Resultats de la cerca
Es mostren 1005 resultats
Can Pons
© Fototeca.cat
Caseria
Colònia industrial
Caseria i colònia industrial tèxtil (Manufactures Pons) del municipi de Puig-reig (Berguedà).
Fou fundada el 1880 per Josep Pons i Enrich Des d’un punt de vista arquitectònic i urbanístic és molt interessant Hi ha un impressionant bosc i un jardí que envolta les dues torres neomedievals dels propietaris la vella, construïda abans del 1885, i la nova, inaugurada el 1897, el xalet del director, l’església neogòtica de grans dimensions de Sant Josep 1887 i el panteó familiar 1907 —ambdues obra de l’arquitecte modernista Josep Torres i Argullol—, l’escola, la casa convent 1893 i el teatre Prop de la fàbrica hi ha els habitatges plurifamiliars i la zona de serveis La fàbrica funcionà fins…
serra del Mont
Fernando Sanchez-Magrane (CC BY-NC-ND 2.0)
Serra
Muntanya prepirinenca de l’alta Garrotxa, formada per un bloc de calcàries eocèniques que formen part de la divisòria hidrogràfica entre el Fluvià i la Muga, juntament amb la Tossa, la serra de Llorona i el puig de Bassegoda, en direcció NW-SE.
Pel coll de Joncanat 910 m alt, on neix un afluent de la riera de Manol i partió entre els municipis de Bassegoda i Beuda, el relleu assoleix el cim, el turó del Mont 1124 m, coronat pel santuari de la Mare de Déu del Mont Una pista planeja vers l’E coll de Sous, monestir de Sant Llorenç, turó del castell de Falgars, 978 m alt, i enllaça amb la carretera Figueres-Olot El relleu trencat, amb fenòmens càrstics abundosos, perd alçada ràpidament vers el NE bac de Falgars i el S cingle de Roca Pastora El bosc és d’alzines amb boixedes
serra de Queralt
© Fototeca.cat
Serra
La més meridional de les Serres Exteriors del Prepirineu berguedà, a la dreta del Llobregat, a NW de la ciutat de Berga.
És un plegament anticlinal de calcàries cretàcies i juràssiques, que passen a eocèniques a ponent, bolcades damunt l’Oligocè de la Depressió Central catalana, enfonsat per una falla que mostra l’escarpament tectònic a uns 900 m alt Entre l’escarpament i el riu de Metge els plecs de la serra de Queralt estricta es drecen verticals al SE i s’eleven a 1 292 m santuari, a 1 180 la capella de la Cova i a 1 247 el Castellberguedà La baga de Queralt s’eleva cap al NW fins a 1 300 m i més En sentit ampli, la serra de Queralt es prolonga a l’W pel serrat Gran 1 426 m alt i el pla de Campllong 1 482 m…
Juvinyà
© Fototeca.cat
Història
Antiga casa forta, romànica, del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), prop del Fluvià i del nucli vell del poble.
És un dels monuments civils més antics que es conserven al Principat la seva construcció remunta als ss XI-XII Originàriament fou dels Vilademuls passà als vescomtes de Bas, que la llegaren al priorat de Sant Joan de les Fonts Fou de la família Bóixols 1279, i, després de diversos canvis, passà s XVI als Juvinyà El 1735, per compra, passà als Trinxeria, i després als Masllorens, que l’han restaurada Fou declarada monument historicoartístic el 1972
Beuda
Jordi Domènech i Arnau (CC BY-SA 2.0)
Municipi
Municipi de la Garrotxa, estès en declivitat des del vessant meridional del massís del Mont a la vall del Fluvià, riu que forma el límit sud del terme.
Situació i presentació Termeneja amb Sales de Llierca W, amb Sant Ferriol i Besalú S, amb Maià de Montcal E, i amb els termes de l’Alt Empordà de Cabanelles NE i Albanyà N El terme és muntanyós i solcat de N a S per diverses rieres, com la riera del Clot de l’Espinau o dels Molins, el torrent del Salt de Palera, la del Segueró i la riera de Capellada Al terme hi ha les coves del Carlí i de la Mosquera És un municipi essencialment rural, format pel poble de Beuda i els agregats de Lligordà, Palera i Segueró La riera de Capellada és seguida per la carretera que uneix el poble de Beuda amb…
el Noguer de Segueró
Jordi Domènech i Arnau (CC BY-SA 2.0)
Masia
Gran masia del municipi de Beuda (Garrotxa), situada al vessant meridional del massís del Mont, prop de la parròquia de Segueró.
Pairalia de la família Noguer, documentada des del 1203, adquirí una gran importància econòmica a través d’enllaços successius i de l’explotació del gran patrimoni des de la fi del segle XVI L’actual casal, amb la façana esgrafiada, és obra de mitjan segle XVIII El cognom es mantingué fins al segle XIX, que la casa passà, per matrimoni, als Olives de Lledó i als Vayreda d’Olot
Ca n’Oms de Beuda
Jordi Domènech i Arnau (CC BY-SA 2.0)
el Puigllançada
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya (2 409 m) del Pirineu axial, al Berguedà.
Juntament amb la Tosa d’Alp i el tossal de Rus forma part de la carena que enllaça el Moixeró amb el Puigmal Les calcàries devonianes i els conglomerats i les llicorelles del Carbonífer dominen les calcàries mesozoiques que miren al Llobregat, per una costa estructural entre la coma de Llançada SW i la collada de les Tortes SE Al N, la falla de Cerdanya enfonsa cap al Segre el vessant de la pala del Puigllançada , remuntada per telesquís, de 2 029 a 2 254 m alt
regió volcànica d’Olot
© Fototeca.cat
Regió
Volcà
Regió volcànica de la Garrotxa inclosa en la seva major part en el parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa
serra de Finestres
© Fototeca.cat
Serra
Relleu de la Serralada Transversal Catalana, al sector central i més elevat del horst
de la Baixa Garrotxa, entre les fosses de Santa Pau i Mieres, al N i al NE, i les valls d’Hostoles i de Llémena, al SW i al S.
Damunt el sòcol paleozoic els materials eocènics de les vores de la Depressió Central es caracteritzen per l’alternança de gresos, que passen lateralment a conglomerats fins, amb les margues d’un gris blavós anomenades xalió , impermeables però inconsistents En resulta un relleu en cuestas amb els cingles cap a llevant i migjorn Per això és a llevant on culmina la serra, al puig de Finestres 1 027 m alt, mentre que l’altitud mitjana es manté entre 800 i 950 m La serra de Finestres enllaça, a ponent, amb la del Corb per la capçalera de la vall de Llémena, on no manquen els basalts…