Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Khulna
Divisió administrativa
Divisió administrativa de Bangladesh.
La capital és Khulna
Alvèrnia-Roine-Alps
Divisió administrativa
Regió administrativa de França.
La capital és Lió La meitat sud de la regió comprèn els departaments de Puèi Domat, Cantal, l’Alt Loira, l’Ardecha i Droma, territoris històricament i culturalment occitans, i la meitat nord, els de l’Alier, el Loira, el Roine, Ain, Isère, Savoia i l’Alta Savoia, francesos Fou creada per la reforma territorial aprovada el novembre del 2014, per la qual es fusionaven les regions d’Alvèrnia i Roine-Alps, i entrà en vigor el gener del 2016
Dhaka
Divisió administrativa
Divisió administrativa de Bangladesh.
La capital és Dhaka
Khulna
Ciutat
Capital de la divisió administrativa de Khulna, Bangladesh, en el riu Bhairab.
Important port fluvial, mercat i centre comercial, és ben comunicat amb les principals ciutats del delta del Ganges Situada 5 km al sud de la ciutat, a la vora del riu Kāzibacha, hi ha installacions de construcció naval Té indústries de jute, olis, tèxtil cotonera, paperera i de la fusta, i instituts superiors associats a la Universitat de Rājshāni
Nārāyanganj
Ciutat
Ciutat de la divisió administrativa de Dacca, Bangladesh, a les vores del riu Lakhya, on conflueix amb el Dhaleswari.
Principal port fluvial de Dacca, és connectat amb els majors ports interiors i amb Chittagong És un important centre comercial de la regió, mercat de cuirs i pells i també del jute Juntament amb Dacca forma la principal regió industrial de Bangladesh, amb indústria tèxtil del jute i del cotó També té tallers de reparació de vaixells i diverses manufactures Conserva la fortalesa de Bara Bhaiyas, del segle XVI i el temple de Lakshmi Narayan Vishnu, del qual la ciutat pren el nom
Dhaka
Ciutat
Capital de Bangladesh i de la divisió administrativa homònima, a la vora esquerra d’un afluent del riu Dhaleswari.
Al segle XVII esdevingué un gran centre artesanal, i al segle XVIII assolí la màxima esplendor en fer-se famosa pels brodats en or i per les sedes i mussolines Al segle XIX, però, la fabricació d’aquests productes no pogué competir amb la creixent producció industrial, la qual cosa en feu minvar la població 900000 h el 1700 Actualment hom hi ha establert indústria tèxtil a gran escala jute i cotó, i també indústria química i alimentària És el centre comercial més important de l’interior, sobretot pel jute és al bell mig d’una regió especialitzada en aquest conreu Un nou sector industrial ha…
Alsàcia
Mapa de l’evolució territorial d’Alsàcia
© fototeca.cat
Regió de l’extrem NE de França, que limita amb els länder alemanys de Renània-Palatinat al N i Baden-Württemberg a l’E, amb els departaments francesos del Mosel·la i dels Vosges a l’W, i al S amb Suïssa; inclou els departaments de l’Alt Rin i del Baix Rin i del Territori de Belfort.
Amb uns 8280 km 2 de superfície i una població al voltant d’1873000 habitants 2014, és la part occidental de la fossa renana formada pels moviments tectònics que han separat els Vosges de la Selva Negra i és emplenada per sediments acumulats durant l’Oligocè, que en alguns llocs arriben als 2000 m de profunditat És una plana allargada de 20 a 30 km d’ample per 150 km de llarg d’uns 200 m d’altitud mitjana, que des d’antic ha servit de pas entre el N i el S d’Europa Hi ha tres grans tipus de paisatge les muntanyes vosgianes, la plana i els turons subvosgians El vessant alsacià dels Vosges…
França
Estat
Estat de l’Europa occidental que limita al N amb Bèlgica i Luxemburg, al NW amb la mar del Nord i la Mànega, a l’W amb l’Atlàntic, al S amb Espanya, Andorra i la Mediterrània, a l’E amb Suïssa i Itàlia i al NE amb Alemanya, inclou Còrsega i territoris d’ultramar; la capital és París.
La geografia física El relleu De forma semblant a un hexàgon, França té 950 km de Dunkerque a Perpinyà, uns 1100 de Brest a Menton i menys de 950 de Brest a Estrasburg, i és àmpliament abocada a la mar 2100 km de costa, és a dir, el 38% del seu perímetre Vista dels Alps Marítims, al departament de Var França és sobretot un país de planes, de baixos altiplans i de serralades mitjanes gairebé quatre cinquenes parts del territori no assoleixen els 500 m, i menys del 10% ultrapassa els 1000 m Segons una línia que uneix el País Basc i Alsàcia, la meitat NW és la de les terres baixes, mentre que…