Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Karnak
JoMV (CC BY 2.0)
Jaciment arqueològic
Complex arquitectònic bastit a Tebes (actual Luxor) en honor de la tríada tebana (Amon-Ra, Mut, la seva dona, i Khonsu, llur fill).
Segons les fonts, els seus orígens semblen datar del Primer Període Intermedi Del Regne Mitjà han estat trobats alguns elements arquitectònics d’acord amb els quals el temple d’Amon hauria tingut tres sales Les aportacions del Segon Període Intermedi semblen haver-se limitat, en canvi, a proveir-lo de material de culte Fou a partir del Regne Nou, i més concretament de la dinastia XVIII, que Karnak esdevingué el santuari més important d’Egipte a causa del pes polític i religiós d’Amon Des d’aleshores fins a l’època romana, cada sobirà hi féu la seva aportació Tal com avui es conserva, apareix…
Šayḫ ‘Abd-al-Qurna
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci situat a la vora occidental del Nil, a l’altura de Luxor, coneguda de vegades com la ‘‘Vall dels Nobles’’ pel fet que hi foren enterrats els personatges de les dinasties XVIII-XX.
Comprèn més de cent tombes del tipus hipogeu Llur importància està sobretot en llur decoració principalment pintada, però en ocasions també en relleu, que illustra sobre molts aspectes de la vida quotidiana faraònica Les més interessants per llurs dimensions, decoració o texts són les d’Ideni, cap dels graners d’Ammó, que visqué des del regnat d’Amenofis I fins al de Tuthmosis III Senmut, favorit de Hatšepsut Rekhmara, visir de Tuthmosis III i d’Amenofis II Kernammó, intendent d’Amenofis II Nakht, del regnat de Tuthmosis IV Menna, escriba, del mateix regnat Ramose,…
vescomtat de Bas
©
Història
Jurisdicció feudal que comprenia principalment la vall alta del Fluvià i alguns territoris veïns de la Garrotxa (Sant Esteve i Sant Privat d’en Bas, Ridaura, Puigpardines, Olot, Sant Julià de Cabrera, Falgars d’en Bas, les Preses, Joanetes, la Pinya, Sant Joan dels Balbs, Sant Andreu del Coll, Rupit, Castelló d’en Bas i Finestres).
Aquesta jurisdicció era el patrimoni dels antics vescomtes de Besalú a partir de Pere I 1126, després de l’extinció del comtat de Besalú 1111, aquests prengueren el títol de vescomtes de Bas Mort Pere I sense fills el 1127, el vescomtat passà a la germana del seu avi, Beatriu I, muller de Ponç de Cervera Llur fill Ponç II de Cervera succeí el seu germà Pere II, que morí sense fills el 1137 Ponç II raptà la princesa Almodis, germana de Ramon Berenguer IV, per casar-s’hi, contra la voluntat del sobirà 1147 D’aquest matrimoni en nasqueren Hug I, el qual succeí el seu pare el 1155, Agalbursa, que…
Vall dels Reis
© JoMV
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci situat a la vora occidental del Nil, a l’altura de Luxor.
Consta, de fet, de dues valls, la de l’oest, o “de les mones”, on hom ha trobat solament quatre tombes, entre les quals les dels faraons Amenofis III i Ai, i la de l’est, o Vall dels Reis Aquesta comprèn una de les necròpolis faraòniques més importants Les seves tombes 58 van del regnat de Tuthmosis I al de Ramsès IX dinasties XVIII-XX, i en llur majoria són reials n'hi ha també, però, algunes de personatges principals Forma part de l’enorme conjunt de necròpolis que els egipcis designaven com “l’occident de Tebes” Tebes Saquejada, com la resta de necròpolis, ja en època…
Tebaida
Geografia històrica
Antiga regió de l’Alt Egipte, amb capital a Tebes, que s’estenia de Siene fins a Hermòpolis.
Des del s III fou província romana i comprenia tot l’Alt Egipte A la seva zona desèrtica florí, des del s III, la vida anacorètica amb figures tan destacades com sant Pau l’Ermità, sant Antoni, sant Pacomi i la seva germana Maria Esdevingué tan famosa la vida dels monjos que poblaven la Tebaida, que aquest nom s’ha convertit, en el llenguatge cristià, en sinònim dels llocs destinats al recés i a la contemplació
Madīnat Habu
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci (excavat a partir del 1920) situat a la zona de Tebes, a la riba occidental del Nil.
Conté, principalment, el temple funerari de Ramsès III, un dels més importants en el seu gènere, que tresoreja texts d’una gran riquesa epigràfica sobre les campanyes del faraó contra els libis i els pobles de la mar El temple manifesta algunes particularitats arquitectòniques, com és ara la fortalesa de tipus sirià que constitueix la porta sud-oriental del mur de tova que clou el jaciment Comprèn, a més, dos pilons i dos patis de grans dimensions, embellits amb columnes, i diverses sales hipòstiles i cambres o capelles Adossat al temple hi ha les restes del palau de Ramsès…
el Faium
Ciutat
Capital del muḥāfana homònim, a l’Alt Egipte, Egipte.
Situada sobre el canal de Baḥr Yūsuf, aïllada de la vall del Nil, és un focus d’irrigació i un nus de comunicacions ferroviàries i de carretera És un mercat agrícola i un centre d’indústries derivades de l’agricultura filatures i teixits de cotó, productes alimentaris, elaboració del tabac i d’artesania catifes Anomenada Šedét a l’època faraònica i Crocodilòpolis i Arsinoe a l’època hellenística, les seves ruïnes són al nord de la ciutat actual Fou la residència reial durant la dinastia XII, i Amenemhat III féu grans obres públiques al llac La baixada de nivell d’aquest obligà a…
Wādī al-Naṭrūn
Uadi
Uadi d’Egipte, d’una llargària de 50 km, que s’estén a uns 100 km del Caire, al NW.
Hi ha deu petits llacs, alimentats pel mantell freàtic del Nil, on s’acumulen dipòsits salins i sobretot de natró Centre monàstic important dels primers temps del cristianisme, s’hi conserven quatre monestirs coptes del s III
Aràbia Pètria
Geografia històrica
Nom donat a la part nord-occidental de la península Aràbiga, compresa la península del Sinaí i la zona transjordana fins a la Síria meridional.
El 106 dC, l’emperador Trajà la féu província romana, amb capital a Petra Ampliada al s III, fou dividida als s IV i V en dues províncies Aràbia, al nord, amb capital a Bostra, i Palestina Salutaris, al sud, amb capital a Petra
Sant Martí de Juïnyà
Església
Antiga església del poble de Juïnyà (Garrotxa), que havia estat un priorat canonical, filial de la comunitat de Santa Maria de Besalú, a la qual fou cedida el 977 pel bisbe i comte Miró.
El 1104 es trobava ja en ruïnes i fou cedida de nou pel comte Bernat III de Besalú a la comunitat reformada de Besalú de canonges de Sant Ruf d’Avinyó, que la reedificaren vora la riera de Capellada, als peus del castell de Besalú Des d’aleshores no tingué comunitat pròpia