Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
Salzach
© Fototeca.cat
Riu
Riu d’Àustria i d’Alemanya, afluent de l’Inn (200 km).
Neix als Alps de Kitzbühel, passa per Salzburg i s’uneix a l’Inn aigües amunt de Braunau
Eisenwurzen
Regió
Regió muntanyosa d’Àustria, al sud del Danubi.
S'estén de SW a NE pels contraforts septentrionals dels Alps, amb altituds superiors als 1 000 m Hoher, Nock, Krestenberg, Schneekogel És drenada per l’Enns, Ois i Ybbs, afluents del Danubi
Sankt Johann im Pongau
Ciutat
Ciutat del land de Salzburg, Àustria, en el curs mitjà del Salzach.
És un conegut lloc d’estiueig i d’esports d’hivern als Alps, amb l’espectacular engorjat i les cascades de Liechtensteinklamm, és tradicional ciutat de mercat, amb indústria cervesera i d’articles de cuir
Klagenfurt
Regió
Conca d’Àustria, a Caríntia.
Constitueix la depressió interna més gran dels Alps orientals Travessada pel Drava, s’obre al vessant nord dels Karawanken L’agricultura, juntament amb la ramaderia i l’explotació del bosc, és la riquesa principal El centre més important és Klagenfurt
la Durença
Riu
Riu d’Occitània, França, afluent del Roine (300 km).
Neix als Alps del Delfinat, i seguint la direcció NE-SW passa per Embrun, Sisteron i Manòsca, al sud de la qual població gira cap al NW fins a desguassar prop d’Avinyó El pantà de Serra-Ponçon 700 milions de kWh és una de les més importants installacions hidroelèctriques d’Europa
Gàl·lia
Geografia històrica
Nom donat a les contrades poblades per celtes que ocuparen des de la vall del Po fins a la Bèlgica actual.
Hom distingia la Gàllia Cisalpina, entre els Alps i els Apenins, presa als etruscs pels gals i sotmesa al domini romà des del segle III aC, de la Gàllia Transalpina, que ocupava el territori entre l’Atlàntic, el Rin, els Alps, la Mediterrània i els Pirineus i era habitada per diverses branques de pobles cèltics, amb barreja d’ibers i lígurs al sud Vers la fi del segle II aC els romans n'ocuparen la part sud, que rebé els noms de Provincia i de Gàllia Narbonesa durant l’Imperi i fou definitivament estructurada el 120 aC El 58 aC Cèsar començà la conquesta de la Gàllia…
Villach
Ciutat
Ciutat de Caríntia, Àustria.
Situada a la riba del Drava, als peus dels Alps de Villach, és un important nus ferroviari Hi ha indústries de la fusta, químiques i alimentàries És una estació d’esports d’hivern i una estació balneària Antic lloc de pas romà entre Aquileia i l’Estíria, a l’edat mitjana fou la base comercial més important en el camí entre Venècia i Viena L’església principal, Sankt Peter, és d’estil gòtic tardà 1526-94
Roine
© MPG
Riu
Riu de Suïssa i França.
Neix al peu de la glacera homònima, a 1750 m, als Alps suïssos, i desguassa, en delta, a la Mediterrània, a la Camarga, entre Marsella i Seta Té un recorregut de 812 km i una conca de 98 885 km 2 , un cabal modular de 1 750 m 3 /s, i un cabal específic de 17,2 l/s/km 2 A penes sortit dels Alps, travessa les serralades del Jura a Lió recull les aigües del Franc Comtat i s’orienta a migdia, encaixat entre els Alps i el Massís Central El Roine alpestre va pel Valais cap al llac Léman, on passa per Ginebra entra a França, i en la travessa del Jura, a Génissiat, mou una poderosa central elèctrica…
Graz
Ciutat
Capital del land d’Estíria, Àustria, a 180 km de Viena, al SW.
És situada a la vora del Mur i a l’encreuament de vies naturals entre el N alpí i el S pannònic Un contrafort dels Alps, el Schlossberg 471 m, domina la ciutat Entre aquest i el Mur hi ha el nucli primitiu, amb carrers estrets i irregulars al S d’aquest nucli s’ha estès la ciutat moderna Per l’E s’estenen àrees suburbanes residencials Waltendorf, Reiner Kogel, Ruckelberg i Liebenau Té tallers ferroviaris, construcció de vehicles i indústria tèxtil llanera, del cuir i cervesera Centre universitari Karl-Franzens Universität Graz, fundada el 1586 i Technische Universität Graz, el…
Innsbruck
Ciutat
Capital del land del Tirol, Àustria.
És situada a la confluència de l’Inn del qual rep el nom amb el Sill, i entre el Karwendel al N i els Alps Stubaier i Tuxen al S Important nucli industrial indústria tèxtil, química, farmacèutica, alimentària, del paper i comercial, és un centre turístic i d’esports d’hivern i un nus ferroviari És seu de la Leopold-Franzens Universität Innsbruck, fundada el 1669 Al centre de la ciutat hi ha cases dels ss XIII i XIV A l’església dels franciscans s XVI hi ha la tomba de Maximilià I Antiga colònia romana Veldidena , prengué el nom actual al s XI