Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
la Plana d’en Lledó
Barri
Barri de Mollet del Vallès (Vallès Oriental), a l’W del nucli urbà, entre la carretera de Mollet a Gallecs i el ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses.
Sorgí el decenni dels seixanta amb l’edificació de blocs d’escassa qualitat i de cases unifamiliars És deficitari en equipaments urbans
els Merinals
Barri
Barri residencial obrer de Sabadell (Vallès Occidental), situat a l’W del centre urbà, prop de Can Feu.
Sorgí el decenni dels anys cinquanta i és format per cases d’un o dos pisos, sovint d’autoconstrucció, i per blocs d’habitatges
el Collell
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari marià ( Santa Maria del Collell
) pertanyent a la parròquia de Sant Andreu del Torn, municipi de Sant Ferriol (Garrotxa).
Des del segle XI el lloc pertanyia al monestir de Sant Pere de Besalú, on fou fundat un priorat, documentat el 1198 El primer decenni del segle XV fou abandonat pels benedictins el títol prioral continuà fins el 1784 i el culte fou encarregat a sacerdots seculars Per l’estat d’abandó, el 1457 la capella fou posada en entredit fins a la miraculosa aparició de Maria, segons la tradició, a Miquel Noguer 1483 Aquest fet comportà la visita de nombrosos pelegrins fou creada una junta d’administració, composta per membres de les parròquies veïnes, amb una comunitat de preveres,…
Oliva
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Mollet del Vallès (Vallès Oriental), al SE del centre urbà, format a la fi del decenni dels anys seixanta, amb l’edificació de blocs d’habitatges al voltant d’un petit nucli d’habitatges unifamiliars.
Hom calcula en aquest sector uns 3 000 h 1975 Hi habiten principalment treballadors qualificats
Malagrida
Barri
Barri de l’eixample d’Olot (Garrotxa), promogut per Manuel Malagrida i Fontaner, indià i fabricant de teixits, i dut a terme pel metge Evelí Barnadas i Vila, alcalde de la ciutat al segon decenni del segle XX, el qual projectà, sense èxit, de convertir Olot en un centre de vacances.
El projecte comprenia i prolongava l’expansió de la ciutat —iniciada al començament del segle XX—, al sector de migdia, al lloc del Pla de Llacs Després del 1939 ha anat perdent el caràcter de ciutat jardí, amb l’edificació 1945 d’un grup de cases de protecció oficial i, posteriorment, de grans blocs de pisos
Tortellà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, estès a la riba esquerra del Llierca fins poc abans de la confluència amb el Fluvià.
Situació i presentació Limita amb els termes municipals de Montagut i Oix W, Argelaguer S i Sales de Llierca E i N S'estén al sector de transició entre la muntanya de l’Alta Garrotxa i el sector més planer de la vall del Fluvià La part septentrional del terme és accidentada per la presència dels darrers contraforts meridionals del puig de Bassegoda Montsipòsit, 498 m i Montoriol, 789 m, dominats pels cingles de Monteia o Montella i Entreperes ja a Sales D’aquests cingles davalla la riera de Juiàs, que corre de N a S parallela al Llierca formant el límit oriental, i desguassa directament al…
Maià de Montcal
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa al límit amb l’Alt Empordà i el Gironès.
Situació i presentació Limita amb els termes municipals de Beuda N i W, Sant Ferriol S, Serinyà S i Crespià E, aquests dos de la comarca del Pla de l’Estany, i Cabanelles E, que pertany a l’Alt Empordà En la divisió territorial de Catalunya del 1936 Dosquers fou inclòs en la comarca de l’Alt Empordà, però l’any següent, el 1937, en fou segregat per a incorporar-lo a la Garrotxa i el 1969 fou agregat al municipi de Maià De fet, com Maià, es troba a la zona de transició entre la Garrotxa, l’Empordà i el Pla de l’Estany El terme municipal forma part del partit judicial de Figueres i no d’Olot,…
les Preses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la zona nord-oriental de la plana d’en Bas, a la dreta del Fluvià.
Situació i presentació Limita amb Olot N, Santa Pau E, Sant Feliu de Pallerols SE i la Vall d’en Bas S i W El pla de les Preses és format per materials pliocènics, que per un llindar passa a la cubeta de Santa Pau, també d’origen tectònic És per tota aquesta zona de contacte entre els termes de les Preses, Olot i Santa Pau per on s’estén el sector volcànic i el veïnat anomenat Bosc de Tosca El municipi consta d’una part muntanyosa, accidentada pels vessants septentrionals i occidentals de la serra del Corb 936 m, formada per materials eocènics, amb colades volcàniques, i pels cingles de…
Besalú
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la conca mitjana del Fluvià, a la zona de contacte entre la plana empordanesa i les muntanyes de la Garrotxa.
Situació i presentació Queda rodejat pels termes de Beuda N i E i Sant Ferriol S, W i N És travessat pel Fluvià, que passa al S del terme al peu del Puig Cornador s’uneix, per l’esquerra i al peu de la vila, la riera de Capellada recull, també, els petits afluents del Ganganell, que travessa canalitzat per sota la vila, i del Junyell Fora del nucli principal de la vila de Besalú, que el centra, el terme comprèn els veïnats del Corral, el Pont, el Món, el Camp de les Forques i la Recolta, a més d’algunes masies com el Burós, la Guixera, el Bosc de l’Arboçar, Can Llandric, Can Vall, Can…
la Roca del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, al límit amb el Maresme, a la vall mitjana del Mogent, accidentat a l’E pels vessants interiors de la Serralada Litoral (534 m alt.), sector on es localitzen els boscs de pins i alzines (2.427 ha).
Situació i presentació Limita amb els termes de Llinars del Vallès NE, Cardedeu i les Franqueses del Vallès N, Granollers W i Vilanova del Vallès S A llevant, la Roca confronta amb els municipis d’Orrius, Argentona i Dosrius, pertanyents al Maresme Fou un dels municipis més extensos de la comarca L’any 1983, però, el nucli de Vilanova del Vallès adquirí la seva segregació i passà a ser municipi independent El terme és emplaçat a la vall mitjana de la riera de Mogent, tributària del Besòs per l’esquerra Aquest riu solca en diagonal el territori, de NE a SW a l’extrem NE rep, dintre el municipi…