Resultats de la cerca

Després de fer estudis militars fou destinat a Mallorca Hi fou sosts-tinent del Regiment de Mallorca i, més tard, tinent del Regiment de Catalunya Destinat a Amèrica, el 1845 arribà a PuertoRico Ascendit a capità, estigué a les ordres del capità general de PuertoRico 1852 Fou capità del regiment de Madrid 1855 i del batalló de caçadors de Cádiz 1860 El 1863 era segon comandant d’infanteria Ingressà en la administració, on exercí diversos càrrecs Nomenat corregidor i elector de Ponce, hi féu installar l’enllumenat públic, el 1864 Més tard,…

Féu els estudis de medicina a Barcelona i Cadis Exercí com a metge militar dels reials guàrdies valons 1779-83 i també participà en el setge de Sant Felip Menorca Fou destinat a Amèrica i s’establí a la República Dominicana Santo Domingo, on, exercí des del juliol de 1792 com a cirurgià major Més tard anà a PuertoRico, i participà en la tasca de vacunació de la verola i contribuí a la introducció de la vacuna a totes les Antilles hom assegura que vacunà personalment més de 30 000 persones Fou un dels firmants del Reglamento de Vacuna 1818 i també director de la…

Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona i treballà a l’Hospital Militar com a practicant Inicià l’activitat professional arran de la primera invasió de la glànola a Catalunya Del 1836 al 1839 treballà com a primer primer metge dels batallons de la milícia de Barcelona i més tard fou metge de les presons nacionals Arribà a PuertoRico el 1844 i s’establí a Mayagüez després passà a Añasco i Aguadilla El 1856 el governador de l’illa el destinà a Arecibo, Camuy i un altre vegada a Aguadilla amb la finalitat de combatre una epidèmia de còlera a l’illa El…

Fou capità del cos d’enginyers El 1795 fou nomenat comandant de la segona companyia d’urbans, que s’encarregava de la vigilància i neteja de San Juan PuertoRico Arran de la seva experiència militar, el 1797 comandà la defensa del fortí de Sant Antoni, durant el setge dels anglesos a San Juan Arran de de la seva actuació fou ascendit a tinent coronel i en mèrit de la seva tasca militar en aquest país fou condecorat amb la creu pensionada de Carles III

Situada a la vall de Caguas , la vall interior més gran de PuertoRico Tractament industrial de la canya de sucre i el tabac

Centre comercial Elabora productes agrícoles fassines de rom i exporta sucre, tabac i fruita Centre d’ensenyament superior Universidad Católica de PuertoRico, fundada el 1948 Bisbat catòlic Museu, obra de Luis AFerré

Des que al final dels anys quaranta es fundà la primera productora dedicada a la realització de noticiaris, la indústria cinematogràfica porto-riquenya s’ha anat obrint camí gràcies al suport que ha rebut des de les institucions —DivEdCo, del departament d’instrucció pública— i gràcies també a l’aportació de realitzadors com IMSoto Don Pedro o la vida de un pueblo , 1977, La realidad de un sueño , 1993, i La historia inconclusa el olimpismo puertorriqueño , 1996, AMGarcía La operación , 1982, i Cocolos y rockeros , 1992, NQuiñones Fligth of Fancy , 2000, IBelén Una pasión llamada Clara…

De molt jove se n'anà a Mèxic, on fou ordenat sacerdot, i el 1620 fou nomenat bisbe de PuertoRico És autor d' El Bernardo o La Victoria de Roncesvalles 1624, poema èpic erudit escrit en la seva joventut a la manera d’Ariosto s’inspirà en la llegenda de Bernardo del Carpio, amb contínues digressions fantasticoallegòriques que el converteixen en exemple típic del barroc Escriví també Grandeza mexicana 1604, poema descriptiu, i El siglo de oro en las selvas de Erífile 1607, recull de 12 èglogues en vers i en prosa

Fill de poeta Josep Tharrats Estudià a Barcelona i Madrid i amplià estudis a Ginebra, París i Copenhaguen, on treballà amb L de Broglie i Niels Bohr Fou catedràtic a Salamanca 1954 i Barcelona 1956-59 Participà en diversos congressos internacionals sobre física teòrica i nuclear, branques en què s’especialitzà Fou un dels fundadors de la Junta d’Energia Nuclear Obtingué els premis Leonardo Torres Quevedo 1951 i Juan de la Cierva 1953 El 1961 s’installà a Veneçuela fou professor a la Universitat de Zulia i a la Universitat Central de Veneçuela El 1966 es traslladà a Puerto…

Vida Considerat el més gran intèrpret de violoncel del segle XX, i un dels millors de tots els temps, fou també l’home que escollí viure i morir a l’exili per fidelitat als seus ideals de llibertat, de pau i de catalanitat Nasqué en el si d’una família modesta A cinc anys començà l’estudi de la música amb el seu pare, Carles, i molt aviat li cridà l’atenció el violoncel Conscient del talent que tenia per a la música, la seva mare decidí traslladar-se a Barcelona, on el noi estudià a l’Escola Municipal de Música amb Josep Garcia i Robles , que fou l’únic mestre de violoncel que tingué Casals…