Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Sant Lleïr de Vilva (Alàs i Cerc)
Art romànic
El primer esment que es troba del lloc de Vilva data de l’any 982, que el riu de Vilva apareix com a límit, per ponent, d’un alou situat a la vila d’Alàs L’any 1022 hi ha documentada la venda feta al bisbe Ermengol d’un alou situat al terme de Sant Esteve d’Alàs, en la vila de Vilva, en els seus termes, amb l’església de “Sancti Lirici que ibidem est’ Els límits d’aquest alou eren la vila d’Alàs, el Montcalb, la serra de Sant Just de Cerc i el riu Segre alou que, en el seu testament de 1033, deixà a l’església de Sant Miquel, que ell havia manat construir En la publicació…
Santa Maria de les Peces (Alàs i Cerc)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del seu costat nord-oest, en què destaca la seva porta descentrada i la curiosa forma de les obertures del campanar, molt alterades ECSA - M Anglada L’ermita de la Mare de Déu de les Peces queda apartada del poble d’Alàs cap a llevant en una cota de 900 m d’altitud, des d’on es domina visualment una gran part del curs del Segre Mapa 35-10216 Situació 31TCG782902 S’hi arriba passant per Alàs, que està a 1,5 km de la carretera de Puigcerdà a la Seu per l’entroncament que es troba a 4 km d’aquesta vila, i que cal passar per un pont que travessa el Segre Des d’…
Castell de Torres (Alàs i Cerc)
Art romànic
Situació Vestigis del basament d’una de les torres assentada sobre un esperó rocós ECSA - A Villaró Al capdamunt del poble de Torres d’Alàs, en un turó de difícil accés, coronat per una creu de fusta, hi ha les restes del castell, que domina l’estret que fa el Segre abans d’arribar al pla de l’Urgellet Mapa 35-10216 Situació 31TCG787908 Al quilòmetre 137 de la carretera de la Seu a Puigcerdà surt una pista, en força mal estat, que mena a Torres d’AlàsAVB Història El lloc de Torres és documentat des del segle XI, segons consta en la documentació de la Seu El castell no figura esmentat fins l’…
Sant Esteve d’Alàs (Alàs i Cerc)
Art romànic
La notícia més antiga que esconeix relativa a la vila d’Alàs data de l’any 878, que es permutà una terra a la vila d’ Elasso À partir d’aquí els esments sobre el lloc i les seves esglésies es repeteixen amb inusitada abundància al llarg dels segles X, XI i XII Gràcies a aquesta es coneixen, a més, un ampli ventall de topònims vinculats al terme d’Alàs, com ara Saltello 878, Maurelianos 982, Baltingano o Batignano 984, Costarodam 984, Redonello 1013, Elasso Calvo 942, Paradis 1013, de la Font 1025, Margaxano 1042, Fontanelles 1045, Planas 1065, Cruces 1074 L’any 988, la vila i l’església de…