Resultats de la cerca
Es mostren 685 resultats
la Calvaria

Mas de la Calvaria (Calldetenes)
© C.I.C - Moià
Masia
Masia situada al NE del nucli de Calldetenes (Osona).
És un gran mas quadrat, amb una gran galeria a la façana de migdia i una capella dedicada a la Concepció És envoltat d’un gran parc tancat per un mur de pedra que toca a la carretera de Vic a Sant Julià Ja existia al segle XII Els seus hereus es fusionaren amb els hereus del Mas Albó de Castanyet de la Selva Tenen un escut compost d’un calvari o mont amb tres creus Aquest escut es troba en una clau de volta d’una capella lateral de Sant Martí de Riudeperes i en una porta del molí de la Calvaria, situat davant el mas, a l’altra banda de la carretera
ovalat | ovalada
Francesc Climent
Escut del bisbe Francesc Climent al timpà de la porta de Santa Eulàlia de la catedral de Barcelona
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe de Tortosa (1406-10), de Barcelona (1410-15; 1420-30) i arquebisbe de Saragossa (1415-19), dit també Sapera.
Canonge de la catedral de Barcelona, intervingué activament en les qüestions del Cisma d’Occident com a home de confiança de Benet XIII, amb qui mantingué una llarga correspondència xifrada durant les gestions diplomàtiques per a obtenir l’obediència dels reis de França i de Castella intervingué, a més, en el setge i en l’evasió del castell d’Avinyó Fou prior de Daroca 1399, ardiaca del Penedès 1401, bisbe de Tortosa i de Barcelona i arquebisbe de Saragossa, d’on fou deposat pel papa Martí V Retornà a Barcelona com a administrador perpetu de la diòcesi fou també patriarca de Jerusalem Exercí…
capell piramidal
Heràldica
Espècie de gorra o barretina molt alta, generalment amb plomes o una corona al cim,.
usada com a cimera d’escut a Alemanya
quinzet
Numismàtica i sigil·lografia
A València i al segle XIX, ral de billó castellà, primerament unitat de compte i posteriorment moneda d’argent d’aquest valor.
Des del 1864, moneda equivalent a deu cèntims d’escut
maçonat | maçonada
Heràldica
Dit de l’edificació de pedra en què els intersticis de les pedres o carreus són destacats amb un esmalt distint del de l’edifici.
Algunes vegades tot el camper d’un escut pot ésser completament maçonat
bordura
Heràldica
Peça fonamental que voreja el camper.
Té una amplària d’una sisena part de la de l’escut
cua d’ermini

cua d’ermini
Heràldica
Cadascuna de les clapes negres que imiten la cua d’un ermini, disposades en forma de floc de tres o cinc blens, units a la part superior per tres punts col·locats 1, 2.
Posada sola o en nombre determinat, hom la considera figura d’un escut
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina