Resultats de la cerca

Fill de Pere de Fenollet i d’Urtx Fou doctor en lleis, canonge de Lleida i paborde de Girona, abans de la seva accessió a la mitra de Vic Com a canceller de Pere III 1344-54 representà un paper molt important, fins que fou destituït, a les corts de Saragossa, per pressió dels nobles aragonesos, que no volien un canceller català Com a bisbe de València tingué un sínode el 1350 Fou senyor de Puçol Presidí un consell a València per als afers de Sardenya i per procurar reforços a la campanya 1353-54 que hi menava Pere III Llegà notables obres d’orfebreria a la catedral de Vic

Residí des de petit a Barcelona, on feu els estudis de dret Collaborà, entre altres publicacions, a La Renaixença , Joventut  i Catalunya Nova , i fou cofundador de societat La Jove Catalunya 1868 Amic de Jacint Verdaguer —li prologà el llibre pòstum Eucarístiques 1904—, conreà la poesia mística i religiosa, en català i en castellà obtingué dues violes 1897 i 1901, un premi extraordinari 1905 per una traducció de Veni, Creator , als Jocs Florals de Barcelona, i altres premis en certàmens d’arreu del país Publicà un recull de les seves composicions a Lectura Popular  1920 Fou conseller general…

Estudià teologia a Lleida Monjo de Poblet, fou elegit abat el 1636 Al final del primer abadiat 1640 Felip IV es cartejà amb ell car pretenia d’anar a viure a Poblet durant la cort que havia de celebrar-se a Montblanc, però que no arribà a convocar-se El 1644 fou elegit per a un segon quadrienni El seu govern coincidí amb la guerra dels Segadors i fou una època dura de privacions per al monestir Ell mateix fou assaltat i robat per soldats francesos quan el 1645 es dirigia a Barcelona El 1646 fou nomenat vicari general de tots els monestirs cistercencs, masculins i femenins, del…

Establert a Barcelona al primer quart del segle XV Membre del consell reial d’Alfons el Magnànim, amb qui estigué a Nàpols, i de Joan II Cessà en el càrrec pel fet d’ésser afecte al príncep de Viana i a la Generalitat de Catalunya i fou empresonat Segons el seu nebot, l’humanista Pere Miquel Carbonell, és autor d’un ampli comentari al corpus de dret romà, no identificat Escriví glosses sobre les dinou constitucions de Jaume II a la cort de Lleida del 1300, unes Notae de represaliis i comentaris De aliquibus quaestionibus quae ortae fuerunt occasione mortis regis Martini avui a la…

Des del 1962 organitza el Campionat de Catalunya en les modalitats de lluïment, revessa i, des del 1990, de punts lliures, i per categories grans, juvenils, infantils i veterans També s’ha dedicat a la difusió del sardanisme amb l’organització de ballades, audicions, debats i cursos d’ensenyament de sardanes El 1985 cofundà la Coordinadora d’Entitats Sardanistes de Barcelona i el 1990 la Federació Sardanista de Catalunya El 1997 hi eren afiliades 310 colles, repartides en cinc zones Girona, Tarragona, Lleida, Barcelona ciutat i Barcelona comarques Disposa d’un arxiu, que comprèn…

Es formà amb Sebastià Gallès i Pujal Excellí en el retrat i en temes religiosos i també en la decoració de murs d’esglésies i de cases senyorials a Vic i comarca Fou professor de l’Escola de Dibuix de Vic 1864 i tot seguit director, fins a la seva mort És autor de centenars d’obres, la majoria conegudes, a vegades ajudat per Sebastià Puigdollers Pintà quaranta-nou retrats per a l’episcopologi de Lleida, alguns del de Vic, els quatre Doctors de l’Església per a Sant Just de Vic, part de la decoració de la casa Parrella, el cambril de l’església de la Pietat, etc

Fill petit de Jaume I i de Violant d’Hongria, li foren concedits, infant encara, els càrrecs d’ardiaca de Belchite, d’abat de Valladolid i de canonge sagristà de Lleida 1254 Ateses les bones relacions de Jaume I amb el seu gendre Alfons X, casat amb Violant d’Aragó el 1266, li fou atorgat l’arquebisbat de Toledo En prendre possessió d’aquest càrrec el visità Jaume I pel Nadal del 1268 El 1274 féu costat al seu pare en la preparació de la fracassada croada a Terra Santa El 1275, amb motiu d’una ofensiva dels àrabs contra Jaén, hi acudí per deturar-la i hi trobà la mort

També es dedicà al periodisme Collaborà des del 1907 al Centre Excursionista de Catalunya, on desenvolupà una intensa activitat collaborà al Butlletí del centre Els seus afanys per la prehistòria culminaren amb el descobriment del conjunt d'art rupestre de la Roca dels Moros  Garrigues, que realitzà juntament amb l'enginyer i excursionista Juli Soler , guiats per Ramon Huguet, rector de la vila 1908, i les donà a conèixer a través d’articles i conferències Participà al congrés arqueològic de Carcassona-Perpinyà És autor del volum dedicat a la província de Lleida dins la Geografia…

Treballà a Catalunya a mitjan segle XIV Pere el Cerimoniós li encarregà la decoració del palau reial de Barcelona, l’execució del sepulcre de Teresa d’Entença, a l’església dels framenors de Lleida, i després, entre el 1349 i el 1359, el sepulcre quàdruple per a ell i les seves tres mullers a Poblet, en el qual treballà associat a Jaume Cascalls El 1351 contractà la talla de la cadira episcopal, que es conserva al cor de la catedral de Girona Des del 1356 residí a Tarragona, on el 1368 executà el retaule de la capella dels Sastres, a la catedral, amb una tècnica més rudimentària

Fou deixeble, a Barcelona, d’Aureli Tolosa Participà en les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1920, 1921 i 1923 Residí uns dos anys a Perpinyà, on portà, amb el seu classicisme clar, un cert ressò del Noucentisme Exposà després a París, i de tornada fou cap de decoració d’Orphea Films Molt vinculat a Gràcia, hi exposà sovint Feu, després de la guerra, nombroses decoracions murals a Barcelona, Tarragona, Canet de Mar, Lleida, Manresa, Sant Vicenç dels Horts, etc, i també a poblacions d’Aragó i Navarra Conreà també l’aquarella, la imatgeria i un tipus de pintura…