El primer esment que es troba del lloc de Vilva data de l’any 982, que el riu de Vilva apareix com a límit, per ponent, d’un alou situat a la vila d’Alàs. L’any 1022 hi ha documentada la venda feta al bisbe Ermengol d’un alou situat al terme de Sant Esteve d’Alàs, en la vila de Vilva, en els seus termes, amb l’església de “Sancti Lirici que ibidem est’. Els límits d’aquest alou eren la vila d’Alàs, el Montcalb, la serra de Sant Just de Cerc i el riu Segre; alou que, en el seu testament de 1033, deixà a l’església de Sant Miquel, que ell havia manat construir. En la publicació sacramental del testament d’Isarn, sacerdot, de l’any 1068, entre els diversos llegats, figura el d’un missal, que ell havia fet escriure, a l’església de Sant Lleïr, situada al lloc de Vilva, i dependent de Sant Esteve d’Alàs. Actualment no es conserven vestigis d’aquesta església.