Resultats de la cerca
Es mostren 3782 resultats
Can Cabanyes

Can Cabanyes
Mas Cabanyes
Casal fortificat, situat al nord del terme municipal d’Argentona (Maresme).
L'edifici actual, declarat bé cultural d’interès nacional, es correspon a una casa forta del segle XVI, de planta rectangular amb torrellons a la part superior dels quatre angles de tancament, els quals presenten una coberta de rajola vidrada verda i blanca Té nombroses obertures de mides diverses, totes amb llinda, a les quatre façanes La porta d'accés principal és d'arc de mig punt adovellat Per sobre d'aquest s'obren tres balcons amb llindes motllurades i baix relleus En aquesta façana destaca també un escut
iconòstasi
Arquitectura
Cristianisme
Mur, de fusta o d’obra, que, a les esglésies d’Orient, sobretot a les de tradició bizantina, separa el santuari o presbiteri de la nau de l’església.
Té una porta central anomenada reial i que té, a més, una cortina i dues de laterals i és tot ell decorat amb icones, d’acord amb uns cànons que n'estableixen la distribució És l’evolució de l’antic cancell, comú al presbiteri de moltes basíliques, al qual hom començà de penjar icones, després del triomf del culte a les imatges, el 843 iconoclàstia Entre els iconòstasis famosos, hom pot destacar el de la basílica de l’Anunciació, al Kremlin de Moscou, de grans dimensions, obra de Teòfanes el Grec i Andrej Rubl’ov
iconologia
Art
Ciència auxiliar de la història de l’art que dóna un sentit interpretatiu a l’estudi d’una obra d’art.
Originada, al primer terç del s XX, en l’escola fundada per Aby Warburg a Hamburg i traslladada el 1934 a Londres, l’anàlisi iconològica porta a definir els significats intrínsecs dels temes estudiats per la iconografia Aquests significats depenen de l’època, de l’entorn social i de les tradicions que qualifiquen inconscientment l’artista i que es reflecteixen en la seva obra, la qual és, per a la iconologia, un testimoni-document d’una època i una societat determinades Entre els seguidors d’Aby Warburg destaquen FSaxl, EPanofsky, EWind i EHGombrich
Juan Piqueras
Cinematografia
Crític cinematogràfic.
Començà com a poeta Interessat pel cinema des del 1919, el 1925 fundà amb Ernesto Giménez Caballero el primer cineclub de l’Estat espanyol a la Residencia de Estudiantes de Madrid, on intimà amb Buñuel i Dalí Establert a París 1930, on presentà La aldea maldita de Florián Rey, hi fundà la revista Nuestro Cinema Els anys anteriors a la Guerra Civil —durant la qual fou executat— fundà nombrosos cineclubs i portà a terme una activitat que li ha valgut a França el nom d' el Delluc espanyol
Mary Pickford
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica canadenca.
La imatge senzilla i ingènua que donà amb les seves interpretacions, i que li valgué una popularitat universal els anys vint, amagà una intelligència viva i desperta per als negocis i que la portà a fundar l’any 1919, juntament amb Charles Spencer Chaplin , David Wark Griffith i Douglas Fairbanks amb qui estigué casada, la productora United Artists Corporation El 1929 rebé l’Oscar per la seva labor a Coquette Actuà també a The Little Teacher 1909, The Little American 1917, Heart o'the Hills 1919, Little Lord Fauntleroy 1921, Rosita 1923 i Sparrows 1929
Vicent Peydró i Díez
Música
Compositor.
Deixeble de Manuel Penella i Raga, Robert Segura i Salvador Giner Fou pianista del Cafè Espanya, de València Estrenà sarsueles i sainets lírics, com Les barraques 1899, De València al cel, etc, d’algunes de les quals escriví també el llibret Anà a Madrid, on formà part de la companyia lírica de Tomás Bretón Tornà a València, on dirigí el Teatre Russafa hi estrenà La fiesta de la campana, Rejas y votos i la sarsuela Porta-Coeli El 1916 estrenà Educandas y dragones i el 1917, El amo del mar
Tomás de Lorenzana-Butrón e Irauregui
Tomás de Lorenzana-Butrón e Irauregui
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe de Girona (1775-96), germà del cardenal Francisco Antonio de Lorenzana.
Havia estat canonge doctoral de Tui, penitencier de Salamanca i degà de Saragossa 1771 A Girona desplegà una gran activitat religiosa, cultural i cívica amplià l’hospici que porta el seu nom 1776 i hi creà càtedres de gramàtica, retòrica i dibuix, i una fàbrica de mitges de cotó fundà un hospici a Olot, amb escoles per al poble, féu construir la capella neoclàssica de Sant Narcís, a l’església de Sant Feliu, i creà una biblioteca i noves càtedres al seminari, on obtingué, des del 1795, que es poguessin donar graus acadèmics
Pere de Berga
Història
Història del dret
Jurista, conseller auditor, promovedor i després regent de la cancelleria de Joan I; el seu veritable nom era Pere Olzina de Berga.
Portà a terme nombroses ambaixades a Avinyó el 1387, el 1388, el 1389 — aquest darrer any per negociar el matrimoni de la infanta Violant amb Lluís II d’Anjou — , i el 1393 a fi de demanar subsidis per a l’expedició a Sardenya i formà part d’altres a la cort de França 1389 i 1393 En el procés del 1396 contra els antics consellers de Joan I, fou encartat i acusat de suborn, corrupció i rapte, però fou absolt el 1398 Tornà a entrar al servei del rei Martí
monometal·lisme
Economia
Sistema monetari basat en el reconeixement d’un metall únic, generalment l’or, com a patró de referència.
Hom reconeix al metall patró un poder d’encunyació i d’alliberació de deutes illimitat, independentment que puguin existir monedes d’altres metalls El progressiu desplaçament de les monedes fortes or per les fluixes argent, que tingué lloc en el bimetallisme, portà la majoria de països, a la fi del s XIX, a substituir-lo pel de metall patró únic Aquest primer sistema monometàllic fou d’argent, fins que la seva desvaloració recomanà l’adopció del d’or El 1914 hom introduí la circulació de diner paper parcialment convertible
Nanni d’Antonio di Banco
Escultura
Escultor florentí.
El seu estil, antecedent del de Donatello, uneix la inspiració clàssica a la línia i la gràcia gòtiques Treballà a la catedral de Florència, on féu per a la Porta della Mandorla un Profeta 1407-8 i, a partir del 1414, l' Assumpció i, per a la façana, un Isaïes 1408, avui a l’interior de la catedral i un Sant Lluc 1413, avui al Museo dell’Opera del Duomo Per als nínxols exteriors d’Orsanmichele esculpí les estàtues de Sant Elies, Sant Felip i el grup dels Quatre sants coronats
