Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
can Sant-romà
Masia
Masia del municipi de Tiana (Maresme), situada al peu de la muntanya on s’aixeca la cartoixa de Montalegre.
L’edificació actual és la darrera d’una sèrie de construccions que s’han sobreposat al mateix lloc des del sI aC Correspon bàsicament a un casal gòtic dels s XV i XVI, ampliat els segles successius La capella de Sant Romà, que donà nom al casal i al llinatge, existia ja el 1008 La família Sant-romà consta des del s XII, i s’entroncà amb els Fortuny, actuals possessors del casal Al s XIX fou transformat en casal modernista Una tempesta posà 1934 al descobert les ruïnes romanes, sobre les quals es feren les successives construccions Un equip d’excavadors, dirigit per Epifani de Fortuny, baró d’…
Sant Romà d’Aubinyà
Església
Església d’Aubinyà (Andorra), situada en un planell, més amunt del poble.
aqüeducte romà de Can Cua
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Aqüeducte d’època romana situat a ponent del turó de la guàrdia, damunt la riera de Pineda i prop de Can Cua, a Pineda de Mar (Maresme).
Testimoni de la construcció romana de la fi del segle III dC, conserva quatre arcs, consolidats Tenia una llargada de 3,5 km, amb un desnivell de 40 m, i en el recorregut salvava quatre torrenteres per mitjà d’arcades proveïa d’aigua una villa romana de la qual s’han trobat restes prop de Can Roig, on hi havia un estany per a regatge
les Bons
Poble
Poble de la parròquia d’Encamp (Andorra) situat a 1336 m d’altitud, a la dreta de la Valira d’Encamp, al límit septentrional del terme, en un coster, sota les restes del castell de les Bons (una torre de planta quadrada).
L’església de Sant Romà és romànica s XII, restaurada modernament les pintures murals que la decoraven foren traslladades al Museu d’Art de Catalunya
roc d’Enclar
© Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Prehistòria
Jaciment prehistòric, romà i medieval, de Santa Coloma (Andorra).
Situat en un lloc elevat i d’ampli control visual sobre la vall central d’Andorra, és un dels jaciments més intensament treballats d’aquest principat Després d’una ocupació mal definida durant l’edat del bronze, s’hi establí un petit nucli d’explotació vitivinícola en època romana, al final de la qual el lloc fou fortificat per tal de controlar el pas per la vall d’Andorra Aquest primer castell fou reformat i ampliat entre el s IX i el s XIII
el Vilar d’Engordany
Església
Nucli
Antic poble
Antic poble i església de la parròquia de les Escaldes i Engordany (Andorra), al N d’Engordany, a l’esquerra de la ribera d’Ordino, abans de la seva confluència amb la Valira.
En resta l’església preromànica de Sant Romà
Aubinyà
Llogaret
Llogaret de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), situat a l’esquerra de la Valira a 1 176 m d’altitud i a uns 300 m damunt el riu, a l’espatlla d’un antic nivell d’erosió de la vall, damunt dipòsits glaciofluvials que han permès l’establiment de conreus.
Costa amunt, a 1 258 m d’altitud, es troben les restes de l’antiga església romànica de Sant Romà Els habitants d’Aubinyà són els protagonistes d’una de les llegendes més populars d’Andorra, la Llegenda de la dama blanca
Joanetes
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas, Garrotxa.
Situat a l’esquerra de la riera de Joanetes , és format per un grup de cases la població és en gran part disseminada al voltant de l’església parroquial de Sant Romà, que havia estat possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses, de construcció moderna i que conserva alguns capitells romànics El lloc és esmentat ja al s IX formà part del vescomtat de Bas Formava un municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Falgars d’En Bas, el veïnat de Can Trona i la masia i església de Pujolriu
Santa Maria de Besalú
© Fototeca.cat
Canònica
Canònica augustiniana, filial de Sant Ruf d’Avinyó, creada a l’església del castell comtal de Besalú (Garrotxa) pel comte Bernat II de Besalú el 1086, quan volgué reformar l’antiga canònica aquisgranesa de Santa Maria de Besalú
.
Una sèrie de dificultats inicials retardaren l’establiment definitiu de la nova comunitat fins el 1114, que el comte de Barcelona i el bisbe de Girona els confirmaren la possessió de l’església del castell A mitjan s XII reedificaren l’església del castell, de la qual resta la capçalera, amb tres absis i el transsepte, rica d’ornamentació escultòrica La desaparició de l’antiga canònica de Santa Maria la Vella féu que la nova casa n'heretés els antics béns, entre aquests l’església parroquial de Sant Vicenç, refeta també al s XII La comunitat de Besalú tingué força vitalitat als s XII i XIII…