Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
pas de Calais
Estret marí
Estret entre França i Gran Bretanya, que comunica el canal de la Mànega amb la mar del Nord.
S'estén des de les costes angleses cap Dungeness, prop de Dover fins a les franceses cap Gris-Nez, amb una amplada de 32 km i una profunditat màxima de 72 m Hi passa gairebé tot el tràfic marítim entre l’Europa septentrional i l’Atlàntic i entre el continent i la Gran Bretanya Des del 1994 ambdues costes es comuniquen per un túnel submarí per on circula un ferrocarril
avencs de la Febró
Cova
Esquerda oberta a la cinglera d’origen càrstic situada al municipi de la Febró (Baix Camp).
Té més de 250 m de llargària, uns 25-30 m de fondària i de 6 a 8 m d’amplada Dins s’hi troben dues coves, una de les quals de gran capacitat, que havien contingut estalactites que foren totalment arrencades en tragueren carretades per decorar el desaparegut mas de Macià Vila, a Reus Els avencs, atapeïts de vegetació, foren al llarg del segle XIX refugi de contrabandistes i conspiradors, i segons la tradició s’hi amagà també el general Prim el 1843
Bibracte
Ciutat antiga
Antiga ciutat de la Gàl·lia, capital dels edus, situada al mont Beuvray (Nivernès), que a la fi del segle I aC, per ordre dels romans, fou abandonada pels seus habitants, que es traslladaren a la nova ciutat d’Augustodunum (Autun), aixecada a la plana.
Prop de Bibracte, Cèsar vencé els helvecis 58 aC, i obtingué així la primera gran victòria de la seva campanya a la Gàllia Ocupat des de la primera meitat del segle II aC, l’assentament disposava d’una potent fortificació sobre una superfície de 200 ha, de les quals només 40 estaven ocupades per construccions L’agençament intern revela, almenys al segle I aC, un urbanisme avançat, amb carrers d’amplada compresa entre 6 i 14 m, una certa especialització dels barris religiós, artesanal i presència d’edificis públics
Léman
El llac Léman a la ciutat de Ginebra
© B. Llebaria
Llac
Llac situat a la frontera entre França i Suïssa, de 582 km2, 70 km de longitud i 13,8 km d’amplada màxima.
Dividit en dues parts a l’E, el Gran Llac, i a l’W, el Petit Llac anomenat també llac de Ginebra és format per les glaceres quaternàries Travessat d’E a W pel Roine, aquest hi forma un delta a l’extrem oriental El llac modera el clima de les vores, on hi ha les ciutats de Ginebra, Lausana, Vevey, Montreux, Thonon-les-Bains i altres centres turístics
Roine

El riu Roine al seu pas per la ciutat d’Arle
© MPG
Riu
Riu de Suïssa i França.
Neix al peu de la glacera homònima, a 1750 m, als Alps suïssos, i desguassa, en delta, a la Mediterrània, a la Camarga, entre Marsella i Seta Té un recorregut de 812 km i una conca de 98 885 km 2 , un cabal modular de 1 750 m 3 /s, i un cabal específic de 17,2 l/s/km 2 A penes sortit dels Alps, travessa les serralades del Jura a Lió recull les aigües del Franc Comtat i s’orienta a migdia, encaixat entre els Alps i el Massís Central El Roine alpestre va pel Valais cap al llac Léman, on passa per Ginebra entra a França, i en la travessa del Jura, a Génissiat, mou una poderosa central elèctrica…
Capafonts

Vista de Capafonts (Baix Camp)
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació Situat a les Muntanyes de Prades, al sector N de la comarca, limita amb els municipis de Vilaplana S, la Febró SW, Prades N i NW i, ja a l’Alt Camp, Mont-ral E Els punts més elevats són el Puig Pelat 1075 m, la Pena Roja 1029 m, el Tossal Galliner 1111 m i Picorandan 990, nom que segons Coromines significa ‘bec d’oreneta’ La part SE del terme, que correspon als Motllats, és pedregosa i seca i aproximadament el 40% és ocupada per boscos de pins i alzines El municipi és drenat per la capçalera del riu Brugent, que es forma sota el poble per la unió del barranc del…
la Febró

Mas dels Frares, a la Febró
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació El municipi de la Febró té 16,09 km 2 d’extensió És limitat pels de Vilaplana i d’Arbolí S, Capafonts E i Prades N, i per la banda del Priorat per Cornudella de Montsant W La Febró és l’única població del Camp travessada per la conca del Siurana i l’única del Priorat geogràfic atribuïda administrativament al Camp per raons de mercat El terme es pot considerar integrat per dues parts altes al N i al S, separades per la fondalada de la capçalera del riu de Siurana La meridional, força abrupta, és configurada per la serra de la Mussara, que en alguns punts supera els 1000…
Prades
La Plaça Major de Prades, porxada, amb la característica font renaixentista a primer terme
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació El terme de Prades ocupa l’extrem nord de la comarca És limitat per la Febró S, Capafonts SE i E, Mont-ral E, de l’Alt Camp, per Vimbodí NE, Vallclara N, Vilanova de Prades NW i en un punt per Montblanc NE, tots quatre municipis de la Conca de Barberà, i Cornudella de Montsant W i SW, del Priorat Prades és situat al centre de les muntanyes del seu nom Les muntanyes de Prades, que han estat declarades espai d’interès natural, ocupen pràcticament tot el terme, el qual és, doncs, molt esquerp, entre els 900 i els 1000 m d’altitud El massís, que forma part de la Serralada…
els Pirineus

El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…
França

Estat
Estat de l’Europa occidental que limita al N amb Bèlgica i Luxemburg, al NW amb la mar del Nord i la Mànega, a l’W amb l’Atlàntic, al S amb Espanya, Andorra i la Mediterrània, a l’E amb Suïssa i Itàlia i al NE amb Alemanya, inclou Còrsega i territoris d’ultramar; la capital és París.
La geografia física El relleu De forma semblant a un hexàgon, França té 950 km de Dunkerque a Perpinyà, uns 1100 de Brest a Menton i menys de 950 de Brest a Estrasburg, i és àmpliament abocada a la mar 2100 km de costa, és a dir, el 38% del seu perímetre Vista dels Alps Marítims, al departament de Var França és sobretot un país de planes, de baixos altiplans i de serralades mitjanes gairebé quatre cinquenes parts del territori no assoleixen els 500 m, i menys del 10% ultrapassa els 1000 m Segons una línia que uneix el País Basc i Alsàcia, la meitat NW és la de les terres baixes, mentre que…