Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
Falgars d’en Bas
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), prop de la vora oriental de l’altiplà que la serra de Cabrera separa del de Collsacabra.
L’altiplà és limitat, al nord, per l’acinglerada serra de Llancers, que el separa de la vall de Joanetes i, per l’est, pels cingles de Falgars , que dominen la plana d’en Bas L’església parroquial de Sant Pere, romànica, fou restaurada al s XVI Formà part de l’antic terme de Joanetes
Segueró
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Beuda (Garrotxa), al peu dels vessants sud-orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont, al sector oriental del terme, a la capçalera de la riera de Segueró
(afluent per l’esquerra del Fluvià, aigua avall de Dosquers).
És centrat per l’església parroquial de Santa Maria, romànica, que fou després fortificada s XV, i modificada a l’interior conserva una notable imatge d’alabastre policromada, gòtica, i un retaule del s XVI de Pere Mates El lloc és esmentat el 1011 Bernat Tallaferro el cedí a l’efímer bisbat de Besalú Dins l’antic terme hi ha la important masia del Noguer de Segueró
Batet de la Serra
Poble
Poble del municipi d’Olot (Garrotxa), a la serra de Batet
, a l’E de la plana d’Olot.
La presència del grup d’antics volcans el puig de la Garsa, el Pujalós, el puig Astrol contribueix a definir un paisatge de materials basàltics que es presenten en forma de corrents de lava compacta El poble és totalment disseminat 301 h diss 1981 n'és el centre l’església parroquial, romànica, de Santa Maria esmentada ja el 977 en l’acta de fundació de Sant Pere de Besalú, situada a 658 m d’altitud, en un replà avançat de la muntanya Dins l’antic terme hi ha, a més, el santuari de la Trinitat de Batet
monestir de Ridaura
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí ( Santa Maria de Ridaura
) radicat a l’actual església parroquial de Riudaura (Garrotxa).
Fundat vers el 852 pel comte Guifred de Girona-Besalú, la seva església fou consagrada el 858 pel bisbe de Girona Sunifred A desgrat de les donacions inicials fou monestir de poca vitalitat, i així el 937 el comte Sunyer de Barcelona l’uní en qualitat de priorat al de la Grassa Tingué una petita comunitat d’un prior i quatre o cinc monjos El 1592 el papa l’uní a Sant Pere de Camprodon Aleshores ja no tenia comunitat L’església actual fou refeta el 1779 Al seu costat hi ha una casa coneguda pel “monestir” o “l’abadia”, amb una petita torre medieval rodona, que és tot el que li resta d’antic
Montagut
Poble
Poble (276 m alt.) del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa).
Es troba al pla de Montagut , situat prop de l’aiguabarreig del Fluvià amb el Llierca L’església parroquial de Sant Pere esmentada ja el 966, d’origen romànic i posteriorment molt reformada, fou possessió de la canònica de Girona A ponent del poble s’aixeca, al cim del turó de Montagut 597 m alt, el santuari del Cós, església de l’antic castell de Montagut o del Cós , esmentat ja el 1070 dins el comtat de Besalú, actualment enrunat Dels vescomtes de Bas s XII passà als Cervera i als comtes d’Empúries Des del s XIV formà part de la baronia de Castellfollit de la Roca, i el 1599 donà nom al…
Sant Miquel Sacot
Poble
Poble del municipi de Santa Pau, Garrotxa.
Situat a l’extrem occidental del terme, entre les serres de Corb, al sud, i de Batet, al nord, en plena zona volcànica del sud-est d’Olot, que centra el pla de la Cot i en el qual s’alcen, entre d’altres, els turons volcànics de Croscat, el de Santa Margarida de la Cot o turó de la Cot , on hi ha la capella d’aquest nom i el de la Roureda de l’Olivera, i els puigs de Jordà de la Cot i de la Costa de Sant Miquel o de la Costa de la Cot L’església parroquial de Sant Miquel, d’origen romànic, era possessió del monestir de Sant Pere de Besalú El lloc pertanyia a la baronia de Santa Pau
Santa Maria de Romaria
Església
Església del municipi de Mieres (Garrotxa), sufragània de la parròquia de Sant Pere, al S de la vila, al voltant de la qual es formà el barri de la Cellera.
El lloc apareix ja el 878, propietat del monestir de Banyoles, i l’església de Santa Maria el 1017 el 1226 Jaume II reconegué al monestir la propietat i jurisdicció del nou poblament de la Cellera nova de Romaria El primitiu edifici romànic sofrí una reforma total a mitjan s XVIII La marededeu de fusta policromada fi del s XIII fou destruïda el 1936 ha estat reconstruïda
les Planes d’Hostoles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la vall d’Hostoles.
Situació i presentació Termeneja amb Sant Feliu de Pallerols W i N, Sant Aniol de Finestres E, Amer S i Susqueda S i SW, aquests dos de la comarca de la Selva, i amb Rupit i Pruit W, d’Osona, només per un petit sector És delimitat pels cingles del Far i de la Salut, que superen el miler de metres d’altitud i separen el municipi de l’altiplà del Cabrerès al sector sud-occidental al NE la serra de les Medes 884 m separa el terme de la vall del Llémena en aquesta serra hi ha l’antic volcà de Puig Rodó, i al davant, però al NW del terme, el volcà de Treiter Aquest sector septentrional del terme…
la Vall de Bianya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa situat a la capçalera del Fluvià.
Situació i presentació Confronta amb els municipis de Sant Joan de les Abadesses W, Sant Pau de Segúries W i Camprodon N, els tres del Ripollès, i amb Montagut i Oix NE i E, Sant Joan les Fonts E, Olot S i Riudaura S Comprèn gairebé tota la vall de Bianya, drenada per la riera de Bianya, que és formada per la de Sant Ponç d’Aulina i el torrent de Santa Llúcia de Puigmal Aquesta vall és configurada al N per les serres de Capsacosta 1111 m i de Malforat 915 m i a migdia per la serra de Sant Miquel del Mont 793 m, que la separa de la vall de Ridaura El terme comprèn també l’antic municipi de la…
el Sant Sepulcre de Palera
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat benedictí situat sobre un petit pujolet, dins la parròquia de Palera, del municipi de Beuda (Garrotxa).
El lloc existia ja el 977, i vers el 1075 els seus senyors, Arnau Gonfred i la seva muller Bruneguilda, feren edificar l’actual basílica, que fou consagrada el 1085, amb assistència de l’abat de la Grassa El 1107 la seva possessió fou confirmada a l’abat de la Grassa, que hi fundà un petit priorat benedictí Fou un centre viu de devoció i de pelegrinatge, per les indulgències i gràcies que enriquien la seva església A mitjan s XVI es trencà la subjecció a la Grassa i els seus priors, aprovats per Roma, foren en endavant monjos de diferents monestirs del país La seva comunitat, que inicialment…