Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Puig-alder
Santuari de Sant Salvador de Puig Alder (Les Planes d’Hostoles)
© C.I.C.. Moià
Castell
Antic castell del municipi de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), a la vall de Cogolls, enlairat a 707 m alt. damunt el riu, aigua amunt del nucli de Cogolls.
Es conserva només l’església del castell, dedicada a Sant Salvador, convertida en santuari Esmentat ja el 1021 amb el castell d'Hostoles, estigué sempre vinculat als senyors d’aquest castell i passà també a la corona
Cabrera
Vista del cim de Cabrera, al qual s’accedeix per unes escales excavades a la roca
© C.I.C. - Moià
Cim
Cim dels municipis de l’Esquirol (Osona) i la Vall d’en Bas (Garrotxa).
Al vessant de solana de la serra, hi ha unes escales excavades a la roca que faciliten l’accés al capdemunt del cim En el pla que corona el cim, hi ha el Santa Maria de Cabrera
castell d’Hostoles
Restes de la cisterna del castell d’Hostoles, abans de la seva consolidació
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell les ruïnes del qual són a la vall d’Hostoles (Garrotxa), a la dreta del riu Brugent, dalt d’un turó, en el punt que marca la separació entre els municipis de les Planes d’Hostoles i Sant Feliu de Pallerols.
Esmentat ja el 1021, pertangué als comtes de Besalú, als Montcada, als Hostoles, als Serrallonga i als Rocabertí El 1463 fou fortificat pels remences, que l’ocuparen durant la guerra contra Joan II Entre els anys 1471-74 i des del 1488 el vescomtat d’Hostoles pertangué a la corona Des de mitjan segle XVI al XVIII la senyoria del castell era dels Sarriera, barons i després comtes de Solterra, bé que al segle XVII la vall d’Hostoles formava una batllia reial El juliol del 2020 finalitzaren les obres de rehabilitació del castell que, entre d’altres, consolidaren la cisterna i construïren una…
vescomtat de Bas
Vescomtes de Bas
©
Història
Jurisdicció feudal que comprenia principalment la vall alta del Fluvià i alguns territoris veïns de la Garrotxa (Sant Esteve i Sant Privat d’en Bas, Ridaura, Puigpardines, Olot, Sant Julià de Cabrera, Falgars d’en Bas, les Preses, Joanetes, la Pinya, Sant Joan dels Balbs, Sant Andreu del Coll, Rupit, Castelló d’en Bas i Finestres).
Aquesta jurisdicció era el patrimoni dels antics vescomtes de Besalú a partir de Pere I 1126, després de l’extinció del comtat de Besalú 1111, aquests prengueren el títol de vescomtes de Bas Mort Pere I sense fills el 1127, el vescomtat passà a la germana del seu avi, Beatriu I, muller de Ponç de Cervera Llur fill Ponç II de Cervera succeí el seu germà Pere II, que morí sense fills el 1137 Ponç II raptà la princesa Almodis, germana de Ramon Berenguer IV, per casar-s’hi, contra la voluntat del sobirà 1147 D’aquest matrimoni en nasqueren Hug I, el qual succeí el seu pare el 1155, Agalbursa, que…
Sant Joan les Fonts
Sant Joan les Fonts
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la vall del Fluvià.
Situació i presentació Limita amb Olot W i S, Santa Pau S i SE, Sant Jaume de Llierca E, Montagut E i NE, Castellfollit de la Roca E i al N amb la Vall de Bianya i el seu enclavament de la Canya El terme és travessat pel Fluvià, al qual desguassa sota la població la riera de Bianya, que entra dins el terme des de la confluència amb el Ridaura, riu, aquest darrer, que marca un sector del límit occidental del terme Tot el terme és força accidentat, i de poblament molt desigual el sector situat al N de la riera de Bianya i del Fluvià, menys d’un terç del terme, és format pels contraforts…
Mieres
Sector de la vila de Mieres (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, al límit amb el Gironès.
Situació i presentació El terme municipal és situat al sector est de la comarca, en contacte amb el Pla de l’Estany municipi de Sant Miquel de Campmajor, a l’E, i amb el Gironès municipi de Sant Martí de Llémena, al S Termeneja a més amb els municipis de Sant Ferriol N, Santa Pau W i Sant Aniol de Finestres SW El territori comprèn una de les cubetes que formen la fossa tectònica de la Baixa Garrotxa, separada de la vall de Llémena pel horst format per la serra de Finestres a l’W del terme i la de Rocacorba al SE, enllaçades pel collet de…
Castellfollit de la Roca
El poble de Castellfollit de la Roca sobre la cinglera basàltica excavada pel Fluvià
© C.I.C-Moià
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a l’interfluvi del Fluvià i del Turonell.
Situació i presentació És envoltat pels termes de Montagut i Oix N i E i de Sant Joan les Fonts S, W i N El municipi inclou un esperó rocós alçat a la confluència del Fluvià i el Turonell format per una alta cinglera de materials basàltics que tots dos corrents fluvials han enfondit a banda i banda d’uns 60 m d’alçada i prop d’1 km de llargada Damunt d’aquest esperó s’alça la vila de Castellfollit de la Roca Travessa el terme una carretera que enllaça amb la variant de la N-260 de Figueres a Olot i amb la C-26 d’Olot a Ripoll Tot el municipi és integrat dins el Parc Natural de la Zona…
Besalú
El nucli antic de la vila de Besalú, al voltant de la plaça de la Llibertat
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la conca mitjana del Fluvià, a la zona de contacte entre la plana empordanesa i les muntanyes de la Garrotxa.
Situació i presentació Queda rodejat pels termes de Beuda N i E i Sant Ferriol S, W i N És travessat pel Fluvià, que passa al S del terme al peu del Puig Cornador s’uneix, per l’esquerra i al peu de la vila, la riera de Capellada recull, també, els petits afluents del Ganganell, que travessa canalitzat per sota la vila, i del Junyell Fora del nucli principal de la vila de Besalú, que el centra, el terme comprèn els veïnats del Corral, el Pont, el Món, el Camp de les Forques i la Recolta, a més d’algunes masies com…
la Vall de Bianya
Casal de la Riba, a Hostalnou de Bianya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa situat a la capçalera del Fluvià.
Situació i presentació Confronta amb els municipis de Sant Joan de les Abadesses W, Sant Pau de Segúries W i Camprodon N, els tres del Ripollès, i amb Montagut i Oix NE i E, Sant Joan les Fonts E, Olot S i Riudaura S Comprèn gairebé tota la vall de Bianya, drenada per la riera de Bianya, que és formada per la de Sant Ponç d’Aulina i el torrent de Santa Llúcia de Puigmal Aquesta vall és configurada al N per les serres de Capsacosta 1111 m i de Malforat 915 m i a migdia per la serra de Sant Miquel del Mont 793 m, que la separa de…
les Planes d’Hostoles
les Planes d’Hostoles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la vall d’Hostoles.
Situació i presentació Termeneja amb Sant Feliu de Pallerols W i N, Sant Aniol de Finestres E, Amer S i Susqueda S i SW, aquests dos de la comarca de la Selva, i amb Rupit i Pruit W, d’Osona, només per un petit sector És delimitat pels cingles del Far i de la Salut, que superen el miler de metres d’altitud i separen el municipi de l’altiplà del Cabrerès al sector sud-occidental al NE la serra de les Medes 884 m separa el terme de la vall del Llémena en aquesta serra hi ha l’antic volcà de Puig Rodó, i al davant, però al NW del terme, el volcà de Treiter Aquest sector septentrional del terme…