pel desert del Nègueb De N a S,…

Ocupada antigament per ammonites, moabites i idumeus, fou seu de les tribus israelites de Gad, de Rubèn i part de Manassès, bé que només Acab 873-854 aC i Jeroboam 783-743 aconseguiren d’integrar-la a Israel Conquerida pels selèucides ~400 aC, formà part de l’imperi nabateu de Petra Sota els asmoneus 143-63 aC tornà a formar part de l’estat jueu Integrà la província romana de Palestina 64 aC Conquerida pels musulmans 637, esdevingué un dels sis regnes regne de Karak en què fou dividida la Síria sota els califes de Bagdad En temps dels croats, constituí el principat llatí de Transjordània, amb…

Les seves aigües ocupen una part de la depressió tectònica d’Al-Gūr, prolongació extrema en territori asiàtic de la gran línia de fractura de l’E africà Aquesta cubeta lacustre és el medi aquàtic més profund de la superfície terrestre, sense tenir en compte els oceans Les aigües del llac, en efecte, estan situades, l’abril del 2025, a 439,98 m sota el nivell del mar, poc més de 40 m més avall que l’any 1976, quan s’establí que tenia 398,95 m de profunditat Els darrers mesuraments indiquen que la mar Morta s’enfonsa més d’un metre per any Estudis geològics duts a terme al final de la dècada…

Fundada segurament per Seleuc I 312-280 aC, destruïda per Alexandre Janneu i reconstruïda per Pompeu 63 aC, fou incorporada a la Decàpolis de Sicília S'hi refugiaren els cristians de Jerusalem poc abans del setge del 70 Escenari d’una batalla famosa entre bizantins i àrabs 633, passà a mans d’aquests darrers Correspon a l’actual Hirbat-Faḥil

El 106 dC, l’emperador Trajà la féu província romana, amb capital a Petra Ampliada al s III, fou dividida als s IV i V en dues províncies Aràbia, al nord, amb capital a Bostra, i Palestina Salutaris, al sud, amb capital a Petra

Ha donat nom a una cultura calcolítica de Palestina del IV millenni aC el ghassulià , amb el qual són estretament relacionats el grup de Beer Sheva jaciments d’Abu Maṭar, Ṣafadi, el del desert de Judà ‘En-Gedi i el de la regió costanera Ḥederah

Hom hi ha trobat restes paleolítiques i neolítiques destrals de tipus acheulià Habitada successivament pels hurrites i pels edomites, alguna vegada la Bíblia la confon amb Bosrà Després de l’època persa, fou desplaçada més cap a la vall Capital ~312 aC-106 dC dels nabateus, fou centre de les rutes de caravanes que unien l’Aràbia i Ēlat amb Palestina, Fenícia i Síria i atenyé el cim del seu poder sota Aretes III ~87-62 aC, que derrotà Antíoc XII a Qana 85 aC i Alexandre Janneu a Adid ~80 aC, s’apoderà de Damasc i de la Celesíria i estengué el seu reialme des del N del Ḥiǧāz fins…

L’organització eclesiàstica cristiana hi acomodà també pràcticament el patriarcat d’Antioquia, els titulars del qual porten sempre el títol de “patriarca d’Antioquia i de tot l’Orient”

La geografia És un país de fronteres artificials, amb un port a la mar Roja El relleu és generalment tabular sobre roques sedimentàries del Mesozoic gres i roques calcàries, materials volcànics i cristallins L’accident més important és la fossa tectònica que va del llac de Tiberíades al golf d’Àqaba L’únic riu important és el Jordà, que comparteix amb Israel El clima és en general molt àrid, amb una gradació d’humitat d’W a E de 575 mm anuals de pluviositat a Jerusalem i uns 200 mm a la resta del país La vegetació predominant és el matoll i l’estepa, molt degradada a l’E i al S, on és…