Resultats de la cerca
Es mostren 155 resultats
tossal de Sant Cristòfol
Muntanya
Tossal (91 m) que domina pel NW la ciutat d’Alcoi (Alcoià), contrafort meridional de la serra de Mariola, coronat pel santuari de Sant Cristòfol.
cabeç del Quarter
Cim
Cim (1 035 m) de la serra ( serra del Quarter
) que separa la vall i terme d’Ibi (Alcoià) de la foia de Xixona (Alacantí).
la Marjal
Caseria
Partida
Caseria i partida del municipi de Banyeres de Mariola (Alcoià), prop de la riera de la Marjal, afluent de capçalera del Vinalopó per la dreta.
Mariola
Caseria
Caseria (53 h diss [1970]) del municipi d’Alcoi (Alcoià), a 6,5 km de la ciutat, als vessants meridionals de la serra de Mariola.
barranc del Cint
Riera engorjada que fendeix els vessants orientals de la serra de Mariola (Alcoià) i conflueix amb el riu d’Alcoi dins la ciutat d’Alcoi.
alt de Peret
Muntanya
Contrafort (979 m) meridional de la serra de l’Arguenya, que forma una mola al límit dels termes de Petrer (Vinalopó Mitjà) i de Castalla (Alcoià).
la Penadesa
Caseria
Caseria del municipi de Castalla (Alcoià), al N de la ciutat, a l’encreuament de les carreteres d’Alcoi a Biar i de Castalla a Onil.
serra de la Fontfreda
Serra
Alineació muntanyosa (1 093 m) al límit de la Vall d’Albaida (Bocairent) amb l’Alcoià (Alcoi), continuació cap al SW de la serra de Mariola.
conquesta de València
Història
Campanya militar de conquesta de la ciutat de València i del territori que després havia d’ésser el Regne de València, empresa pel rei Jaume I de Catalunya-Aragó amb l’ajut de tropes catalanes i aragoneses.
La conquesta ja havia estat ambicionada, a partir de l’afebliment àrab, iniciat pel 1080, pels reis de Castella i els d’Aragó, i pels comtes de Barcelona Inicià les intervencions el rei Alfons VI de Castella el 1086, seguides de la campanya i conquesta del Cid, revoltat contra el rei castellà, a partir del 1093 Mort el Cid 1099, la seva vídua Ximena Díaz i les tropes castellanes hagueren d’abandonar la ciutat el 1101, a despit de l’ajut que li feren Ramon Berenguer III i Alfons VI Alfons I el Bataller, rei d’Aragó, emprengué campanyes contra València a…
home de Neandertal
Les eines que els neandertals fabricaren a Europa i Àsia occidental
© Fototeca.cat
Antropologia física
Tipus humà que visqué durant el Paleolític mitjà (Homo neanderthalensis).
Tot i que rep el nom de la localitat alemanya propera a Düsseldorf on hom identificà un crani el 1856, la primera resta fòssil posteriorment classificada com a Neandertal fou localitzada el 1848 a la cova Forbes’ Quarry de Gibraltar, on posteriorment se n’han trobat d’altres S’han identificat restes fòssils de neandertals en una àmplia zona d’Euràsia, amb regions diferenciades a les penínsules Ibèrica i Itàlica, els Balcans, l’Europa central occidental i oriental, el Pròxim Orient, el Caucas, l’Àsia central i Sibèria Hom ha determinat l’antiguitat dels neandertals en uns 200000 anys, bé que…