Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
Tir
Ciutat antiga
Antiga ciutat fenícia, que correspon a l’actual Ṣūr, al Líban, a uns 87 km de Beirut, al S.
Documentada des del III millenni aC, hom sap molt poca cosa de la seva història fins al segle XVI aC, que fou conquerida per Tuthmosis I, i des d’aleshores fins al regnat de Ramsès II restà en poder dels egipcis Uns cinquanta anys més tard ~1191 aC fou repoblada per gent de Sidó, la seva gran rival durant tota la resta de la història de Fenícia Del segle X al VI aC exercí l’hegemonia sobre les altres ciutats fenícies El sobirà principal fou Hiram I Altres reis importants són Ithobaal 887-856 aC, que casà la seva filla Jezabel amb Acab d’Israel, i Pigmalió ~821-774 aC, durant el regnat del…
Síria
Geografia històrica
Regió del Pròxim Orient antic que comprenia, aproximadament, la Síria i el Líban actuals.
Des d’un punt de vista físic, apareixia dividida en una franja costanera, l’estepa i el desert sirià i, des d’un de polític, en una Síria meridional, amb Damasc, Biblos, Sidó, Tir, i Kadeš com a principals nuclis de població una Síria central, amb regnes importants Neye, Nukhašše i Amurru i amb Ugarit, Hamath, Ṣumura i Qatna com a ciutats estat més característiques, i una Síria septentrional on radicaven, entre d’altres, dues ciutats estat de primera magnitud Karkamiş i Alep El regne de Māri, vora l’Eufrates, quedava un xic despenjat respecte a aquest conjunt Cruïlla, i, doncs, lloc de pas…
Sidó
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Fenícia, que correspon a l’actual Ṣaydā, uns 40 km al S de Beirut, al Líban.
Documentada ja al III millenni aC, caigué en poder dels egipcis en el regnat de Tuthmosis III Fins a la darreria de la dinastia XVIII 1567-1320 aC fou la ciutat fenícia més important, a causa de la seva expansió comercial per Síria i per la conca mediterrània La talassocràcia cretenca posà terme al seu predomini vers la fi del s XIV aC Víctima més tard dels pobles de la mar, caigué en poder dels filisteus ~1191 aC, i perdé aleshores la seva hegemonia en benefici de Tir Durant el predomini dels assiris, els fou fidel en general, llevat d’una rebellió, sense èxit ~678 aC Durant el període…
Sambre
Riu
Riu de Bèlgica i del nord de França, afluent, per l’esquerra, del Mosa (192 km).
Neix a les Ardenes occidentals i desemboca al Mosa a Namur
Sainte-Chapelle

Interior de la capella superior de la Sainte-Chapelle
Justin Kern (CC BY-NC-ND 2.0)
Capella
Capella reial bastida per Lluís IX el Sant entre el 1241 i el 1248 al pati del seu palau de l’Illa de França (actualment el pati del Palais de Justice de París) per conservar-hi les relíquies de la Passió.
Consta de dues capelles superposades, d’una sola nau, i fou parcialment restaurada al segle XIX per Viollet-le-Duc Concebuda com un grandiós i acolorit reliquiari de vidre, l’ambient superior i més important és illuminat per uns impressionants vitralls del segle XIII que ocupen tota la superfície del mur, el qual es comprimeix en exigus contraforts de sosteniment de la volta La façana, amb una gran rosassa del segle XV, és precedida d’un pòrtic per a la capella inferior i d’una llotja per a la superior
els Pirineus

El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…
el Pas de la Casa
Pas
Territori fronterer entre Andorra i l’Estat francès (Alta Cerdanya), al límit entre la parròquia d’Encamp i el municipi de Porta.
El Pas de la Casa és pròpiament un gual damunt l’Arièja substituït per un pont modern, a 2081 m alt Hi ha les installacions duaneres Hom n'ha fet un gran centre d’esports de la neu, que el 1996 disposava de 20 telesquís i 7 teleselles i un total de 48 pistes que sumaven un total de 75 km Hi ha més de 30 hotels i un gran nombre d’apartaments Aquest complex ha afavorit la creació d’un poble nou, amb una població en ràpid creixement de 1130 h el 1983 hom ha passat a 2954 el 2006 a 3099 el 2009
diòcesi d’Orient
Geografia històrica
Divisió administrativa de l’imperi Romà que comprenia la Síria, la Palestina, el Sinaí i una franja meridional de l’Àsia Menor, amb capital a Antioquia.
L’organització eclesiàstica cristiana hi acomodà també pràcticament el patriarcat d’Antioquia, els titulars del qual porten sempre el títol de “patriarca d’Antioquia i de tot l’Orient”
mar del Nord

Vista de la mar del Nord des de la costa holandesa
© NBTC
Mar
Mar de l’oceà Atlàntic, entre la Gran Bretanya i el continent europeu.
D’una extensió aproximada de 580 000 km 2 , comunica amb l’oceà Atlàntic, al N, entre les illes Shetland i la costa de Noruega, i, al SW, per l’estret de Calais i la Mànega A l’E entra en contacte amb la mar Bàltica pels estrets de Skagerrak i Kattegat L’emplaçament actual de la mar és degut a una transgressió recent De fet, ocupa el centre d’una veritable conca de sedimentació Durant el Carbonífer es formaren les capes de carbó de les conques d’Anglaterra i Alemanya, mentre que els rics dipòsits petroliers de la plataforma continental britànica i noruega, en particular, daten del Cretaci i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina