Resultats de la cerca
Es mostren 1203 resultats
cànem

Assecament de cànem al Perú
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cannabàcies, de tija erecta, fistulosa, d’1 a 3 m d’alçada i fulles grosses, aspres, de color verd fosc i olor penetrant, palmatisectes, de 5 a 7 segments llargs i profundament dentats.
Dioica, les plantes masculines produeixen raïms laxos de flors verdoses, i les femenines tenen les flors en forma d’ampolla, reunides a les summitats de les branques o a les axilles de les fulles Vora el pericicle la tija té llargues fibres liberianes, blanques, de 90 a 250 cm de longitud, resistents i duradores És originària de les estepes d’Àsia, entre el llac Baikal i la mar Càspia, i s’estengué en forma conreada a Xina on és documentada ja vers el 2800 aC, Índia, Pèrsia, nord d’Àfrica i Europa meridional on fou introduïda pels escites vers el 1500 aC, i difosa pels grecs i especialment…
os
os bru
© Fototeca.cat
Mastologia
Nom donat als diversos carnívors fissípedes de la família dels úrsids, agrupats en els gèneres Euarctos, Helarctos, Selenarctos, Melursus, Thalarctos, Tremarctos i Ursus.
Tots són de grandària considerable, cos molt corpulent, locomoció plantígrada amb els dits acabats en ungles ben formades, cua molt curta i preferentment carnívors, bé que hi ha espècies predominantment carnívores i d’altres predominantment herbívoresTot i el seu aspecte pesant i els seus moviments en general lents, poden ser molt àgils i ràpids en cas de necessitat Són també bons nedadors i la majoria de les espècies poden enfilar-se als arbres amb facilitat Entre les espècies actuals hi ha l’ os malai Helarctos malayanus , de Birmània i Indonèsia, notable pels costums arborícoles i per les…
Teresa Pàmies i Bertran

Teresa Pàmies
AELC
Literatura catalana
Novel·lista, prosista, assagista i periodista.
Filla del dirigent marxista balaguerí Tomàs Pàmies Tingué una formació autodidàctica Fou dirigent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya 1937, escriví a Juliol i fundà, juntament amb altres companyes, l’Aliança Nacional de la Dona Jove 1937-39 Arran de la Guerra Civil, s’exilià a França, després a la República Dominicana, passant per Cuba, i, finalment s’establí a Mèxic En aquest país estudià periodisme a la Universidad Femenina, dirigida per la seva fundadora Adela Formoso de Obregón Santacilia Tornà a Europa 1947, i residí un any a Belgrad, on treballà a la ràdio Després…
, ,
tuc de Serra Auta
Cim
Cim (2 705 m) de la serralada que separa la Vall d’Aran (Salardú) del país occità de Coserans (Sentein), entre el portilló d’Albi i el port d’Era Horqueta.
Saboredo
Circ lacustre, d’origen glacial, a la capçalera del riu de Ruda, al límit entre el municipi de Salardú (Vall d’Aran) i d’Espot i d’Alt Àneu (Pallars Sobirà).
És encerclat per una línia de crestes formada, a ponent, pel pic de Rigoder, el coll de Sanrosa, el tuc de Sanrosa, la collada de Ratera de Colomers i el pic de Ratera límit amb el cim de Colomers, al S, pel port de Ratera d’Espot i la serra i tuc o gran tuc de Saboredo 2 814 m alt límit amb la vall d’Espot i, a llevant, pels pics de Gerber i les agulles de Saboredo 2 664 m alt límit amb la vall de Gerber Dels estanys de Saboredo destaquen l' estany de Dalt de Saboredo, estany Major de Saboredo i l' estany Gelat de Saboredo els estanys occidentals de Saboredo són…
Eth Pònt d’Arròs
Caseria
Caseria del municipi de Viella (Vall d’Aran), al voltant del pont d’Arròs, damunt el riu de Valdarròs, per on passa la carretera de Viella a Eth Pònt de Rei.
tuca Blanca de Pomèro
Cim
Cim (2 697 m) de la línia de crestes que separa la Vall d’Aran de la vall de Benasc, entre el coll de Tòro i el port de la Picada.
banys d’Arties
Establiment d’aigües termals situat a 1 140 m d’altitud, dins el terme municipal de Salardú (Vall d’Aran), a l’esquerra de la Garona, aigua avall de la vila.
L' aigua d’Arties és hidrosulfurosa
serra d’Er Estanho
Serra
Alineació muntanyosa de la Vall d’Aran, que separa les valls de la Garona (Escunhau) i del riu Salient (Vilac), des del bony de Garòs (2 173 m) fins damunt Viella.
font d’El Gresilhon
Font urbanitzada de la vall de l’Artiga de Lin, aigua amunt del santuari, a l’esquerra del riu d’El Joèu, dins el municipi de les Bordes (Vall d’Aran).