Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
el Puig de Maria
Ermita
Ermita i antic monestir del municipi de Pollença (Mallorca), aturonada al S de la vila (a 385 m), on és venerada la Mare de Déu del Puig.
Fou construïda el 1348 pels jurats de la vila, segurament arran de la pesta negra Vers el 1365 s’hi reuní un grup de devotes, regides per Floreta Ricomana morta el 1388, que en fou nomenada priora, quan el 1371 fou erigit canònicament en monestir Després d’una època de tibantors amb el prior de Pollença, de l’orde hospitalari de Sant Joan, gràcies a la protecció del bisbe de Mallorca i del rei, rebé una butlla de Climent VI 1388 que el convertí en priorat de canongesses de Sant Agustí Aleshores tenia 20 religioses, moltes filles de la noblesa Continuà amb relativa estabilitat…
Son Gotleu
Barri
Barri de Palma (Mallorca).
Situat a l’Est de la ciutat, dins el districte de Llevant, entre els barris de Son Canals i La Soledat, és construí arran de l’eixamplament de la ciutat iniciat el 1943 Conté una gran diversitat arquitectònica perquè a partir dels anys cinquanta les primeres cases unifamiliars s’anaren substituint per blocs de pisos Segons l’Observatori Municipal de la Igualtat de Palma, el 2011 era el barri amb més extracomunitaris de la ciutat El 44% dels homes i el 32% de les dones que hi estaven empadronats havien nascut fora de la Unió Europea Durant la primera dècada del s XXI fou el focus…
Gatamoix
Possessió del terme d’Alcúdia de Mallorca (Mallorca), al sud-oest de la ciutat, que donà nom a la colònia de Gatamoix, avui despoblada, creada arran de la dessecació de s’Albufera.
El 1892 hom li canvià oficialment el nom pel de colònia de Sant Lluís , però popularment fou coneguda per Poblenou
batllia de Mallorca
Història
Demarcació de l’orde de l’Hospital erigida el 1428 per un capítol celebrat a Rodes sobre l’antiga comanda de Mallorca
.
La primitiva comanda hospitalera fou creada arran del repartiment de l’illa, després de la conquesta per Jaume I de Catalunya-Aragó Comprenia una alqueria i terres per a mantenir trenta cavallers i l’edifici de la drassana de la ciutat El 1239 tenia ja comanador propi, i aixecà tot seguit l’església de Sant Joan, a la ciutat El 1314 se li uniren els béns de l’antiga comanda templera de Mallorca el 1228 els templers havien rebut de Jaume I, en el repartiment de l’illa, el castell de l’Almudaina, 525 cavalleries de terra, 365 cases, 54 obradors i molins i 122 alqueries a Palma ,…
Santa Maria de Bellver
Parròquia
Antiga parròquia de Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca), fundada, probablement, el 1236 pel paborde de Tarragona Ferrer de Pallarès a l’indret de l’antiga alqueria, d’època musulmana, anomenada Bellver arran de la conquesta.
És probable que la primitiva església fos a l’actual possessió de son Vives Més endavant, la parròquia fou agregada a Manacor, fins que se'n segregà de nou administrativament el 1892 i eclesiàsticament el 1913
Pollentia
Ciutat
Ciutat romana de Mallorca, a Alcúdia, una de les dues (l’altra fou Palma) fundades pel cònsol Q.Cecili Metel Baleàric, cap de l’expedició romana de conquesta, tot seguit de dominada l’illa, el 123 aC.
Les ruïnes s’estenen des d’arran de la ciutat d’Alcúdia fins a l’ermita de Santa Anna, amb una extensió mínima d’unes dotze hectàrees Conegudes des del s XVI, durant molt temps hom es resistí a identificar-les amb Pollentia, que se suposava que havia de correspondre a Pollença, per la perduració del nom, i el problema es mantingué fins al s XIX Els anys 1923 i 1924 Llabrés i RIsasi hi realitzaren les primeres excavacions, i des del 1957 un equip subvencionat per The William LBryant Foundation i dirigit per AArribas, MTarradell i DWoods hi realitzà una campanya anual Actualment són visibles…
Valldemossa
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de Mallorca, a la serra de Tramuntana.
Entre els anomenats serra des Teix, al N, al terme veí de Deià, i puig de Galatzó, al S, allunyat, el terme de Valldemossa ocupa un sector relativament deprimit, accessible des del SE pel coll de Valldemossa , on el pas dets Ases supera de poc els 400 m d’altitud En direcció as Teix, els pics més alts són sa Talaia 927 m i el puig de Fontanelles 874 m alt al límit amb Bunyola E hi ha el puig de na Fàtima 650 m, i el coll d’en Claret, pas tradicional vers Esporles S, és a 564 m, no gaire lluny del puig de son Cabaspre El litoral és rectilini, i l’anomenada cala de Valldemossa , d’un gran radi…
Besalú
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la conca mitjana del Fluvià, a la zona de contacte entre la plana empordanesa i les muntanyes de la Garrotxa.
Situació i presentació Queda rodejat pels termes de Beuda N i E i Sant Ferriol S, W i N És travessat pel Fluvià, que passa al S del terme al peu del Puig Cornador s’uneix, per l’esquerra i al peu de la vila, la riera de Capellada recull, també, els petits afluents del Ganganell, que travessa canalitzat per sota la vila, i del Junyell Fora del nucli principal de la vila de Besalú, que el centra, el terme comprèn els veïnats del Corral, el Pont, el Món, el Camp de les Forques i la Recolta, a més d’algunes masies com el Burós, la Guixera, el Bosc de l’Arboçar, Can Llandric, Can Vall, Can…
Castellfollit de la Roca
© C.I.C-Moià
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a l’interfluvi del Fluvià i del Turonell.
Situació i presentació És envoltat pels termes de Montagut i Oix N i E i de Sant Joan les Fonts S, W i N El municipi inclou un esperó rocós alçat a la confluència del Fluvià i el Turonell format per una alta cinglera de materials basàltics que tots dos corrents fluvials han enfondit a banda i banda d’uns 60 m d’alçada i prop d’1 km de llargada Damunt d’aquest esperó s’alça la vila de Castellfollit de la Roca Travessa el terme una carretera que enllaça amb la variant de la N-260 de Figueres a Olot i amb la C-26 d’Olot a Ripoll Tot el municipi és integrat dins el Parc Natural de la Zona…
Tortellà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, estès a la riba esquerra del Llierca fins poc abans de la confluència amb el Fluvià.
Situació i presentació Limita amb els termes municipals de Montagut i Oix W, Argelaguer S i Sales de Llierca E i N S'estén al sector de transició entre la muntanya de l’Alta Garrotxa i el sector més planer de la vall del Fluvià La part septentrional del terme és accidentada per la presència dels darrers contraforts meridionals del puig de Bassegoda Montsipòsit, 498 m i Montoriol, 789 m, dominats pels cingles de Monteia o Montella i Entreperes ja a Sales D’aquests cingles davalla la riera de Juiàs, que corre de N a S parallela al Llierca formant el límit oriental, i desguassa directament al…