Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
centre d’empenyiment
Física
Centre de gravetat del fluid desplaçat per un sòlid que hi és submergit totalment o parcial.
És el punt en què s’aplica l’empenyiment o força ascensional d’Arquimedes
primera llei de Stokes
Física
Llei sobre els fluids viscosos, enunciada per Stokes el 1845.
Afirma que quan una esfera de radi r es troba en moviment relatiu de velocitat v en el si d’un fluid de viscositat dinàmica η, apareix sobre aquella una força que s’oposa al moviment, que val F = 6 π η r v fórmula de Stokes La proporcionalitat de la força amb els altres paràmetres dimensió, velocitat i viscositat s’acompleix, també, per a cossos que no siguin esfèrics, però cal canviar el coeficient 6 π pel corresponent a la forma considerada De la primera llei de Stokes hom pot deduir que la velocitat v a què cau un cos esfèric de radi r , sotmès a l’acceleració de la gravetat g , en un…
eureka
Lingüística i sociolingüística
Exclamació (del grec ηὕρηκα, ‘he trobat’) amb què hom expressa alegria per haver trobat o aconseguit allò que hom cercava, la solució d’un problema, etc.
És l’exclamació atribuïda a Arquimedes quan descobrí el principi que porta el seu nom
destalonar
Tecnologia
En una eina de tall de perfil constant (freses, mascles de roscar, eines de forma, etc), despulla que hom dóna a la cara més pròxima a la superfície de la peça mecanitzada, per tal que en reafilar l’eina aquesta no perdi la forma del perfil de tall.
La forma adoptada és generalment una espiral d’Arquimedes Hom realitza aquesta operació en el torn de destalonar
hidroestàtica
Física
Part de la hidràulica i de la mecànica de fluids que estudia el comportament mecànic dels líquids i, per extensió, de molts gasos quan es troben en equilibri dins un camp de forces.
Històricament, la hidroestàtica ha estat la part on més aviat hom arribà a una primera formulació precisa dels coneixements Arquimedes al segle III aC i a la fomra pràcticament definitiva Pascal al segle XVII El concepte fonamental de la hidroestàtica és el de la pressió, conseqüència del fet que els líquids més usuals tots els newtonians i molts dels no newtonians no poden resistir, en repòs, esforços de cisallament i, per tant, exerceixen sobre qualsevol superfície una força perpendicular a aquesta De l’estudi del líquid com a medi continu hom dedueix l’equació fonamental de…
Isaac Barrow
Matemàtiques
Cristianisme
Matemàtic i teòleg anglès.
Professor a Cambridge, cedí el lloc al seu deixeble Newton Fundà la biblioteca del Trinity College Fruit dels seus cursos són les Lectiones opticae 1669 i les Lectiones geometricae 1670 Féu importants aportacions al naixent càlcul infinitesimal i a la geometria, i edità Euclides, Arquimedes i Apolloni L’obra Treatise on the Pope's Supremacy 1680 és de caràcter polèmic
John Pell
Matemàtiques
Matemàtic anglès.
Estudià a Cambridge i fou professor a Sussex Se n'anà als Països Baixos, on fou professor a Amsterdam 1643-46 i a Breda 1646 El 1652 retornà a Anglaterra Fou diplomat per Cromwell, a Suïssa 1654-58 Estudià, revisà i analitzà l’obra d’Euclides, la de Diofant i parcialment la d’Arquimedes Publicà Description and Use of the Quadrant 1688 i An Idea of Mathematics 1681-82
Giovanni Battista Benedetti
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic italià.
Estudià matemàtica amb Tartaglia, i el 1567 fou nomenat matemàtic a la cort del duc de Savoia Intentà de construir una “filosofia matemàtica de la natura” amb idees provinents d’Arquimedes Atacà durament la física i la cosmologia aristotèliques Formulà una llei de la caiguda dels cossos Seguidor de Copèrnic, tot i no conèixer-ne bé la teoria, influí sobre Galileo Galilei Estudià altres problemes en la hidroestàtica i l’àlgebra, i el seu llibre més famós és Diversarum speculationum liber 1585
desplaçament
Transports
Volum de l’aigua desplaçada per un vaixell.
Pel principi d’Arquimedes el seu pes equival al pes de la nau, i hom el mesura sempre en tones mètriques Hom ha de distingir entre el desplaçament en càrrega o total , que és el pes de la nau quan la línia d’aigua és la línia de màxima càrrega línia de surada superior o de càrrega , i el desplaçament en rosca o d’alleujament , quan el vaixell va completament descarregat En la marina de guerra, on els vaixells tenen un pes pràcticament constant, el desplaçament és la característica principal d’una nau, mentre que en la marina mercant és més important l'arqueig