Resultats de la cerca
Es mostren 553 resultats
Vilanòva-d’Avinhon
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de Gard, França.
Situada a la riba dreta del Roine, enfront d’Avinyó, fou fundada per Felip el Bell s XIII, i conserva, entre altres monuments, la collegiata, la cartoixa i el castell de Sant Andreu, tots del s XIV L’hospici hospital té un museu
Las Eisiás de Taiac
Poble
Poble del Sarladès (Guiena, Occitània), al departament de la Dordonya, França.
És cèlebre pels jaciments i les coves prehistòriques que hi han estat trobats des de les excavacions començades el 1862 per Edouard Lartet Els jaciments més importants són els de Lo Mostièr, Cròs Manhon, La Mota, descobert el 1894, on hom pot seguir l’evolució del gravat rupestre des de les representacions zoomòrfiques fins a les geomètriques, L’Aujariá Bassa, descobert el 1872, on hom trobà l’anomenada Venus Impúdica , i La Magdalena Les coves principals són les de Las Combarèlas, la Font de Gaume i Las Caus,…
la Garona
La Garona a Lés
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Gascunya i de Guiena (Occitània), que neix a Catalunya i es forma per l’aiguabarreig de la Garona de Ruda i de la Garona del güell d’Eth Joeu, a la Vall d’Aran (525 km de longitud i 55 500 km2 de conca).
La primera recull les aigües de tot el massís de Saboredo, i l’altra, aigües de la Maladeta infiltrades en el terrer al forat dels Aigualluts que ressorgeixen al güell d’Eth Joeu, prop de l’Artiga de Lin Entra a Gascunya per Eth Pònt det Rei, s’adreça al NW i després al NE, fins que arriba a Tolosa, on recobra la direcció NW, passa per Agen i Bordeus i acaba a l’estuari de la Gironda, a l’Atlàntic Amb l’Arieja recull totes les aigües del vessant N de la major part del Pirineu català i de Sobrarb, des del port d’Envalira fins al circ de Tromosa El pendent és molt fort als Pirineus, d’una…
Arle
Aspecte de les Arenes d'Arle
© MPG
Ciutat
Ciutat del departament francès de Boques del Roine, a Provença, Occitània.
Centre comercial vora el delta del Roine, al qual concorren les comarques de la Crau i la Camarga vi, olives, sal i que s’ha desenvolupat industrialment en contacte amb la gran àrea de Marsella química, metallúrgia, mecànica i papereria Successivament mercat celta Arelate i grec, i important colònia romana, Arle ha exercit des d’aleshores un paper històric predominant a partir de Constantí fou prefectura i residència imperial, punt de partida de difusió del cristianisme amb seu metropolitana i primada, escenari de diversos concilis —cal recordar el del 353—, capital política i cultural de…
Las Caus
Pintures rupestres a les parets de les coves de Las Caus, a França
© Corel Professional Photos
Cova
Cova de Las Eisiás de Taiac, al Salardès, Occitània.
Descoberta el 1940, conté pintures i gravats en general del Magdalenià mitjà, bé que els més antics són de l’Aurinyacià, que representen braus, cavalls, cérvols i bisons de grans proporcions amb un estil dels més perfectes del Paleolític
Nimes
L’amfiteatre de Nimes, anomenat també Les Arènes
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del baix Llenguadoc, Occitània, capital del departament de Gard, França.
És situada al límit oriental del baix Llenguadoc, al contacte entre la garriga calcària i la baixa plana, en una cruïlla de vies de comunicació El nucli antic, limitat pels bulevards Courbet, Hugo, Gambetta i Las Arènas, conserva l’aspecte i l’estructura medieval de carrers estrets i tortuosos Durant el decenni del 1960 al 1970 experimentà el creixement més important Hi ha indústries tèxtils, de mobles, del calçat, de material de construcció i alimentàries conserves Emplaçada sobre l’antic lloc de Nemausus, ciutat dels volques arecòmics, fou colònia de dret llatí a l’origen de l’imperi Romà…
Puig-alder
Santuari de Sant Salvador de Puig Alder (Les Planes d’Hostoles)
© C.I.C.. Moià
Castell
Antic castell del municipi de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), a la vall de Cogolls, enlairat a 707 m alt. damunt el riu, aigua amunt del nucli de Cogolls.
Es conserva només l’església del castell, dedicada a Sant Salvador, convertida en santuari Esmentat ja el 1021 amb el castell d'Hostoles, estigué sempre vinculat als senyors d’aquest castell i passà també a la corona
Ardecha
L'Ardecha al seu pas entre cingleres de les Cevennes
Dreamshot63 | Dreamstime.com
Riu
Riu d’Occitània, afluent, per la dreta, del Roine (120 km).
Passa engorjat per les Cevenes
Juvinyà
Vista de la casa forta de Juvinyà i del nucli antic de Sant Joan les Fonts, amb el Fluvià a primer terme
© Fototeca.cat
Història
Antiga casa forta, romànica, del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), prop del Fluvià i del nucli vell del poble.
És un dels monuments civils més antics que es conserven al Principat la seva construcció remunta als ss XI-XII Originàriament fou dels Vilademuls passà als vescomtes de Bas, que la llegaren al priorat de Sant Joan de les Fonts Fou de la família Bóixols 1279, i, després de diversos canvis, passà s XVI als Juvinyà El 1735, per compra, passà als Trinxeria, i després als Masllorens, que l’han restaurada Fou declarada monument historicoartístic el 1972
Warmia
Canal Elblaski, a Warmia i Mazúria, que enllaçava les rutes locals amb la mar Bàltica
© Oficina de Turisme de Polònia
Geografia històrica
Regió històrica, una de les de l’antiga província alemanya de la Prússia Oriental.
Fou conquerida per l’orde Teutònic, que el 1243 hi creà un bisbat, els titulars del qual residiren habitualment a Lidzbark Warmiński Arran de la pau de Toruń 1466, la major part de Warmia es reincorporà al regne polonès fins el 1771, que el primer repartiment de Polònia l’atribuí a Prússia Els tractats de Versalles 1919 establiren que la sort de Warmia i Mazúria, disputades per Polònia i Alemanya, fos decidida per un plebiscit ambdues regions, força germanitzades, es decantaren cap a Alemanya juliol del 1920 L’any 1945 el centre i el sud de Warmia passaren a Polònia, mentre que la zona nord…