Resultats de la cerca
Es mostren 218 resultats
Aşgabat
Ciutat
Capital de la República del Turkmenistan, que constitueix una ciutat administrativament independent d'ençà que el 1996 se separà de la província d’Ahal.
És situada en un oasi, al peu de Koppeh Dāgh, vora la frontera amb l’Iran Centre industrial filat i teixit de llana i de cotó, conserves de carn i de fruita, elaboració de vi, indústries metallúrgiques i de la pell, construcció de maquinària Universitat Seu de l’Acadèmia de Ciències del Turkmenistan i d’altres institucions d’investigació i d’ensenyament superior Estació de ferrocarril, entroncament de carreteres i aeroport Fundada pels russos el 1881, la ciutat rebé el nom de Poltorack del 1920 fins al 1927, data en què prengué definitivament la denominació actual L’any 1948 fou…
Amudarja
Riu
Riu que drena el Tadjikistan, el Turkmenistan, l’Uzbekistan i Rússia, immissari de la mar d’Aral (2 540 km).
Neix al Pamir, al Tadjikistan, de la confluència del P'andž i el Vakhš i, bé que el seu curs alt té un règim nival alimentat pels afluents que davallen de l’Altai i el Pamir, perd abundància en descendir vers àrees desèrtiques, fet que provoca alhora una gran aportació de sals a l’Aral El seu curs mitjà i baix constitueix la divisòria entre els deserts de Karakumy i Kyzylkum La seva desembocadura és un delta amb quatre canals principals, en un dels quals es troba la ciutat de Mujnak L’aprofitament del riu és essencialment per a la irrigació d’àrees cotoneres, arrosseres i fruiteres Els únics…
Kyzylkum
Desert
Desert de l’Àsia central, entre els rius Amudarja i Syrdarja, repartit entre l’Uzbekistan, el Kazakhstan i el Turkmenistan (300 000 km2).
Limita al NW amb la mar d’Aral, al NE amb el Syrdarja, a l’E amb les muntanyes Tian Shan i Pamiro Alai i al SW amb l’Amudarja Hi ha grans jaciments de gas natural i or
Krasnovodsk
Ciutat
Ciutat del Turkmenistan, a l’oblast’ de Balkan.
El 1993 canvià el nom pel de Türkmenbaşy
desert de Karakum
Desert
Desert sorrenc del Turkmenistan, al S de l’Àsia central, situat entre la mar Càspia i el riu Amudarja.
Hi ha jaciments de petroli i de gas
altiplà de l’Iran
Altiplà
Regió d’Àsia, limitada per Mesopotàmia a l’W, l’Indus a l’E, la mar Càspia al N i els golfs d’Aràbia i d’Oman al S.
Formada per una sèrie d’alineacions muntanyoses en direcció NW-SE, entre les quals hi ha cubetes endorreiques, té una altitud mitjana elevada 1 000 m
mar Càspia
Mar interior
Mar tancada situada entremig d’Europa i Àsia que ocupa la part més profunda de la gran depressió aralocaspiana (uns 386.400 km2).
Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron, al Caucas, fins a la costa asiàtica La costa de vegades forma…