Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
bramanisme
Hinduisme
Influència continuada a través de segles de la casta sacerdotal dels bramans sobre la societat, el pensament i la religió hindús, i també els principis doctrinals i la mentalitat que difongueren i justificaren aquesta influència.
El mot fou creat pels primers viatgers i missioners europeus per a expressar aquesta influència Sovint fou usat impròpiament a l’Occident per a significar l’hinduisme Cal cercar-ne l’origen en la formació del sistema de castes casta El bramanisme resta ben reflectit en la literatura sagrada de l’Índia El foc poètic i la simplicitat del Rig-Veda , fins i tot en la versió que n'ha arribat, foren reemplaçats per la fredor i l’artifici del Yajur-veda, el Sāma-veda, els Brāhmana i d’altres llibres posteriors L’esperit religiós hi és ofegat per la forma La…
śruti
Hinduisme
Dins el cànon hindú, nom donat a les escriptures o revelació (‘el que ha estat oït’), per oposició a la śmṛti
.
Fonamentalment comprèn la revelació oïda i transmesa oralment pels ṛiṣi , sense autor humà o diví apauruṣeya i que gaudeix d’una validesa intrínseca svataḥ prāmāṇya Comprèn els Veda , els Brahmaṇa , els Araṇyaka i els Upaniṣad
cànon hindú
Hinduisme
Conjunt d’escriptures acceptades com a autoritat màxima dins l’hinduisme.
les obres bàsiques, escrites en sànscrit 2000 a 600 aC, són, dins el Shruti ‘Cosa oïda’ o cànon estricte, els quatre Veda Samhita , els Brāhmana , els Āraṇyaca , els Upanisḥad , i dins elSmṛiti ‘Record’, els texts del Sūtra
Al-Malik al-Ašraf Sayf al-Dīn Muḥammad Barsbaī
Història
Novè soldà (1422-38) de la dinastia dels mamelucs burgites.
Conquerí l’illa de Xipre 1426 i firmà un tractat de pau amb Rodes A conseqüència d’incursions de corsaris catalans, vedà la introducció de mercaderies catalanes a Egipte i posteriorment prohibí que els catalans entressin als seus dominis
asura
Hinduisme
Mitologia
En la mitologia hindú, esperit malèfic.
Els asura , associats a l’obscuritat, a la mentida i a l’error, promouen la guerra contra els déus Contràriament, en la part més antiga del “Rig-veda”, asura designava l’esperit suprem també significava ‘déu’ i era aplicat a Varuna, Agni, Mitra, Indra, etc
Sūrya
Mitologia
Déu solar de la mitologia índia, reinterpretat profundament en funció de la teologia vèdica del sacrifici.
El mite solar i el curs de l’astre —el Rig-Veda parla de tres sols— situat al zenit són fonts de poesia i metafísica sublim és la faç de la veritat, signe d’allò que no té cap signe, forma d’allò que no té cap forma
Agni
Déu del foc, en el seu triple aspecte de foc solar, de foc del llampec i, sobretot, de foc del sacrifici.
Considerat, segons les diverses tradicions, fill de Dyaus, del mahārishi Káśyapa o de Brahmā, és la divinitat a la qual són consagrats més himnes al Ṛig-veda És descrit com a benèfic, protector de la llar, testimoni dels actes solemnes i mitjancer de les ofrenes fetes als déus
smṛti
Hinduisme
Dintre el cànon de les escriptures de l’hinduisme (cànon hindú), la tradició (‘el que és recordat’), per oposició a la revelació, ‘el que és oït’ (śruti).
La seva autoritat depèn de la no-contradicció amb la revelació, bé que no gaudeix d’autoritat divina Comprèn obres exegètiques i rituals del Veda Sūtra, tractats jurídics, la gran èpica Mahābhārata, Rāmāyāna, els Purāna i els Tāntra Dintre el Mahābhārata, el poema del Bhagavad-Gītā constitueix per si sol una smṛti
Nenias reales y lágrimas obsequiosas
Corona poètica que l’Acadèmia Desconfiada dedicà a la mort de Carles II (1700).
Recopilada pel fiscal de la corporació, Josep Amat i de Planella, l’antologia recull un gran nombre de composicions en castellà i en llatí i cinc en català un sonet de Josep Amat, unes redondillas de Josep Clua, un jeroglífic de Manuel de Veda i de Rovira i un sonet i un romanç d’Antoni de Peguera i Aimeric