Resultats de la cerca

Abandonà els estudis de medicina i es dedicà als estudis geogràfics, en particular a la geomorfologia Féu viatges d’estudi als continents africà —desert de Kalahari— i americà, i s’interessà per la influència de les variacions climàtiques en l’evolució del relleu Fou professor de geografia a la Universitat d’Hamburg Entre la seva obra escrita hom pot citar Adamaoua 1895, Kalahari 1904, Die Grundlagen der Landschaftskunde ‘Els fonaments dels paisatges geogràfics’, 1919-1920

Després de graduar-se a la Universitat d’Uppsala, es casà i s’establí en una granja de Värmland amb el propòsit de dur a la pràctica el seu ideari rousseaunià i socialitzant Fallit l’intent, un any i mig després s’installà a la capital, on fou professor, pastor protestant, periodista en el diari liberal “Aftonbladet”, i menà una vida agitada i escandalosa El 1838, amb la novella Det går an ‘Això rutlla’, crítica del matrimoni com a institució, obtingué una certa fama que li permeté de lliurar-se intensament a les lletres Mal administrador dels guanys, però, adquirí deutes, i des del 1851 fins…

Realitzà estudis eclesiàstics de filosofia i teologia a Roma i es doctorà en història a la Universitat de Salzburg El 1951 anà als EUA, on exercí de sacerdot catòlic durant cinc anys en un barri porto-riqueny de Nova York Del 1956 al 1960 fou vicerector de la Universidad Católica de Puerto Rico, a Ponce, d’on anà a Mèxic 1961 i fundà a Cuernavaca el Centro Intercultural de Documentación CIDOC El 1969 se secularitzà Fou autor d’una obra rigorosa i provocadora amb la qual intentà de subvertir els valors que constitueixen el fonament mateix de la modernitat humana i que hom té associat a signes…

El 1968 estrenà Publikumsbeschimpfung de Peter Handke amb el Theater am Turm de Frankfurt A la Schaubühne de Berlín estrenà les primeres obres de Thomas Bernhard i Botho Strauss El 1974 assumí la direcció del Staatstheater de Stuttgart i muntà innovadores versions de Schiller ‘Eld bandits’, 1975, Goethe Faust , 1977 i Čekhov ‘Les tres germanes’, 1978 El 1980 passà a encarregar-se del Schauspielhaus de Bochum, on dugué a terme una equilibrada programació entre clàssics i contemporanis, i el 1986 se situà al capdavant del Burgtheater de Viena, on realitzà destacades versions de Shakespeare…

Estudià a les universitats d’Estrasburg i Gotinga on formà part d’un grup d’universitaris encarregats de l’anàlisi i la publicació de documents històrics de l’època medieval alemanya, collaboració que mantingué fins a l’arribada del règim nazi al poder que l’apartà de les seves funcions El 1889 fundà i dirigí Deutsche Zeitschrift für Geschichtswissenschaft , una revista dedicada a la investigació històrica que estigué en funcionament fins el 1896, any en què fou acusat d’atacar el kàiser en un article seu sobre l’emperador Calígula, per la qual cosa es convertí en una figura hostil de l’…

El 1862 fundà el “Zeitschrift für Ethnologie” Creà 1868, amb les seves aportacions, la base del Museum für Völkerkunde de Berlín i fou un dels fundadors de la Berliner Anthropologische Gesellschaft 1869 Escriví unes 200 obres monogràfiques sobre els llocs visitats en els seus viatges també escriví Der Völkergedamke 1881 i Allgemeine Grundzüge der Ethnologie 1884, on introduí alguns dels conceptes bàsics de l’etnologia actual Sosté l’existència d’un pensament popular Völkergedanke basat en el pensament elemental Elementargedanke , instintiu en tots els homes Bastian creia en la unitat…

El 1919 descobrí l 'efecte de Barkhausen i construí un aparell capaç de fer-lo audible També estudià la producció d’oscillacions mitjançant vàlvules electròniques i descobrí el criteri dit de Barkhausen que estableix la condició per a obtenir-les

Inscrit dins la línia de Bruno Taut, amb qui collaborà, s’associà 1925 a Der Ring, la unió berlinesa d’arquitectes, defensora de l’arquitectura moderna, i urbanitzà la Siemensstadt, on construí, més tard 1930, blocs d’habitatges Després de la Segona Guerra Mundial tingué un paper remarcable en la reorganització de l’urbanisme alemany i féu el gratacel Romeu i Julieta 1957-63 i la Sala de Concerts, a Stuttgart, l’Institut de Segon Ensenyament a Lünen Westfàlia, una de les seves obres més importants, la Nationalbibliothek de Berlín 1963 i, la més coneguda de totes, la Filharmònica de Berlín…

Fou el primer a emprar el terme “biologia”, que definí com el coneixement relatiu als éssers tant animals com vegetals És autor de nombrosos treballs sobre anatomia comparada, medicina, fisiologia i matemàtiques, però de totes les seves obres en destaquen sobretot dues Biologie oder Philosophie der lebenden Natur für Naturforscher und Ärzte 1802-22 i Die Erscheinungen und Gesetze des organischen Lebens 1831-33, atribuïdes sovint erròniament al seu germà Ludolph Christian Treviranus, amb qui collaborà sovint

Deixeble de Sigmund Freud, el 1910 fundà la Societat Psicoanalítica de Berlín, primera branca de l’Associació Psicoanalítica Internacional, que presidí 1924-25 Féu importants contribucions teòriques sobre la psicologia de la sexualitat, el desenvolupament del caràcter, la psicosi i la interpretació dels símbols i mites, i fou el mestre de Melanie Klein El seu treball més important és A Short Study of the Development of the Libido, Viewed in the Light of Mental Disorders 1924 HC Abraham i EL Freud editaren, el 1966, A Psycho-analytic Dialogue The Letters of Sigmund Freud and Karl Abraham, 1907…