Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
vescomtat de Bas
©
Història
Jurisdicció feudal que comprenia principalment la vall alta del Fluvià i alguns territoris veïns de la Garrotxa (Sant Esteve i Sant Privat d’en Bas, Ridaura, Puigpardines, Olot, Sant Julià de Cabrera, Falgars d’en Bas, les Preses, Joanetes, la Pinya, Sant Joan dels Balbs, Sant Andreu del Coll, Rupit, Castelló d’en Bas i Finestres).
Aquesta jurisdicció era el patrimoni dels antics vescomtes de Besalú a partir de Pere I 1126, després de l’extinció del comtat de Besalú 1111, aquests prengueren el títol de vescomtes de Bas Mort Pere I sense fills el 1127, el vescomtat passà a la germana del seu avi, Beatriu I, muller de Ponç de Cervera Llur fill Ponç II de Cervera succeí el seu germà Pere II, que morí sense fills el 1137 Ponç II raptà la princesa Almodis, germana de Ramon Berenguer IV, per casar-s’hi, contra la voluntat del sobirà 1147 D’aquest matrimoni en nasqueren Hug I, el qual succeí el seu pare el 1155, Agalbursa, que…
comtat de Ribagorça
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Territori regit per un comte el nucli del qual comprenia les conques de l’Éssera i de l’Isàvena i una bona part de la conca de la Noguera Ribagorçana.
És probable que el primer comte de Pallars-Ribagorça fos Guillem I de Tolosa vers el 806, quan la regió, un cop alliberada del domini sarraí, passà directament sota el domini dels comtes tolosans Això no obstant, els primers comtes de Pallars-Ribagorça dels quals es té notícia són Bigó 806-816 i Berenguer I de Tolosa 816-833 Vers el 833 imposà el seu domini polític sobre la regió el comte aragonès Galí II ~833-~848, que seria desposseït per Frèdol I de Tolosa 848-~852 Frèdol fou succeït vers el 852 pel seu germà Ramon I de Tolosa ~852-863 i el fill d’aquest Bernat II de Tolosa 863-~872 La…
Sant Martí de Juïnyà
Església
Antiga església del poble de Juïnyà (Garrotxa), que havia estat un priorat canonical, filial de la comunitat de Santa Maria de Besalú, a la qual fou cedida el 977 pel bisbe i comte Miró.
El 1104 es trobava ja en ruïnes i fou cedida de nou pel comte Bernat III de Besalú a la comunitat reformada de Besalú de canonges de Sant Ruf d’Avinyó, que la reedificaren vora la riera de Capellada, als peus del castell de Besalú Des d’aleshores no tingué comunitat pròpia
Juïnyà
Poble
Poble del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa), situat a l’esquerra del Junyell, poc abans de l’aiguabarreig amb el Fluvià.
L’antiga església de Sant Martí, seu d’un priorat canonical, fou cedida el 977 pel comte Miró a Santa Maria de Besalú el 1104 era arruïnada i fou cedida de nou per Bernat III als canonges reformats de Sant Ruf de Besalú, que la reedificaren a Capellada, amb el nom de Sant Martí de Capellada, parròquia de la qual depèn el poble
Alcolea de Cinca
Municipi de la província d’Osca, Aragó, al Baix Cinca, a la dreta del Cinca.
El 1120 fou lliurada per l’alcaid musulmà de Lleida al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, però la conquesta cristiana definitiva no fou feta fins el 1141 per Ramon Berenguer IV Des d’aleshores pertangué al bisbat de Lleida, i des del 1995 al de Montsó-Barbastre Les forces de Ferran d’Antequera derrotaren, el 1413, entre Alcolea i Castellflorit, el comte Jaume d’Urgell, quan aquest intentava de prendre la ciutat de Lleida
Sant Antoni de Calaceit
Poblat ibèric situat a la serra de Sant Cristòfol, al turó de Sant Antoni, al s. de Calaceit (Matarranya).
És un dels més grans i dels més ben coneguts de la comarca Excavat extensament pel Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, sota la direcció de PBosch i Gimpera 1915-19 i publicat en detall per Francesca Pallarès 1965 És protegit per una bona muralla conserva diversos carrers i els conjunts de cases corresponents Fou habitat durant els s V-III aC Els materials es conserven al Museu d’Arqueologia de Barcelona
Pilzà
Poble
Poble (905 m alt) del municipi de Benavarri (Ribagorça), al cim de la serra de Pilzà, dominant els replans dels conreus i la vall del riu Guard.
El castell de Pilzà fou conquerit, amb Purroi, pels comtes Ramon Berenguer I i Ermengol III d’Urgell, i restà en mans de l’urgellenc El terme formà, amb el de Purroi, un enclavament del bisbat d’Urgell dins el de Lleida fins el 1956 Formà municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia, a més, el poble d'Estanya, el de Castilló del Pla, l’antiga quadra d'Andolfa i els despoblats de Penavera i Cabestany
Purroi
Poble
Poble del municipi de Benavarri (Ribagorça), enlairat damunt la riba dreta del barranc del Molí.
L’església parroquial és dedicada a sant Just i sant Pastor El lloc la roca de Puig-roig fou conquerit vers el 1063 per Ramon Berenguer I i Ermengol III d’Urgell amb Pilzà un terç del castell de Puig-roig fou per al comte barceloní i els dos termes formaren part d’un enclavament del bisbat d’Urgell dins el de Lleida fins el 1956 Formà municipi independent fins el 1974 L’antic terme comprenia també l’ermita del Pla
comtat de Besalú
Geografia històrica
Territori entorn de Besalú, regit per un comte i centrat en l’antic pagus de Besalú; comprenia, originàriament, la Garrotxa i alguns territoris veïns, des de Mogrony i Setcases (Ripollès) fins a Agullana i Figueres, a l’Alt Empordà, i Banyoles, al Gironès.
El 844 el pagus de Besalú era unit al comtat de Girona, aleshores a mans de Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós Mort Sunifred el 848, el comtat de Girona-Besalú passà a mans d’un comte, Guifré II, de filiació desconeguda El 878, en el concili de Troyes, foren assignats a Guifré el Pelós els comtats de Barcelona i de Girona-Besalú, que uní als de Cerdanya i d’Urgell, que ja posseïa En una data desconeguda, Guifré cedí al seu germà Radulf el pagus de Besalú, que en endavant fou anomenat sempre comtat Mort Radulf el 913, el nou comtat tornà als descendents de Guifré, en la persona del seu…
baronia de Bestracà
Història
Jurisdicció feudal, centrada en el lloc de Bestracà (Garrotxa), concedida per Pere III vers el 1365 al seu conseller Pere Blau, senyor d’Oltrera.
Passà als Barutell, senyors d’Oix, als Dusai, marquesos de Monistrol d’Anoia, i als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell